Imprimeix
Categoria: Un peu per aquesta foto
Vist: 848

Antoni Flaquer “Coix”
Cala Rajada, 12 de febrer de 1956 

 

No és Rússia, ni els Pirineus: és Cala Rajada. Al fons, el campanar.

Els meteoròlegs explicaren que, a principi del mes de febrer, es va situar una borrasca al nord d’Àfrica i una altra borrasca al centre d’Europa i, entre les dues borrasques, arribà un aire molt fred, acanalat, que provenia de Sibèria. Dia 2 i dia 8 de febrer ja va provar de nevar, però no va quallar.

Però el dissabte dia 12 «¡lo nunca visto!». A les 7 del matí, em despertaren els crits d’espants que feien les veïnades. No podia obrir les portes o les persianes per la quantitat de neu. A Cala Rajada 1 metre; a Capdepera 80 cm. Amb la pala d'agranar obriren pas per anar a la cisterna i a la cuineta del corral.

Cala Rajada quedà sense queviures i el dilluns, un grup d’homes, obriren camí fins els forns i les botigues de Capdepera.

Les famílies, preocupades pels seus familiars, obriren pas pel mig del carrer. Els més perjudicats foren els pagesos perquè, amb el pes de la neu, varen caure moltes branques de garrovers, d’ametlers i molts de pins. Els pagesos que tenien animals a foravila, ho passaren molt malament.

L’Ajuntament de Capdepera demanà, via telegràfica urgent, ajuda al Governador per declarar zona catastròfica, perquè quedàrem aïllats, sense cotxus ni camions.