Vídeo d'una coa de més de 40 cotxes per entrar a l'aparcament. Suposa més de mitja hora d'espera per arribar a la platja.


El debat sobre la massificació excessiva torna a estar damunt la taula aquest estiu. Després d'un any de pandèmia on es controlaven els accessos a les platges, enguany, en general i malgrat el que diguin els responsables hotelers, les platges són plenes i els aparcaments a vessar. Tal volta Capdepera no ha sigut un punt crític d'atenció mediàtica al respecte, com es Caló des Moro, cala Varques, Formentor, Can Picafort, Menorca o les embarcacions a les platges de Formentera. Certament hem vist un altre turisme pels carrers. Això sí els carrers, bars i restaurants del municipi són plens cada dia. Les platges no han tingut control. Tampoc ha passat res. Però, per exemple, cala Gat, cada dia sobrepassava els límits permesos. I, possiblement, cala Agulla, a determinades hores també. Mai havíem vist l'aparcament tot ple amb tres línies dobles més plenes de cotxes a més de les caravanes. És molta la gent que s'ha queixat de les barques a cala Moltó.

Al vídeo que ens ha enviat Miquel Piris es poden comptar més de quaranta cotxes, més de mitja hora per arribar a la platja, fent coa per entrar a un aparcament "alegal" que també cobra a les motos. I els preus no són precisament simbòlics. També s'ha de dir que ningú no sabria què fer si tots els cotxes de l'aparcament s'haguessin d'encabir dins de cala Rajada, però els accidents a aquesta carretera sols són qüestió de temps.

La saturació d'espais naturals especialment el mes d'agost ha reobert el debat social pre-covid19 sobre la necessitat d'establir límits al turisme. Si bé el mes d'agost és habitual que es produeixin aquesta mena de situacions, com s'ha comprovat a l'accés a cales o indrets emblemàtics, en els darrers anys això s'ha intensificat, en part de la mà de les xarxes socials i sobretot, de la manca de consciència sobre la capacitat de càrrega d'aquests espais. Però hem de fugir de l'acudit o raonaments simples de que la gent va (o ve aquí) per fer-se la foto...de fet, la majoria va amb la gelereta per passar tot lo dia. 

Com recordava fa uns dies el catedràtic de geografia de la UIB, Macià Blàzquez, en una entrevista a IB3, "volem retrobar-nos amb la natura [...] però també volem recuperar xifres rècord [...] i això no és possible". I és que fins i tot en el cas d'espais l'ús dels quals havia estat regulat, com el cap de Formentor, la saturació és permanent, tant en horari de restriccions com quan aquestes s'aixequen, a les 19 hores.

Tot i que les dades assenyalen una disminució global del nombre de passatgers als aeroports en relació a 2019, el nombre d'operacions creix, així com les noves connexions. No obstant, tot apunta a què el transport marítim, amb la irrupció de noves companyies, també està suposant aquest estiu al conjunt de les Illes una entrada important de turistes amb els seus vehicles, que fins ara no havia estat tan rellevant i que en el cas de Menorca ha duït també a la saturació de carreteres i aparcaments.

És ben hora de repensar el model turístic, i això passa tant per establir límits a l'accés a determinats espais, tot vetllant pel benestar tant de turistes com de residents, així com per afavorir l'activitat d'altres sectors econòmics per tal de reduir la dependència d'un sol sector, un factor que ens fa més vulnerable que mai tant en termes econòmics com socials.

Voldríem acabar amb les reflexions del professor de Turisme de la Universitat de Northumbria (Newcastle), el menorquí Pau Obrador que adverteix que el turisme hoteler està donant pas al turisme immobiliari: “Ja no són ni els touroperadors ni els hotelers els qui organitzen la indústria turística. Ara cada vegada més la veu cantant la porten els agents immobiliaris, que es dediquen a vendre i a fer cases a gent d’un alt poder adquisitiu”.  Sense decreixement o limitació ni el turisme ni nosaltres sobreviurem. A més, només posant límits aconseguirem un turisme més atractiu”. Podeu trobar aquesta entrevista al diari Vilaweb.