Capdepera: De l’incivisme a la teoria de les finestres trencades

A partir de la teoria de psicologia social de les finestres trencades (Broken windows theory), voldriem introduir una reflexió que des de cada acte d’incivisme vagi més enllà de l’estricta comdemna i servesqui per adonar-nos que l’esment del patrimoni col·lectiu al nostre municipi deixa molt que desitjar i tal volta sia l’origen del tots aquests mals.

Quants d’actes vandàlics sofreix el municipi de Capdepera? Què es fa, al respecte? I sobretot, per què hi ha tans casos d’incivisme al nostre municipi? És suficient una nota de premsa de condemna? Es fa qualque feina preventiva? A quins nivells?

En una setmana hem publicat diversos articles d’actes vandàlics. També d’una tercera edició d’una campanya en pro del civisme: Algú recorda les dues primeres? Serveixen d’alguna cosa les campanyes aïllades?

A partir de la teoria de psicologia social de les finestres trencades (Broken windows theory), voldriem introduir una reflexió que des de cada acte d’incivisme vagi més enllà de l’estricta comdemna i servesqui per adonar-nos que l’esment del patrimoni col·lectiu al nostre municipi deixa molt que desitjar i tal volta sia l’origen del tots aquests mals.

La situació ens fa pensar en la coneguda teoria de els les finestres trencades dels científics socials James Q. Wilson i George L. Kelling. Aquesta teoria postula que des del moment que un edifici té una finestra trencada, augmenta la probabilitat que es produeixen més actes vandàlics a la zona. Per què? Doncs perquè una finestra trencada que no s’ha arreglat és símbol d’indiferència, de deixadesa i de descontrol. El missatge que transmet un vidre romput durant temps, sense cap mena de resposta exterior, és que es poden causar d’anys sense que te’n facin assumir la responsabilitat, i que tal situació no  importa a ningú. A 

Capdepera, d’exemples n’hi ha molts: podríem parlar del tema de Cala Agulla, dels clots dels carrers, del mal estat de les aceres, de les tapes de les clavegueres en mal estat o rompudes que hem denunciat en tantes ocasions. De contenidors. De pluvials. De cantonades d'aceres. De clots. De faroles... La barrera rompuda del poliesportiu ni tan sols estava pintada, a més, no hi ha personal de vigilància-manteniment, els horabaixes. Tot això i moltes més denúncies que feim adesiara no són el millor exemple de manteniment. I aquesta és la qüestió. Quin programa de manteniment té qualsevol espai públic?

   
    
Cara vegada que publicam una denúncia al facebook ens arriben tres o quatre més del mateix estil.

Aquesta desídia de les autoritats, i incloem també la policia local en aquest cistell, és un factor determinant per al contagi de les conductes immorals o incíviques. Ja es poden fer campanyes, reflexions o jornades. Allò que no es cuida es deteriora ràpidament. 

Quan torni a passar un altre cas, ens hauríem de demanar, alhora que ho condemnam: com estan els voltants?, quin personal de manteniment hi ha?, quina vigilància hi ha?

Aquesta teoria és dels anys 60 del segle passat, fa més de 50 anys, i als llocs que l’han posada en marxa ha millorat qualitativament la consciència ciutadana. Així que, a partir d’ara, quan es doni un cas d’incivisme, sapiguem que, a més del culpable material dels fets, hi ha uns responsables per omissió, per deixadesa.

Tal volta no es tracta de fer tantes coses sino de conservar el que tenim. O ens hi posam de debò o així no anam! 

A continuació hi ha una explicació més detallada de la teoria dels vidres romputs o finestres trencades: