Imprimeix
Categoria: Un peu per aquesta foto
Vist: 509
Cel d'horabaixa


Sota el cel d'horabaixa que l'empara

natura tota se condorm en pau,

només mon cor és dolçament esclau

d'un remoreig que no s'apaga encara;

d'un remoreig que vol tornar cançó

i és prop i és lluny, i és calma i passió.

MARIA ANTÒNIA SALVÀ
Cel d'horabaixa, 1948










Em parlem sempre de les sortides del Sol en el nostre municipi i l'atractiu que té per a la fotografia. Però els horabaixes també mostren un colors especials, especialment quan els núvols s'il·luminen pel sol ponent.







Però el color no és tot, trobem temes  com l'arribada de les barques de bou al port, les nuvolades amenaçant pluges o els vivers (dissortadament alguns desapareguts recentment).