El dissabte en imatges

De bon matí, quatre gotes encara ens varen fer témer pel temps, però, tan aviat com s'hi posà, la brusca va escampar i, a pesar de la persistència d'un vent una mica molest, podem dir que la meteorologia va respectar la jornada. I ja que parlam de vent, haureu vist, per aquest mateix redol, l'ensurt que hi  hagué a la paradeta de les parròquies on, precisament a causa del vent, hi va haver una mica de foc i fum, quan la lona de la coberta fa prendre amb les flames del fogó on fan els bunyols. Res, el retgiró, per fortuna.



La jornada començà tranquil·la, amb la primera part del matí amb afluència de visitants modesta. Però allò va ser un miratge, perquè a mesura que anà passant el dia, la gentada es va anar fent més i més gran, fins que, cap a l'horabaixa, no hi havia qui en passàs. I, com podeu veure en aquest reportatge, l'animació no hi mancà.







Com cada any, les estrelles són les paradetes de menjua, que de cada vegada són més moltes. Sempre se n'hi afegeixen. Ara bé, n'hi de clàssiques, "de tota la vida", per dir-ho així. Els al·lots de l'Institut, per exemple, en són uns, amb la intenció d'arreplegar quatre doblerons per al viatge d'estudis. El tendal del paixet fregit n'és un altre, amb les seves receptes clàssiques que tanta acceptació tenen.






I un altre "clàssic", tot i que només té tres anys de vida, és el "carrit" de gelat d'Herbes de Can Planetes, que una vegada més ens va obsequiar amb el seu vistós caragol i amb el glosat de l'auca de les herbes, que tan ben reciten els seus membres.



Capdepera Ràdio, també com en ocasions precedents, va sortir al carrer i es va instal·lar en el cor del Mercat, a la plaça des Sitjar, des d'on va anar emetent distints programes. Nosaltres mateixos hi duguérem "El cafè dels dissabtes", amb nombroses entrevistes a la gent de la fira. Elena Martín, la responsable de l'emissora, va estar-ne al cas durant tota la jornada.



A la nit, l'actuació del grup Zeje, que havíem anunciat i que tanta il·lusió feia a molta gent, va venir a demostrar que l'abús de llocs de venda, amb ocupació de tot el lloc disponible i sense cap espai obert, no és el més desitjable. La música andalusí no es va poder escoltar, ja que la proximitat -a tocar- de les paradetes, on els crits i el renou feien una competència impossible, varen resultar un handicap massa gran. Era de preveure.