GUANYAR, PERDRE, EMPATAR,…FAIR-PLAY.
I DEL TREN, QUÈ?
Divendres 14, el PSOE local celebrà, amb una torrada, la victòria de Zapatero a Capdepera. Enhorabona!, i com deia en Tolo Alzina una setmana abans de les eleccions, "hem d’anar a cercar el que ens pertoca".
Ara, lluny de les anàlisis a peu d'urna, s'obre un compàs d'espera en tots els àmbits. L'experiència democràtica ens diu que és més difícil saber guanyar que saber perdre. I ja se senten campanes que la crisi en el PSOE local torna estar oberta ( i van....).
El PP, en les eleccions generals, també ha augmentat el nombre de vots, a Capdepera. Però la crisi a nivell insular està oberta i no sols pels escàndols que ara s'oregen (d'aquests sols podem dir allò que Déu ens guardi ca nostra). En Joan Ferrer, un temps actiu membre de l'APIMA de Cala Rajada i promotor de la immersió lingüística en català, tornarà als seus orígens?, o més ben dit, canviarà el rumb de la seva nau personal i s'alinearà amb el sector forà del PP que encapçala Jaume Font? D
onarà pas a Pep Medina com a futur líder del PP local?
Pel que fa a UNITAT, si bé el plantejament teòric era, és i pot seguir essent vàlid, les formes, l'escenificació, les presses, les estratègies, la convicció, el dia a dia i tants d'altres factors l'han fet inviable i fins esdevenir la crònica d'una desfeta molt important. L'any que ve, a les eleccions europees, veurem on es posicionen uns i altres. Si més no, que pensin que donar la culpa a factors exògens dels resultats, bé al bipartidisme, bé la pressió mediàtica, pot ser un bàlsam però no ha d'evitar l'anàlisi permenortizada d'un fracàs. Sobretot si no es vol repetir l'experiència.
Quant a EU-Els Verds, som dels que pensam que la nul•la presència a Capdepera (ni al mercat, ni a la ràdio, ni un fulletó, ni un míting) és una falta de respecte als 500 votants de les municipals.
En definitiva, a les Generals ningú no cerca el vot porta a porta i això es nota a l'ambient. Com a molt, els partits grans noliegen un bus per anar a veure el líder estatal. No es juguen gaire i això afavoreix el fair-play.
Ara bé, i del tren què?
Cap Vermell ha fet un seguiment diari de les notícies del tren durant la campanya i val a dir que finançament i tren han anat gairebé a l'ensems. I per ser justs, gran part del mèrit és atribuïble a UNITAT.
L'ara diputat Antoni Garcies ens deia, dia 1 de març, en el programa “El cafè dels dissabtes”, que “és bo que hi hagi sintonia entre governs, perquè si hi ha sintonia, sobre tot els mateixos objectius, pensen igual i per tant és l'oportunitat històrica per avançar en aquests temes"
El president Antich declarava que no volgué signar el conveni d'infraestructures durant la campanya perquè no semblàs un acte electoralista. Idò bé, fora son i no val a badar. Que arribi ja! Que comencin a redactar el projecte perquè quan arribi el finançament es puguin iniciar les obres.
Ah!, i fora rebaixes. El tren ha d’arribar a Cala Rajada. No volem tornar a sentir parlar de la línia Manacor-Artà.
Ni els somnis ni la realitats es poden abaratir tan fàcilment.
Tot i que sigui per no decebre el 75% dels nostres lectors, que creuen que amb aquest nou Govern es millorarà el finançament.
Fa 10 anys de la primera marxa pel tren. Ja ha plogut i no ens han fet cas. Però hi tornarem les vegades que calgui!