La revetla és l'acte més multitudinari de les festes de Sant Bartomeu. És una nit de bauxa, d'alegria, de ball i de convivència. I així ha estat també enguany, sense cap incident que nosaltres sapiguem, enmig d'un ambient que va ser en tot moment distès i alegre, com pertoca.

Els encarregats d'obrir el foc de la música va ser el TRIO RENOU, que en comptes de renou va començar a donar marxa "verbenera", música de ball, molt de ritme llatí i bon "rollo".



El relleu el van prendre el grup ESPAIS VERDS, el nom del qual no sabem què té a veure amb la música que fa. En tot cas, seguint el camí encetat pel Trio Renou, acabaren d'encendre el foc i d'animar una pista que, a cada hora que passava, estava més engrescada.



Però el moment culminant de la vetllada encara havia d'arribar, i aquest es produí quan pujaren a l'escenari els "locals" TUMBET DE SOLFA. Aquí sempre se'ls espera amb els braços oberts, ells ho saben i la sintonia es produeix immediatament. Música marxosa, repertori molt renovat i posada en escena molt preparada. No anomenarem ningú, perquè tots els membres del grup, cadascú en el seu lloc, ja han demostrat amb escreix que saben el que duen entre mans, no debades són una de les orquestres més sol·licitades a l'estiu mallorquí. Molt bé.





Era dilluns, dia feiner per excel·lència. El dimarts, tot i ser festa local, era una jornada laboral per a molta gent del poble dels sectors d'hoteleria i de serveis, i evidentment era dia laboral per a la gent dels pobles veïns. I això no obstant, la plaça d'es Sitjar per moments va presentar un aspecte impressionant, plena fins a vessar d'una gentada que, com hem dit, es va comportar en tot moment de manera exemplar.



Evidentment, després de l'actuació de Tumbet de Solfa, la cosa va començar a decaure, i al grup VAL-9 li va quedar la tasca difícil de retenir la gent fins a l'hora de començar la xocolatada i la diana florejada. La cosa no era senzilla, però el conjunt musical se'n va sortir prou bé i no foren pocs els que arribaren al final de la nit encara amb bon estat d'ànim.





Xocolata amb ensaïmades, un premi ben merescut per a aquells que havien aguantat tota la nit en peu de guerra. Perdó: en peu de ball. I, com es pot veure a les fotografies dels nostres corresponsals (de la nostra corresponsal, en aquest cas), els molts que encara es movien per la plaça no donaven la impressió d'haver acabat les forces, ni molt manco.





De la Banda de Música en suraren alguns supervivents -els bons- disposats a fer l'últim esforç. La diana florejada també ja fa part imprescindible del programa de festes, i s'havia de fer la volta. I la volta es va fer, ja ho crec!





Visca Sant Bartomeu!