L’eixida de la llampuga ha començat amb bon peu. N’hi ha. Se n’agafa. I si en anys anteriors les captures es concentraven en zones determinades (per exemple, l’any passat, inicialment, només se n’agafa a l’àrea del llevant de l’illa), aquest 2010 ha volgut que l’espècie abundi pertot arreu.

Aquesta abundància, evidentment, repercuteix directament en els preus. L’any passat, per aquestes dates, la llampuga es cotitzava, a la llotja, al voltant dels 8/9 euros. Ara mateix, en canvi, ja ha davallat per sota dels 3 euros, i per sota dels 2, en segons quins casos. Afortunadament, la de Cala Rajada habitualment manté uns preus superiors, perquè el tractament que se li dóna és molt acurat i arriba al consumidor en millors condicions.

Però anem al fons del problema. Amb la Mostra de la Llampuga com a gran motor promocional, la llampuga ara és més coneguda que mai, i més apreciada i consumida. Però també és una espècie migratòria que passa per les nostres costes en una època concreta i això en força el consum. O a la tardor, o mai, a no ser que es congeli. D’altra banda, el mercat local té una capacitat determinada, mentre que els turistes en consumeixen molt moderadament. A fora, incomprensiblement, no interessa. Tot plegat fa que l’excés d’oferta ensorri els preus immediatament.

Davant aquesta conjuntura, la Confraria de Pescadors de Cala Rajada va decidir, ja fa un parell d’anys, establir quotes de captura: 30 caixons per barca. Aquesta mesura, a més d’adequar l’oferta a la demanda i ajudar a mantenir preus, sembla que també ajuda a allargar la temporada de pesca, ja que el peix no es veu tan assetjat. Però aquesta providència que sembla tan lògica i tan raonable, no és seguida per la resta de confraries. Arreu continua prevalent la llei del màxim esforç de pesca a canvi de la mínima rendibilitat. Més feina, més consum de combustible, més despesa de gel i de transport, i tot per a guanyar el mateix, o menys, que amb captures controlades.

Els intentes de la nostra Confraria d’implicar els seus col·legues d’altres ports en les mesures proteccionistes que s’apliquen aquí, no han donat fruit. Els nostres de moment aguanten, però si al final el mercat s’enfonsa irremeiablement, potser que es replantegin la seva política de pesca. Ja veurem.

El que sí que està clar és que la Confraria de Cala Rajada, en aquesta com en moltes altres coses, està molt per davant i molt per sobre de totes les altres associacions de pescadors. Ja fa estona que ho vénen demostrant.