Els mitjans de comunicació s’han fet ressò, les darreres setmanes, de la gestació  d’un consorci, per part de cinc municipis del Llevant, per a gestionar conjuntament alguns serveis municipals. Aquests municipis són Manacor, Sant Llorenç, Son Servera, Artà i Santa Margalida. Es tractaria de la resposta inmediata a la posible reforma de la Llei d’Administració Local, en què es preveu un preu màxim a pagar pels ajuntaments per cadascun dels serveis que contracten (neteja viària, recollida de fems, subministrament d’aigua...) En el cas de municipis de menys de 20.000 habitants, se’ls obligaria a posar aquests serveis en mans de les diputacions (els consells insulars, en el nostre cas), quan se superi el preu màxim fixat.

Algunes veus de pes en el món de la política i de la justícia ja han advertit que aquestes mesures podrien atemptar contra l’autonomia de les entitats locals, reconeguda constitucionalment. Però, en tot cas, aquests municipis que hem esmentat ja han posat fil a l’agulla per tal que, en cas que la reforma de l’administració local es consumi, tenir un instrument jurídic  per a obviar-ne les conseqüències. En el cas d’entitats de caire eminentment turístic, aquestes conseqüències podrien ser insuperables. Com deim, en pobles i ciutats com els que ara miren de crear aquest consorci, atendre una població que a l’estiu pot arribar a triplicar la realment censada, amb uns preus fixats des de Madrid sense tenir en compte aquest fet, resultaria senzillament inviable. D’altra banda, la creació d’una empresa comuna de serveis, permetria recuperar una part de  l’IVA que els organismes públics ara no tenen possibilitat que se’ls retorni.

Bé, el fet és que, com deveu haver advertit, Capdepera no figura entre els gestors d’aquest futur consorci. El tema va sortir a llum en l’últim plenari de l’Ajuntament i vam creure entendre que els tècnics del consistori consideren que aquesta iniciativa presenta llacunes legals que escampen alguns dubtes sobre la seva viabilitat. Pot ser, però, en qualsevol cas, això ja es veurà oportunament. Pensam que sumar-s’hi des del primer moment permet fer-hi les aportacions que les particularitats de cadascun dels municipis necessita que quedin recollides i si, pel que sigui, l’aventura no arriba a bon port, tampoc s’haurà perdut gaire de deixar-s’hi sentir. O és que a l'equip de govern van tan carregats de feina que no poden atendre algunes reunions més?

Capdepera s’ho està pensant, deia la premsa. A nosaltres no ens agrada aquesta actitud acomodatícia, a veure-les venir. Si va bé, ja pujarem al tren en marxa, i si no, tot això que ens haurem estalviat. Però no és això, companys. Pensam que Capdepera s’hauria de sumar a aquesta iniciativa ja, des dels seus inicis, amb fermesa, i no només per qüestions estrictament econòmiques, sinó per sentit del compromís amb una comarca amb els membres de la qual compartim problemes, serveis i alguns projectes.