366 són els dies transcorreguts des del 19 de juliol del 2017, data en la que Cap Vermell publicà el darrer Portalet. La xifra no és una anècdota, és una categoria en el sentit que ens permet ordenar les percepcions i dotar-les de sentit crític. Els anys 60 un professor canadenc explicà que la percepció dels missatges està relacionat amb el medi transmissor; no és el mateix rebre una noticia de viva veu, amb les inflexions de veu i gesticulació del interlocutor que llegir-la al diari o escoltar-la per la radio. Donant una passa endavant un teòric de la comunicació alemany ens fa saber que internet fa que els humans es converteixen en un reflex de la tecnologia, «...som nosaltres els qui ens adaptam a la màquina. La màquina no s’adapta a nosaltres».

Els 366 dies transcorreguts des del darrer Portalet són una confirmació de les tesis de McLuhan i Kittler. A l’era prehistòrica una de les auto imposicions era que cada número dugués aparellat una reflexió que reflectís la línia editorial de la Revista. A l’era digital no tenen sentit les directrius, excepte els comercials clics i els «m’agrada».

Cap Vermell s’ha adaptat de manera modèlica a la digitalització, essent un referent per a la Premsa Forana. Presentant de manera no-jerarquitzada una interminable cadena de bits d’informació s’ha acomodat al relativisme cultural dels consumidors que ho agraeixen amb un nombre de clics que no para de creixa com demostren les estadístiques que ufanosament es publiquen periodicament en aquesta mateixa pantalla. La clau de l’èxit no te secret: reconvertir la revista Cap Vermell en la cartellera de la societat gabellina de l’espectacle profetitzada per Debort.

A l’era de la reproductibilitat tècnica de l’obra d’art Cap Vermell abandona la cultura per dedicar-se a la indústria cultural en la qual s’acaba publicant el que els clients demanden, virtuosisme de la democràcia digital a on l’art culinari no te intencionalitat i el propòsit el marca l’audímetre. L'harmonia entre Cap Vermell i els «videns» esdevé beatífica.

Maquinària perfectament engreixada i de suaus i voluptuosos moviments la Revista no pot parar, el frenesí informatiu és consubstancial al medi. Per damunt del voluntarisme dels redactors hi ha els clics que empenyen la roda, no fer-lis cas conduiria irremeiablement a l’abandó de la clientela i al tancament per manca de «m’agrades». Més enllà de la consciència, Cap Vermell com apèndix carnal de la màquina Kittler.

Els qui feim Cap Vermell, sia com espectadors sia com a clowns, tenim sobrats motius d’orgull i fonda satisfacció pels clics assolits. El triomf de La Mettrie.