La sisena edició del Correllengua, com no podia ser d'altra manera, passà per ca nostra, com ja havia succeït el mes de maig de 2007. En aquella ocasió, nosaltres acabàvem d'estrenar versió digital, i aquella va ser una de les primeres notícies que apareigueren a la nostra web.

Tres anys després, concretament el passat diumenge dia 2, la flama de la llengua tornà a Cala Rajada i Capdepera i, de mà en mà, va ser portada fins a la partió del terme d'Artà, on va ser recollida pels nostres veïnats. A la palça de l'Orient, els participants llegiren el manifest, reivindicant el dret de tots els pobles a viure en la pròpia llengua i, per tant, exigint que les administracions facin possible la normalització de l'ús del català a tots els nivells i en tots els àmbits. Tot seguit es va cantar La Balenguera.

Manifest del Correllengua 2010

Avui, dia 2 de maig de 2010, Cala Rajada i Capdepera reben la flama de la Llengua que aquests dies visita tots els racons de Mallorca. El Correllengua, passant per les ciutats i els barris, els pobles i els llogarets demostra com n’és de viu el nostre parlar. Gent de totes les edats, origen i condició social hi participa i en gaudeix.

Però poder viure plenament en català i normalitzar-ne l’ús no és tasca d’uns dies a l’any. Totes i tots ens hem de comprometre en la plena recuperació de la nostra llengua, la llengua pròpia de Mallorca, la llengua que fa ja vuit segles que empram, dia rere dia. I és així, fent-la servir cada dia, com li donam vida.

Històricament han estat moltes les restriccions, imposicions i prohibicions que hem patit els mallorquins per fer una cosa tan senzilla com la d’expressar-nos en la nostra llengua, i aquesta ha sobreviscut gràcies a la fidelitat que hi hem mostrat al llarg dels anys. Avui, al s. XXI, protegir i fomentar la llengua catalana és una de les millors aportacions a la diversitat cultural que podem fer com a poble.

En els darrers anys s’han produït molts avanços. Hem demostrat que, gràcies a la tasca de totes i tots és possible la convivència i la normalitat en la nostra llengua.

Si no canviam d’idioma davant la gent que encara no el parlen i ajudam aquells que el volen aprendre, feim créixer la nostra llengua. També hem avançat perquè hem sabut plantar cara als atacs als nostres drets lingüístics. Malgrat tot, per desgràcia, aquests es segueixen produint amb el consentiment dels representants de l’estat espanyol a les Illes Balears.

Per seguir avançant és imprescindible la implicació de tothom, per això demanam:

A les institucions:

- Que d’una vegada per totes assumeixin el lideratge del procés de normalització lingüística.

- Que compleixin i facin complir la normativa lingüística vigent

- Que s’apliqui el Pla de Normalització Lingüística aprovat pel Consell Social de la Llengua.

 i a més a més a­­­­­­­­­­­­­­­­­ CAPDEPERA demanam:

 - Que defensem la diversitat lingüística com a un valor universal.

- Als que tenim com a primera llengua la catalana, que no l’amaguem, que l’oferim i que l’ensenyem als que la volen aprendre.

- Als que l’estam aprenent, que la facem nostra sense complexos.

 I tots junts hem de defensar la unitat i la dignitat del català així com les nostres modalitats, signe de la nostra identitat en un territori que va des de Perpinyà fins a Alacant i des de Fraga fins a Menorca.

 En dies com avui, quan es fa palesa l’estima envers la nostra llengua, mostram al món que el català és un parlar viu, una llengua útil i la millor eina de cohesió social. Cada vegada som més els qui la cuidam i protegim, fet que mostra que els mallorquins i mallorquines, nascuts o no a Mallorca, mantenim viva aquesta flama de la llengua...

 Visca el Correllengua 2010!

I aquí teniu el reportatge gràfic d'una jornada festiva, d'aquelles que vénen a demostrar que encara hi ha molta gent que, en matèria lingüística, no vol tirar la tovalolla.

La flama continua encesa.