La Sala pressuposta un poc més de 16 milions d'euros, per al 2015, en uns comptes de marcat caràcter continuista Aquest era el ple dels pressuposts 2015, i tota la resta en resultava gairebé insignificant. Enrere han quedat els temps en què les previsions econòmiques s'aprovaven cap al mes de juliol, o a l'agost. Ara, amb una confortable majoria, l'equip de govern no té problemes per tirar endavant aquesta declaració d'intencions econòmica, que al cap i a la fi això són els pressuposts.
Amb tot, també hi hagué temps d'aprovar un REC (reconeixement extrajudicial de crèdit, és a dir, factures endarrerides), per a distints pagaments a compte d'altres partides que finalment no s'han executat. Entre aquestes factures, una de devers 80.000 euros corresponent al projecte tècnic de dotació de serveis a Son Moll de Baix.
Quant als pressuposts, i a manca d'un estudi una mica més acurat, diguem que aquests apugen a la gens menyspreable quantitat de 16.052.731 €, quant a ingressos prevists. Les despeses suposaran 25 cèntims menys, tot això que ens estalviarem. El 30% d'aquesta doblerada se'n va a personal, mentre que la despesa corrent se'n durà la tallada grossa, més de 7'5 milions, és a dir, un 47'4% llarg. El capítol d'inversions suposa gairebé 1'5 milions, però, si hem entès les gràfiques que se'ns han passat des de de l'Ajuntament, 1 milió i busques es destina – un any més – a l'abocador de Son Terrassa, i ja veurem com acaba aquest capítol. És a dir, que per a inversions reals queda allò que se'n diu la xocolata del lloro (un 3'4% del pressupost). Els bancs, per la seva banda, n'espipellaran més d'un 8% (1'3 milions), a compte del deute que, tot i que s'està aprimant, encara és una llosa ben feixuga. I dit això, no afegirem més detalls, tot esperant que els nostres especialistes en facin una valoració més detallada i hi diguin la seva.
Els que sí que ja hi han dit la seva són els partits de l'oposició. Tant PP com MÉS hi votaren en contra, des de la queixa amarga que l'equip de govern hagi presentat aquests comptes com una qüestió pràcticament tancada, amb poques escletxes per a la negociació i, sobre tot, amb només deu dies escassos per a estudiar tots els números. Tant un partit com l'altre escenificaren la voluntat de fer les coses d'una altra manera, si és que en tenen ocasió.
Sigui com sigui, l'any que ve serà un altre any.
