Llengua i escola
Estàvem embastant aquest Portalet i, inicialment, el que hi volíem expressar era el fracàs de l’intent del Govern Bauçà de bandejar la llengua catalana en el segon cicle d’educació infantil i en el primer curs de primària. I volíem dir, també, que davant la contundència de les xifres pel que fa a l’elecció que han fet els pares, el PP –que tant es vanta de majories absolutes i de majories silencioses– havia de prendre en consideració que entre aquest gairebé 90% que s’ha decantat pel català, n’hi ha d’haver, per la força, una part considerable que són votants seus. És a dir, que no han convençut ni els seus.
Però, sobre la marxa, quan aquestes idees ens bullien dins el cap, el PP, mal perdedor de mena, no ha pogut encobeir aquesta derrota en un dels projectes que confiaven poder resoldre amb bona nota –davant els fracassos estrepitosos en matèria econòmica–, i ells, que acusen sense proves de coaccions per part dels docents, passen a la coacció directa, i aquest divendres mateix (1 de juny) han redactat una carta perquè sigui enviada als pares afectats i oferint un nou termini fins al 15 de juny perquè s’ho repensin. I per si això no bastàs, ara hi afegeixen que l’elecció es fa extensiva als infants ja matriculats, cosa que, sembla contravenir una ordre de 2004, aprovada pel mateix PP, que diu clarament que aquest dret només es pot exercir quan s’fectuï la primera matrícula.
El president Bauçà, un home hermètic i distant, s’ha guanyat l’animadversió de tots els que no el votaren i de bona part dels seus votants, com és de tothom conegut (per més que s’ompli la boca predicant que vol governar per a tothom). No pot anar enlloc que no l’escometin i, a banda de demostrar-se incapaç de fer altra cosa que retallar drets i augmentar imposts, al dictat del Rajoy, s’ha enrocat en això de la llengua, una guerra absurda en un camp de batalla on regnava la pau. Al cap i a la fi, ni els seus el van a rebre. Allò que li fa més mal és l’escassa militància que l'espera quan visita les agrupacions locals. Aquí mateix, 12 militats de 250. El 5%. El pitjor és que, entre trames Gurtel, vinoteques i pisos fora de legislació, encara no se n’ha adonat.
I tampoc no ha comprès, aquest home que fa dos dies ningú sabia qui era en el món de la política, és que els mallorquins tenim molts de defectes, un dels quals és ser més caparruts que porcs de llet. És a dir, que pot legislar a favor d’una llengua com el castellà, que no necessita ajudes, precisament, però que no compti amb la majoria de gent d’aquesta terra. No se’n sortirà.