Amb onze anys de Mercat Medieval, els dubtes que es pogueren generar en algun moment ja fa temps que s'esbargiren. Avui per avui, es tracta d'una de les grans fires de Mallorca i segurament la més important en el seu gènere i tots donam per segur que n'hi per molts d'anys.

I deim això, d'entrada, perquè, precisament per les seguretats que el nostre Mercat ofereix, entenem que pot resistir les crítiques amb fermesa, sense cap por.

Per la nostra part, d'entrada, i sense entrar en detalls de menys relleu, apuntaríem dos aspectes negatius d'aquesta edició 2010. En primer lloc, una qüestió sobre la qual, i pel que hem pogut escoltar, hi ha una certa unanimitat: l'excés de paradetes que s'han engolit espais necessaris per al a festa i la trobada; molt especialment a la plaça d'es Sitjar, ens hi han sobrat massa llocs de venda, cosa que ha donat lloc a amuntegades actuacions de la Banda de Música, per exemple, o a concerts impossibles, com el del grup Zejel. Capdepera té una realitat física que és la que és, i limitar el nombre de firaires no s'ha d'assumir com un fracàs, ans com la preservació de l'esperit del Mercat.

En segon lloc  ens hem de referir a la disminució de dinamització, d'ambientació de carrer, especialment musical. Ho volem atribuir a una potser necessària retallada de despeses, però, possiblement, mantenir una dinàmica més festívola es podria aconseguir sense ni haver d'augmentar pressupost. Ho creim sincerament. I a més consideram que constitueix un dels eixos bàsics del nostre Mercat Medieval.



Quant a la jornada del diumenge, i amb una climatologia ja definitivament assossegada, Capdepera va ser assaltada per milers de visitants de tota la comarca, però també de la resta de l'illa. Seríem incapaços de quantificar el nombre de persones que aquests dies han passat pel poble, però, a simple vista, no sembla que hagin estat moltes menys que en anys passats. Aquí teniu una sèrie de fotografies del diumenge horabaixa, on es pot veure clarament com els carrers del Mercat continuaven plens de gom a gom. Una altra cosa són les vendes, sobre les quals tampoc tenim cap dada que ens permeti dir si han anat millor o pitjor, però alguna dada us n'oferirem en els propers dies.









Alguns elements, d'aquells que precisament no firen per benefici propi, sinó de forma solidària, es varen mantenir al peu del canó fins a darrera hora. Mirau-los, amb quin entusiasme gastaven les poques forces que ja els quedaven.



Tampoc no  faltaren cares conegudes pel mercat, com l'actor Toni Gomila (Llàgrima de sang) que tastà unes herbes al castell