Poden arribar els barcos a menys de 200 metres de la costa? Poden tirar el ferretó on més els convingui?
Aquesta és una imatge habitual de Cala Agulla. Rerserva marina. Zona de posidònia. Alguns lectors cada any ens demanen:
Poden arribar els barcos a menys de 200 metres de la costa? Poden tirar el ferretó on més els convingui?
Fa molts anys que l’administració de l’estat espanyol, en termes de nàutica d’esbarjo, sembla no voler mullar-se massa quant a voler definir una normativa clara en molts aspectes. A més, les comunitats autònomes i els municipis també tenen certes competències, sempre i quan no vagin contra la llei estatal. Davant d’aquesta situació, no sabem si per manca de mitjans, per desconeixement d’idiomes per part dels membres de les entitats que han de perseguir les infraccions o per altres motius, hi ha poca persecució de les infraccions.
Si accediu al link
veureu unes explicacions poc definides pel que fa a les indicacions de navegació i de fondeig en les zones de distància inferior a 200 metres d’una platja sense abalisar.
És cert que molta gent respecta el medi marí i també respecta els drets d’altres persones, a molts d’aquests no els veureu a Cala Agulla apilonats, però alguns navegants fan el que volen sota la premissa de tenir la butxaca ben plena de doblers (d’això que habitualment se’n diu prepotència) o pel fet de disposar d’una embarcació, sigui llogada o de propietat.
Certs individus a bord d’embarcacions d’esbarjo estan molt poc preparats per navegar i d’altres volen el iot per lluir-lo davant la platja, però gastant poc en combustible. Al llarg de la costa de les Balears hi ha moltes zones per fondejar, però no sempre és fàcil fer la maniobra, o conèixer la zona, o bé queden molt allunyades del port des d’on se surt. La gran concentració de barques, la coincidència dels períodes de vacacions per a molta gent i la conjunció dels dies de calor, fan que moltes embarcacions es concentrin en àrees concretes com pot ser el cas de Cala Agulla, en dies concrets de l’estiu.
Cala Agulla és un lloc de fondeig relativament senzill en condicions meteorològiques de bon temps. Les embarcacions han de fondejar sempre fora de la zona abalisada, deixant lliure la boca del canal senyalitzat destinat a l’entrada i sortida de les embarcacions que es lloguen a la pròpia platja. Per raons evidents de seguretat, la navegació allà on hi hagi banyistes s’ha de fer a una velocitat màxima de tres nusos, sigui prop de la costa, sigui entre embarcacions fondejades.
A més de la seguretat dels banyistes, s’ha de tenir altres consideracions, de respecte i de seguretat. Les embarcacions que fan onades, a més de molestar poden crear situacions perilloses a tripulants de les embarcacions del voltant. Si algú està cuinant (cosa habitual entre aquells que viuen les vacances a bord), les onades poden fer tombar o saltar una cassola amb aigua bullint (coneixem més d’un cas), provocant cremades de molta consideració a qui estigui a la cuina.
Quant al Parc i a la Posidònia, la cosa es complica. En el primer cas, per manca d’actualització de les cartes nàutiques a molts vaixells i per mala difusió de la informació relativa a les zones de fondeig. Penseu que moltes embarcacions estrangeres arriben a les aigües de Mallorca sense haver tocat port espanyol. Pel que fa a la Posidònia, en molts casos és una qüestió de respecte al medi ambient, en d’altres és desconeixement.
Fa anys, la transmissió de coneixement era dura però més efectiva, perquè els aprenents sabien que havien d’escoltar els mestres i, a més, demostrar pràcticament allò après. Avui dia una persona pot fer un curs de 6 hores i estar capacitat legalment per al govern d’una embarcació que pot dur un motor de 250 CV o més, sense haver tingut temps d’aprendre ni assimilar un munt de dades que coneixen els navegants que porten anys barallant-se damunt les onades. Això sembla una negligència de l’Administració quant a les titulacions nàutiques, però va bé per a la promoció del sector, per afavorir la venda de productes i serveis, independentment dels accidents i/o incidents que es puguin provocar.
Balears, i Espanya en general, haurien de ser capdavanteres en el desenvolupament de la nàutica d’esbarjo, creant una indústria molt forta des d’on s’haurien d’exportar tota mena de productes i serveis. No interessa potenciar-la correctament, és a dir, amb solidesa i previsió de futur, o és que no sabem (o no volem) fer les coses bé?
