La tonyina és la tercera pesca artesanal més rendible a les Balears, darrera de la llampuga i la llagosta. Fa tres anys es tornà autoritzar la pesca.
Dia 1 de maig es pogué veure aquesta imatge damunt el moll de Cala Rajada. Dues tonyines de grans dimensions. Hem parlat amb els pescadors per saber més d'aquest tipus de pesca ja que era una activitat prohibida des del 2008 -per esgotament d’exemplars- i que es va reprendre l’any 2018. La temporada comença l'abril i acaba el desembre, sempre que no s'esgoti el cup.
És una pesca molt controlada i en mans de grans flotes de fora. Després d’anys de reivindicacions, els pescadors de les Illes poden tornar a capturar tonyina vermella més enllà de la pesca accidental. La mar de les Balears és un dels millors caladors de tonyina. La tonyina és la tercera pesca artesanal més rendible a les Balears, darrera de la llampuga i la llagosta.
El Govern central prohibeix la pesca esportiva i recreativa de tonyina vermella que tingui per objectiu la mort de l’animal. Segons publicà l’any passat el Butlletí Oficial de l’Estat, la pesca d’aquesta espècie per part de pescadors no professionals només es pot dur a terme sempre que no s’acabi amb la vida de l’animal. És un dels punts que fixa la darrera resolució del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació que estableix les disposicions d’aplicació del Pla de pesca de tonyina vermella pel 2020. Segons el text, els pescadors recreatius i esportius només podran pescar tonyina vermella sempre que tinguin l’autorització expressa i adoptin les mesures precises per assegurar que totes les tonyines que capturin tornaran en vida a la mar. A més, estableix que només ho podran fer a partir del pròxim 16 de juny i fins al 14 d’octubre.
El 2020, fins a 99 embarcacions professionals de totes les illes poden pescar tonyina vermella en aigües balears. Es tracta d’embarcacions d’arts menors de fins a un màxim de dotze metres d’eslora. A Cala Rajada totes les barques estan autoritzades però ara mateix n'hi ha cinc que s'hi dediquen. El cup per barca és de dos exemplars per barca. El pes mínim són 30 quilògrams. El cup és compartit entre totes les barques autoritzades de les Balears.
El mètode de pesca que s’empra és amb canya i ham, res de xarxes. També empren la sonda nàutica, gràcies a ella es poden tenir ulls sota l'aigua. Primer cerquen el verat (caballa, cast) un dels aliments preferits de les tonyines. Una vegada situats sobre d’aquests bancs es llança un ham múltiple que les captura i s'usen com a esquer viu per a la tonyina, ja que aquest gran peix és un caçador nat i se sent atret per peixos vius. També n'hi ha que empren esca morta.
Diverses canyes amb esquer viu es llancen llavors a l'aigua. Es denominen línies i es vigilen constantment perquè no s'embullin ni perdin l'esquer. Comença llavors una tasca on és fonamental la paciència. Poden passar hores fins que una tonyina piqui.
La canya connecta directament a l'home amb l'animal i en aquest moment comença la lluita. Les tonyines més petites mesuren poc més d'un metre i pesen uns 30 quilos, però els més grans poden sobrepassar àmpliament els 2 metres i pesar fins a 250 o 300 quilos. El peix no s'endevina des de la superfície fins que està ja molt prop d'aquesta.
Una vegada s'ha realitzat la captura és imprescindible l'etiquetatge de la peça. En ella es fa constar totes les dades referents a la seva captura.