Febrer de 1997. Ignaci Esteva, president de l'associació hotelera. Joan Pascual, batle de Capdepera. Jaume Matas, president de la Comunitat.
El nomenament de la seu fou el mes d'octubre de 1996 després de competir amb altres seus. Començàvem de zero. Es Coll d'Os sols tenia pistes d'entrenament, no hi havia graderies. Tot estava per fer. Però es podia fer. Sols hi havia una inquietud, que no fes mal temps. El febrer pot passar qualsevol cosa.
El gener de 1997 tenguérem des d'Austràlia l'impuls que ens faltava per ser un esdeveniment complet. Carles Moyà disputa la final de l'Open d'Austràlia a Peter Sampras amb aquell "hasta luego Lucas". Començava la moyamania que portaria al tenista a guanyar el 98 el Roland Garros i Montecarlo i que el va fer ser nº 1 de l'ATP dues setmanes el 1999.
Alemanya era el rival perfecte que arrodonia la competició.
El muntatge de la infraestructura fou seguida amb molt d'interès per la gent. D'aquí les primeres fotografies que vos oferim. Fotografies d'una era analògica que no han superat molt bé el pas del temps.
Aquest va ser el Portalet de Cap Vermell nº 180 de novembre de 1996
L'elecció de Cala Rajada com a seu de l'eliminatòria de la Copa Davis entre Espanya i Alemanya, ha estat una agradable sorpresa, fruit de la tenacitat de l'Associació Hotelera de Cala Rajada. Es de justícia manifestar que, d'uns anys ençà, aquesta associació ha intentat dur a la nostra zona esdeveniments esportius d'elit, d'aquests que tenen cert ressó a la premsa, com en el cas de la volta Challenguer a Mallorca, alguns torneigs de tennis, o l'organització del triatló i duatló. Però aquesta vegada, amb la Copa Davis, pot ser una fita històrica que podria obrir les portes de Cala Rajada com a seu de futurs aconteixements esportius o culturals amb ressó internacional.
Ara que s'ha aconseguit (pensem que Cala Rajada ha estat seleccionada davant altres grans ciutat com Valencia, Bilbao, La Corunya o Sevilla) cal fer-ho bé, tant a nivell organitzatiu coin sabent donar una imatge acollidora i agradosa. Al cap i a la fi serem noticia a la televisió i al diaris d'Espanya i Alemanya durant uns pocs dies però decisius. A més dels aficionats que es donaran cita a les instal.lacions, es preveu una gran afluencia de mitjans de comunicació i, fins i tot, no es descarta la presencia del Rei d'Espanya, Joan Carles I.
Una bona imatge, una bona organitzaciò, uns bons serveis als visitants i una afluencia massiva als encontres serà la minor tarja de visita que podrem donarais qui, durant uns dies, descobriran l'existència del "nucli turístic" - així se'ns nomena- de Cala Rajada. Com tot, pot tenir dues lectures: un èxit suposaria un gran guany, especialment de caire promocional, però una fracàs (que no es produirà perquè estam convençuts que el nostre poble donarà el suport que l'aconteixement es mereix) podria ser molt contraproduent.
Hi ha tres mesos per endavant i ens consta que ja s'han posat a la feina. Sembla que, finalment, la seu d'es Coll d'Os ha estat escollida per albergar aquest enfrontament tennistic. Es respira un aire d'unanimitat: professionals, polítics, mitjans de comunicació i particulars, tots desitgen empènyer i ajudar a convertir aquesta fita, al marge del resultat estrictament esportiu, en un triomf organitzatiu. També Cap Vermell, modestament, es suma a aquest anhel.
Tiquet d'entrada
La imatge de Carlos Moyà era per tot arreu.
Plànol
L'Ajuntament dissenya un programa cultural amb diverses exposicions artístiques, d'obra de pauma i concerts.
Cap Vermell va fer un seguiment diari dels actes. Aquí teniu diverses imatges comentades:
El capità de la Davis era Manolo Santana i l'equip de jugadors el formaven Carlos Moyà, Álex Corretja, Carlos y Albert Costa.
Inauguració: Nins vestits de pagesos lliuraven regals commemoratius. Entre ells podem reconèixer Arnau Serra, Pere Terrassa, Joan i Mar Mercant o Jeroni Morey.
Comença la competició. El divendres les graderies no s'ompliren.
El dissabte i diumenge les graderies i els carrers de Cala Rajada estaven plens de gom a gom.
El temps acompanyà.
El triomf va ser per a l'Espanya liderada per Carlos Moyà, que es va imposar per 4-1 a Alemanya, amb doble triomf de l'ídol mallorquí (6-4, 6-3 i 6-3 davant Marc-Kevin Goellner, i 6-4, 6-4 i 7-5 davant Hendrik Dreekmann per a tancar l'eliminatòria). Albert Costa també guanyà els dos partits ja que va superar a Dreekmann (6-4, 6-1 i 6-4) i Mark-Kevin Goellner (2-6, 7-6 i 6-1), sent l'única derrota espanyola la del doble, format per Álex Corretja i Carlos Costa, davant Goellner i David Prinosil (2-6, 2-6 i 3-6), una ensopegada anecdòtica.
Fa 25 anys no disposàvem d'aparells fotogràfics massa sofisticats. Tot i això aconseguirem fotografies de tan bella factura com aquesta.
La selecció va avançar a quarts, on Itàlia derrotà a Espanya (4-1).
Tot i això, començava una etapa que culminà l'any 2000 aconseguint la copa Davis a Barcelona amb els mateixos jugadors més Ferrero i Balcells.
Carles Costa amb Manuel Santana.
També tenguérem l'oportunitat d'accedir a la zona de premsa compartint espai i micros amb totes les cadenes estatals i internacionals.
Recordar que l'eliminatòria es va retransmetre en directe per TVE. El que suposà més de dotze hores d'informació des de Cala Rajada. Recordam que també vengueren programes d'humor com Caiga quien caiga (Pablo Carbonell, Arturo Valls i Wayoming).
Tot sortí a la perfecció i fou un gran èxit.
El públic respongué i la rivalitat amb l'afició alemanya fou correcta.
Destacar també la labor dels voluntaris, a la foto amb Joan Pascual i Joan B. Bonnín. Tot i que no surt a cap foto, recordam que en aquest torneig Rafel Nadal tenia 11 anys i era un dels que recollia les pilotes.
A la zona d'entrada s'hi situà un conjunt escultòric de Sarasate.
Com hem assenyalat, Cala Rajada es situà al mapa del tenis mundial. La Copa Davis va tornar a Mallorca, i ho va fer a la plaça de toros de Palma. Cala Rajada es tornà a postular amb Alcúdia i Calvià. Molts pensaven que millor deixar-ho així amb aquell gran record que arriscar-se en un muntatge complex altra vegada.
Aquella del 2004 fou una edició especial, perquè Espanya va alçar el títol en l'Estadi de la Cartoixa (Sevilla) gràcies als dos protagonistes de l'eliminatòria de quarts de final que es va disputar en el Coliseu Balear de Palma, del 9 a l'11 d'abril. A Carlos Moyà es va unir un jove Rafael Nadal, que va disputar el doble amb Tommy Robredo. Juan Carlos Ferrero va completar l'equip que va superar a Països Baixos per 4-1 per a citar-se amb França en semifinals, abans de guanyar la final als Estats Units.
