Imatge de Josep Lluís Pol Llompart, feta de la Torre de Son Jaumell (Capdepera). Les talaies enceses que s'observen: Torre des Matzoc (Artà), Talaia Moreia (Artà), Talaia d'Alcúdia i Talaia d'Albercuix (Pollença).



Dissabte, 11 de gener,  a les 13 i  ales 18,15 hores va tenir lloc l'encesa de les talaies i talaiots de les Illes Balears. A l'iniciativa "un cant pels drets humans" sorgida a Mallorca s'han sumat les altres illes ( Eivissa i Menorca) i alguns indrets de la costa del Magrib (Marroc i Algèria).

A partir de l'encesa inicial a Sa Torre de ses Ànimes s'han anat sumant les altres talaies que voregen Mallorca en veure el foc/fum de les anteriors, fins retornar a l'inicial. A cada talaia n'hi ha un responsable que ha estat acompanyat d'un bon nombre de participants a la convocatòria. Enguany, a més de la lectura del manifest s'ha demanar cantar "Viatge a Ítaca" de Lluís Llach.

A Capdepera hi hagué foc i fum, a les talaies de Son Jaumell, Sa Torre Cega i la Talaia Nova des Cap Vermell. A l'encesa nocturna s'afegí el Castell de Capdepera, que malgrat estar tancat al públic, va voler mantenir la participació com altres anys. Des del castell se poden veure les talaies del terme i les de Menorca.

Us afegim algunes imatges de les talaies gabellines i de la torre d'Aubarca i el manifest llegit a totes les torres. A la portada una de les imatges icòniques feta des de la Talaia de Son Jaumell que mostra les talaies de la costa nord-est de Mallorca.


Castell de Capdepera




Sa Torre Esbucada


Talaia de Son Jaumell








Talaia Nova des Cap Vermell










Torre d'Aubarca





Manifest:

Talaies de Mallorca
Torres de defensa pels drets humans

Avui, dia 12 de gener de 2019, ens tornem a trobar aquí per encendre llums d'esperança i de reivindicació, per plantar cara i no retrocedir davant de la foscor que sembla que avança sense aturador en el terreny de la vulneració dels drets més elementals.
D'ençà de la primera edició de la iniciativa que vàrem anomenar Torres de defensa pels Drets Humans, una sèrie de circumstàncies han modificat el paisatge en els dos fronts que encapçalaven la nostra reivindicació. El primer front feia referència a la demanda de solidaritat i l'exigència de respecte cap a aquelles persones que s'han vist obligades a abandonar els seus països d'origen i emprendre un perillós viatge, amb la intenció de millorar, o senzillament salvar, les seves vides, i el segon, a l’exigència d'actuacions als particulars i institucions de qui depèn la conservació d'aquests elements del nostre patrimoni arquitectònic, paisatgístic i cultural que són les torres de defensa de les nostres costes.
En aquest paisatge de llums i ombres, sens dubte, les llums vénen dels avenços assolits en aquesta segona demanda: voldríem pensar que la nostra acció reivindicativa va esperonar a actuar als responsables i que el nostre toc d'atenció respecte a l'estat lamentable de conservació de moltes d'aquestes construccions ha contribuït a engegar o accelerar les actuacions que s'han produït en els darrers dos anys.
En aquest camp, no podem més que agrair les iniciatives dels responsables de patrimoni del Consell de Mallorca i dels particulars que s'han posat mans a l'obra en la restauració d'aquests
elements arquitectònics, així com encoratjar-los a seguir amb aquestes iniciatives i demanar-los que no s'aturin fins que totes les torres de defensa que encara existeixen es trobin en un estat òptim de conservació.
Les ombres, per contra, amenacen la nostra primera reivindicació. Hem vist com en els darrers dos anys s'han multiplicat els discursos carregats de xenofòbia i com alguns d'aquests discursos ens arriben, ara, des dels mateixos governs. A conseqüència de decisions governamentals, es persegueix, com si es tractés de delinqüents, les organitzacions d'ajuda als refugiats, es tanquen els ports als seus vaixells i es fa el possible per mostrar a tothom -fins i tot als pescadors amb bona voluntat- que l'ajuda als refugiats només els comportarà problemes.
I mentrestant, les xifres de morts a la Mediterrània només fan que augmentar.
Aquest any que acabem de deixar enrere, però, serà recordat també com l'any en què la reivindicació d'igualtat d'oportunitats i la denúncia dels abusos de poder i de la violència per part del col·lectiu feminista ha sacsejat consciències dins la nostra societat.
És per això que enguany volem afegir un esment especial a la doble dificultat i la doble condemna que suposa ser dona i refugiada. A més de jugar-se la vida com els seus companys de viatge, les dones sovint són sotmeses a vexacions i abusos de caràcter sexual o són captades per xarxes d'explotació i de tracta de persones.
Per denunciar, una vegada més, aquestes situacions intolerables, per prendre consciència de la nostra pròpia responsabilitat com a ciutadans i per contribuir a posar llum en la foscor, tornem a encendre les talaies de Mallorca.