És precís que les autoritats s’aturin un moment a considerar que la reparació, per exemple, del rellotge de la torre de l’església – que, des de sempre, s’ha considerat el rellotge del poble – tal volta, en part, és cosa de l’Ajuntament.
Amb motiu de la festeta, del mercadet, que el diumenge dia 15 es va celebrar a la plaça de l’Orient per recaptar fons amb què poder sufragar les despeses que té la parròquia de Sant Bartomeu de Capdepera – “entre tots fem la parròquia”, diu Miquel Mulet Bujosa, Rector –, l’observador s’adonava dels esforços d’aquesta genteta de Deixalles, Creu Roja, Filosa, els grups folklòrics del poble i, en especial, de les dones i homes d’església (aquests darrers d’una mitjana d’edat de 60 anys, ai, Dèu meu!, pocs i ben avinguts) – que s’afanyen per elaborar pastissos, coques dolces i de les altres, bunyolada, etc., tot al seu càrrec i sense demanar res a canvi; el mateix passa a Cala Rajada, quan pertoca – més jovenetes i nombroses les dones que s’encarreguen de l’organització – amb idèntic o semblant fi.
Tot això es digne d’alabança, mentre un es pregunta si el percentatge que anualment, mitjançant els resultats de la declaració de la renda, va destinat a l’Església Catòlica redunda en totes i cada una de les grans o petites comunitats religioses del nostre país. És a dir, la recaptació de l’indicat percentatge, es reparteix entre tots els temples de l’ orbe catòlic? Un espera i confia – malgrat que els confiats vagin a l’infern (crec que ja no n’hi ha d’infern) – que així sigui, com així mateix la destinació que tenen altres recaptacions anuals que promouen els fidels del municipi per al manteniment de les parròquies tant de Capdepera com de Cala Rajada.
S’ha conegut, aquests dies, que el rector de Capdepera, senyor Miquel Mulet i Bujosa, amb molt bon seny, enguany no facilitarà la celebració del cada vegada menys religiós espectacle que, fins ara, dins el programa del Mercat Medieval, havia tingut al presbiteri de l’església del nostre poble com escenari. L’edició de l’any passat – esplèndida i magnífica, tot s’ha de dir – es va passar de rosca, ja que no es tingué en compte el respecte del lloc on se celebrava, la qual cosa va provocar crítiques a cop segur, entre la majoria dels nombrosos assistents.
Suposam que el senyor rector de Capdepera – per apaivagar el dèficit parroquial existent –, és ben segur que degué presentar la factura al Patronat del Castell per aquest servei. No podem creure que la fundació municipal esmentada negàs el pagament del dinar dels capellans amb motiu de la festa de l’Esperança pel fet de que el dirigent eclesiàstic local sol·licitàs a aquell organisme un òbol per l’esdeveniment del Mercat Medieval en el temple parroquial. Ja se sap que, en el moment de passar la bacina entre el públic assistent a l’espectacle, algú va trobar de mal gust fer-ho. I, per tant, la parròquia deixà de percebre algun dobler que, sembla, tanta falta li fa. I això no és just.
I penso que, malauradament, això no ha fet més que començar. Un botó basta per mostra: veure, els diumenges, quanta gent va a missa… Per tant, es precís que les autoritats s’aturin un moment a considerar que la reparació, per exemple, del rellotge de la torre de l’església – que, des de sempre, s’ha considerat el rellotge del poble – tal volta, en part, és cosa de l’Ajuntament.
Al fil de les paraules del company Jaume Fuster a la seva “columna corcada”, els catòlics, pel seu convenciment, assoliran una nova vida, un cel etern, com a premi a la seva, a la vostra (estimada i poc reconeguda genteta d’església) fidelitat.
Tot això es digne d’alabança, mentre un es pregunta si el percentatge que anualment, mitjançant els resultats de la declaració de la renda, va destinat a l’Església Catòlica redunda en totes i cada una de les grans o petites comunitats religioses del nostre país. És a dir, la recaptació de l’indicat percentatge, es reparteix entre tots els temples de l’ orbe catòlic? Un espera i confia – malgrat que els confiats vagin a l’infern (crec que ja no n’hi ha d’infern) – que així sigui, com així mateix la destinació que tenen altres recaptacions anuals que promouen els fidels del municipi per al manteniment de les parròquies tant de Capdepera com de Cala Rajada.
S’ha conegut, aquests dies, que el rector de Capdepera, senyor Miquel Mulet i Bujosa, amb molt bon seny, enguany no facilitarà la celebració del cada vegada menys religiós espectacle que, fins ara, dins el programa del Mercat Medieval, havia tingut al presbiteri de l’església del nostre poble com escenari. L’edició de l’any passat – esplèndida i magnífica, tot s’ha de dir – es va passar de rosca, ja que no es tingué en compte el respecte del lloc on se celebrava, la qual cosa va provocar crítiques a cop segur, entre la majoria dels nombrosos assistents.
Suposam que el senyor rector de Capdepera – per apaivagar el dèficit parroquial existent –, és ben segur que degué presentar la factura al Patronat del Castell per aquest servei. No podem creure que la fundació municipal esmentada negàs el pagament del dinar dels capellans amb motiu de la festa de l’Esperança pel fet de que el dirigent eclesiàstic local sol·licitàs a aquell organisme un òbol per l’esdeveniment del Mercat Medieval en el temple parroquial. Ja se sap que, en el moment de passar la bacina entre el públic assistent a l’espectacle, algú va trobar de mal gust fer-ho. I, per tant, la parròquia deixà de percebre algun dobler que, sembla, tanta falta li fa. I això no és just.
I penso que, malauradament, això no ha fet més que començar. Un botó basta per mostra: veure, els diumenges, quanta gent va a missa… Per tant, es precís que les autoritats s’aturin un moment a considerar que la reparació, per exemple, del rellotge de la torre de l’església – que, des de sempre, s’ha considerat el rellotge del poble – tal volta, en part, és cosa de l’Ajuntament.
Al fil de les paraules del company Jaume Fuster a la seva “columna corcada”, els catòlics, pel seu convenciment, assoliran una nova vida, un cel etern, com a premi a la seva, a la vostra (estimada i poc reconeguda genteta d’església) fidelitat.
Sig. COL·LABORADOR ESPORÀDIC
