Al voltant de mil persones reivindicaren "arena, sí; roques, no"
Cap a les 3 del capvespre (divendres 25), hora prevista en la convocatoria de manifestació per a reivindicar la regeneració de l’Agulla, un bon nombre de persones s’havia congregat davant el Centre Cap Vermell. Aleshores, pocs moments abans de donar la sortida, calculàrem entre 200 i 300 els manifestants que havien fet acte de presència.
Quan el president de l’Associació Hotelera donà el sus, al capdavant de la manifestació, just darrere la pancarta, hi poguérem veure distints representants de les associacions convocants, així com persones prou conegudes en el món del turisme, com Pere Canyelles (expresident de la Federació Hotelera de Mallorca i actual president de l’Associació Hotelera de Cala Millor, o Ignasi Esteve, el conegut hoteler de Cala Rajada que fou candidat a la presidència del Fomento del Turismo.
Sota el control de la Policia Local, la marxa va transcórrer sense cap tipus d’incident, en una hora en què no sol circular gaire gent pel carrer. Al davant, el tren turístic transportà els nombrosos informadors que cobriren l’acte. Quan la capçalera de la marxa arribà a la rotonda de la font, ja poguérem comprovar que el nombre de manifestants s’havia incrementat considerablement, cosa que no va deixar de produir-se fins a la mateixa platja.
Al pas per davant els hotels que es troben en el trajecte, un bon grapat de turistes s’anaren sumant a la reivindicació, amb els seus poals, com podem veure en aquest grup arreplegat al pas per “S’Entrador”. Hi poguérem veure, igualment, els representants dels partits de l’oposició, així com gent d’UCAP-UM, i no del PSOE ni de PSM-Entesa (aquests havien manifestat la seva intenció de no assistir-hi). A la baixada final cap a la rotonda de la platja, els manifestants, segons estimacions dels distints informadors, rondava el milenar, per bé que un membre de la policia ens va parlar de 600 persones, mentre Joan Massanet es referia a una xifra d’entre 1.200 i 1.300 manifestants.
Durant tota la marxa, no aturaren els crits de “arena sí, roques no”. També poguérem escoltar “Escucha, Madrid, somos más de mil”. Abans de baixar a la platja, el president de l’Associació Hotelera va llegir un manifest, en què digué que “hem lluitat en silenci durant més de cinc anys, sense rebre resposta, però avui hem dit basta”. “No ens rendirem mai. Necessitam l’arena i l’aconseguirem, costi el que costi”. Però, la part del discurs possiblement més aclamada va ser la referida al desig d’una victòria de la selecció espanyola de futbol.
Davant uns banyistes una mica astorats, els manifestants anaren agafant poals d’arena de la vorera i la depositaren sobre les roques, en un símbol de la regeneració reivindicada, la qual, segons ens expressà el mateix Joan Massanet, és una exigència que les autoritats no poden ignorar davant la magnitud de la marxa d’aquest divendres. El president dels hotelers no dubtà, ell mateix, de depositar el seu poal d’arena sobre les roques.
L’acte acabà amb la mateixa tranquil·litat que havia començat. Centenars de poals se’n tornaren, cadascun amb uns grams d’arena aferrats, arena com la que se’n duu cadascun dels milers de turistes que cada dia van a l’Agulla i que mai no tornarà...