Bé està, allò que bé acaba. I les festes acabaren prou bé. De fet, acabaren com sempre, que és el millor que pot succeir, el que tothom espera.

El concert de la Banda de Música -atenent que la nostra és una banda que dóna gust d'escoltar- esdevé cada any una oferta musical de gran qualitat. I si el passat dia 20, en el sopar a la fresca, la formació s'havia posat el vestit de big band i ens havia sorprès amb un concert de jazz d'alta volada, per al dia de Sant Bartomeuet es mudà amb les millors gales i, de la mà de Miquel Gayà, ens regalà un d'aquells concert que cal explicar. Aquest director té el bon gust de no escatimar allò que, un dia com aquest, la gent sol esperar: temes de tota la vida, algun pasdoble, inclòs "Amparito Roca"; però també sap que és una magnífica ocasió per donar a conèixer música contemporània, autors interessants però poc interpretats, com Holst, la música del cine -és a dir, la música clàssica del segle XX-, peces d'autèntics especialistes en música per a banda, com De Haan... Diríem, per tant, que el concert de Sant Bartomeu, darrerament, té molt de didàctic, i Miquel Gayà no escatima explicacions perquè tots en sortiguem amb una mica més de cultura musical. D'altra banda, la interpretació de cadascuna de les obres escollides va assolir el nivell a què la Banda ja ens té acostumats. Un èxit, vaja.







I tot seguit, els focs, la traca final de les festes. Mentiríem si no diguéssim que ens semblaren una mica més "magres" que de costum, però això era d'esperar. Després de la supressió dels de Sant Roc, els de Sant Bartomeu també se n'havien de ressentir, perquè aquesta és una partida on una retallada és acceptada amb menys reticències. Però els focs, tot i les retallades pressupostàries, sempre encenen de festa la nit del nostre poble i converteixen el Castell en un espai màgic.





La recapitulació del que han estat les festes, la valoració que en feim des de "Cap Vermell", queda per a millor ocasió.

Ho dèiem al principi, i aquí repetim el crit de guerra: Tomeu, Tomeu, Tomeu, Tomeu..., Tomeu, Tomeu... 

L'any que ve hi tornarem.