Amb un combat de glosat , organitzat per Cap Vermell i l'Obra Cultural Balear, Capdepera s'afegeix a la celbració de la Diada del 31 de Desembre, Poble a poble construïm el país
El dimecres, dia 30, com havíem anunciat, l’Associació Cultural Cap Vermell i l’Obra Cultural Balear organitzàrem un acte per a commemorar la festa del 31 de Desembre (la festa més antiga d’Europa) en commemoració de la Conquesta de Mallorca pel Rei Jaume I, i la consegüent adscripció de les nostres illes a la cultura occidental.
L’acte va tenir dues parts. A la primera, el professor Felip Munar ens va fer un tast del món de la glossa, de la poesia popular, amb nombroses referències i cites plenes d’humor i d’erudició. Munar va reivindicar el valor d’aquesta forma literària i es va felicitar que la baula trencada, amb una generació que va viure al marge de la glossa, avui s’hagi pogut refer i que, amb l’ajuda dels mitjans de comunicació (especialment la televisió), avui gaudeixi de bona salut. 
Tot seguit, els tres glossadors convidats –Catalina Forteza “Blava”, Margalida Cortès “Manacorina” i Toni Galmés “Prim” entaularen un magnífic combat, amb rèpliques i contrarèpliques farcides d’enginy i de domini de la improvisació. No hi mancaren les intervencions de la gran glossadora local, Joan Colom, que demostrà que sols que volgués podria fer un paper molt lluït en aquest camp de les glossa de picat. El públic, que omplí la sala polivalent del Teatre, va gaudir amb les creacions improvisades d’un i altre, i les va anar premiant amb constants aplaudiments.
Vegeu un petit resum:
A la segona part, el president de “Cap Vermell”, Josep Terrassa, va llegir el Manifest del 31 de Desembre, que diu així:
Potser mai com ara mateix no ha estat tan necessari repetir fort i clar, amb molta caparrudesa, que el 31 de desembre de 1229 és la data que marca l’origen de la Mallorca actual, de la nostra llengua i cultura catalanes. I, com tantes vegades, cal tornar a fer saber a qui alena que aquesta és una data que ha estat recordada pels nostres avantpassats, que l’han rememorada cada any amb la Festa de l’Estendard, que és la commemoració civil més antiga d’Europa. Cal incidir una vegada més, a risc de cansar-vos, que el 31 de desembre, per la significança que ha tingut durant el transcurs dels segles i per l’impacte que ha deixat en la memòria de tantes generacions de mallorquines i mallorquins, és l’autèntica Diada de Mallorca, no el 12 de setembre. Nosaltres tenim el costum de celebrar les feines quan s’han acabat. Una casa ho és quan es posa la darrera teula damunt el sòtil, no quan se n’inicia la fonamentació.Cal exigir justícia i equitat per als nostres drets lingüístics a tothora, i denunciar quan a la sanitat pública es nega el dret dels pacients a ser atesos en la llengua pròpia. També s’ha de denunciar qualsevol atac contra els drets lingüístics per part de la policia i la guàrdia civil. No s’ha de transigir mai davant cap acte de discriminació, cal denunciar-lo, orejar-lo a bastament, a mem si arraconam la injustícia d’una vegada i per sempre més.
Ara s’ha de demanar als poders públics, amb prou energia, que impulsin mesures en favor del català fins a culminar el procés de normalització lingüística, clamar que es garanteixin els drets lingüístics dels ciutadans i que es facin complir les normatives aprovades per ells mateixos: la Llei de normalització lingüística, el Decret de mínims —que obliga a impartir un mínim del 50% en català—, el Decret 100 —que obliga que els càrrecs públics facin servir el català en l’exercici de les seves funcions— i la Llei de comerç —que obliga a respectar els drets lingüístics dels clients catalanoparlants. És ben hora també d’utilitzar tots els mitjans al nostre abast, de fer un esforç fins al límit mateix de les nostres possibilitats, per ajudar els nouvinguts a integrar-se. Cal que les institucions públiques prenguin mesures dirigides a garantir la plena integració lingüística, cultural i social dels nous mallorquins i l’arrelament a la nostra terra, sempre des del respecte a la diversitat cultural, però no cedint ni un mil·límetre de dignitat ni d’autoestima. Cal posar peu fiter una vegada més en el fet que l’Estat maltracta fiscalment les Illes Balears, que l’Estat ens fa víctimes obligades d’uns serveis públics anèmics i unes infraestructures pèssimament dotades. No hi ha dret. Tant el finançament autonòmic com la inversió directa de l’Estat espanyol són totalment insuficients per al desenvolupament correcte d’una societat com la nostra, que ha viscut un creixement econòmic molt desordenat, i que endemés, adduint l’obligada solidaritat, ha hagut de contribuir que comunitats autònomes menys productives avui en dia gaudeixin de més qualitat de vida que nosaltres. Potser no és nou el nostre clam d’avui. Com tampoc no ho és la voluntat de repetir-lo onsevulla les vegades que siguin necessàries. Visca Mallorca! Visca el 31 de Desembre!
Per acabar, tots plegats cantaren l’himne de Mallorca, “La Balanguera”.
Ja fora de programa, els assistents compartiren un refrigeri on encara varen continuar brollant les glosses, amb el mateix bon humor que havia regnat tota la vetllada.
