A la plaça dels Pins ja han llevat les tanques de protecció. És a dir, que és com si estigués acabada, per bé que, almanco que nosaltres sapiguem, no se n’ha fet cap inauguració oficial. Volem creure que les obres encara no es deuen donar per concloses ja que, com a mínim, segur que hi falta part del mobiliari. Entre d’altres coses, encara no hi ha papereres.
En tot cas, i vist que tothom ja en pot fer ús, aprofitàrem per fer-hi un tomb i treure’n quatre imatges. La primera impressió és que la “nova” plaça s’assembla molt a la “vella”, i tot i que els materials que s’han emprat per a la remodelació són uns altres, l’aspecte ha canviat poc. La plaça està bé, i inclou una petita zona amb jocs per als infants, però a simple vista les novetats no es noten gaire.
Però si el conjunt presenta un aspecte més que acceptable, alguns detalls en desllueixen el resultat. Hem de dir que, quan anàrem a fer el reportatge, no ens mancaren informadors que, espontàniament, se sumaren a la nostra visita per tal de fer-nos veure alguns d’aquests detalls.
- El primer i més cridaner, dels problemes del qual ja n’havíem pogut veure alguna mostra en dis passats, el constitueixen les gavetes al voltant dels pins, que s’han omplert de brossa vegetal; aquest material és lleuger, fàcil d’escampar, i aviant n’hi haurà pertot, i amb l’ajuda dels incívics, encara serà pitjor: n’hi ha que, al primer dia, ja les han pres per femers particulars.
- Uns quants bancs estan aferrats a les parades de brossa. S’ha de seure amb els peus dins les gavetes? Així si que n’hi haurà pertot.
- Els bancs, ara de fusta, de davall els pins, ja presenten aquest aspecte; la reïna dels arbres impossibilita l’ús al qual se suposa que estan destinats aquests bancs: seure-hi.
- El receptacle per als contadors és francament antiestètic.
- S’ha eixamplat la plaça pel costat on hi havia la parada de taxis. Ara aquests han pres terreny al carrer, el qual, com es pot veure, queda tan estret que un autocar gairebé no en passa.
- Hi ha algunes rampes d’accés per a vehicles o cadires de minusvàlids exactament davant obstacles, com en el cas d’aquesta palmera, que n’invaliden l’ús, o si més no el dificulten.
Insistim que fa la impressió que la plaça no es dóna per acabada i que, possiblement, alguns d’aquests detalls encara tenen solució. Però també pot ser que tot això que hem dit està millor que no ens pensam i l’única cosa és que nosaltres trobam ossos en el lleu.
Per cert, quan hi torna el mercat?
