si la Mostra és viable sense subvencions
Havíem dit que el matí de la X Mostra de la Llampuga havia estat molt bo, a tots els nivells: gastronòmic, de públic i també meteorològic. El capvespre-vespre, de sempre, ja és una altra cosa: tot és més assossegat, més relaxat, a partir d'una lògica menor afluència de públic.
Pel que fa a l'edició que ens ocupa, ara no sabríem dir amb certesa si la segona part de la jornada hi hagué menys gent que en anys passats, tot i que sí que feia la impressió d'una major tranquil·litat. Cap a les 9 del vespre eren pocs els establiments que havien hagut de tancar la paradeta per manca d'existències. Però, ja deim, estam parlant a partir d'una apreciació gens contrastada.
Sigui com sigui, i donat que el temps va continuar pel bon camí i l'oferta gastronòmica era d'alt nivell, va resultar que en el moll hi feia un estar d'àngels, lluny de l'aglomeració i la calor de les hores centrals del dia. Majoria de gent del poble, moltes cares conegudes, bon moment per a compartir un bon plat de llampuga, una cevesa fresca i una mica de conversa.
I ja que parlam de cares conegudes, aquí teniu na Maria Brotad, en Joan Genovard, na Maria Fernández i en Sebastià Julià, dues parelles encantadores. Ells, gent de la brigada d'obres de l'Ajuntament, és a dir, de la gent més sacrificada quan arriben dies com aquests.
I aquí en teniu un altre: en Miquel Rexach "Revi", amb la seva parella, na Pastori. Gràcies a en Miquel, tot sona, i en aquesta ocasió hem de dir que molt bé. La Coral s'Alzinar es va escoltar perfectament.
La Coral s'Alzinar, dèiem. Aquí la teniu: fa oferir un concert ple de ritme, molt agradable d'escoltar i perfectament adequat per a l'ocasió. Molt bé.
Això s'ha acabat. Ha estat un cap de setmana intens i que, vist des de defora, ha discorregut de manera notable, sense res que hagi desdit, amb bon temps, bon menjar i bona organització. I els doblers? Ah, els doblers! Ja ho dèiem en titulars, ara és hora de passar comptes i de saber si hi haurà una onzena Mostra. Tant de bo que sí!