Aquesta és una carta escrita en calent, poc temps després de tenir coneixement avui mateix de la mort d’un dels ciclistes atropellats ahir dijous a la carretera entre Capdepera i Artà.

En començar a escriure em plantejo una cosa: no he de transmetre la ràbia i la impotència que sentim els ciclistes cada vegada que hi ha un accident d’aquesta mena. Fa uns anys, després de participar diverses vegades en el dia destinat a deixar els cotxes a casa i a utilitzar més el transport urbà i altres mitjans com les bicicletes, vaig decidir no participar activament en aquella jornada. Si més no, no fer-ho a Capdepera.

Amb uns amics, tornàvem de fer una volta en bicicleta pels camins del municipi i anàrem a fer un refrigeri a la plaça de l’Orient. D’allà partia, a continuació, la jornada festiva bicicletera, amb l’actual batle al capdavant, qui ens va preguntar: no hi participareu? No, no hi participarem. I cadascú se’n tornà a ca seva.

Un senzill exemple: a l'entrada de Capdepera un senyal gairebé abandonat, pel seu estat de manteniment, fa riure per no dir pena. Control de què? 40 km/h en un nucli urbà de carrers estrets?

A les carreteres d’Artà feia mesos que s’havien instal·lat rètols advertint els conductors la presència possible de ciclistes. A Capdepera, res. Què s’ha fet a Capdepera, per tal de promoure l’ús de bicicletes, de donar prioritat als vianants, o d’afavorir l’arribada de transport públic? Jornades de propaganda de l'equip de govern?

En una altra ocasió ja vaig escriure en aquesta mateixa revista el temps que es tarda en creuar el poble de Capdepera des de la rotonda del polígon industrial fins a la sortida, pel carrer Col·legi, a l’autovia. De fer-ho a 20, a 30 o a 40 km/h hi ha ben poca diferència en minuts. Però n’hi ha molta en respecte als vianants, que tenen unes voreres molt estretes per caminar sense haver de posar un o els dos peus a l’asfalt per on transiten els cotxes.

És evident que són carrers per a carros i per a vehicles més estrets que els actuals, i que ningú tomarà les cases per fer els carrers més amples. ¿Tant costa, per tant, adequar la velocitat dels vehicles a un ritme que respecti els vianants? Només cal fer anar el vehicle amb marxes més curtes i evitar les acceleracions!

Uns 50 metres més enllà del senyal de radar, un altre indica velocitat 30 km/h per la presència d'un badem. Pel carrer Ciutat circulen, de tant en tant, motocicletes i cotxes a gran velocitat.

Alguna cosa semblant podem dir de les carreteres. N’hi ha, però, que ja tenen instal·lada una senyalització per recordar la presència potencial de ciclistes, la qual cosa ens fa posar en alerta els conductors i conduir amb més prudència, suposadament. Però aquí, no.

D’altra banda, en qualitat de conductor de cotxe, quan em trobo a la carretera ciclistes vestits de negre o de colors foscos, renego. Ahir mateix, pedalant la meva bicicleta, els ho vaig explicar a dos grups de ciclistes diferents, estrangers tots ells. Amb la llum que tenim a Mallorca, de vegades et trobes zones d’ombra que fan que els ulls tardin  a adaptar-se al canvi de lluminositat ambiental. Són fraccions de temps molt breus però, si circules a 80  o a 90 km/h i et trobes un ciclista vestit de negre a l’ombra d’uns arbres a una corba, el temps de reacció és mínim. I perillós.

Per aquests motius, demano:

1. La instal·lació d’elements que recordin o obliguin a circular en vehicle motoritzat a la velocitat més prudent segons la zona i segons la presència potencial de vianants, ciclistes, etc.
2. Destinar més recursos municipals a l’habilitació de zones que afavoreixin la circulació en bicicleta com a mitjà de transport i no tan sols per a la pràctica esportiva.
3. Potenciar d’alguna manera un transport públic àgil, pràctic i a l’abast de tothom.
4. Informar els ciclistes, especialment els visitants, de la necessitat de dur llums, armilles reflectants i tots aquells elements que es considerin adients per fer-se més visibles també de dia als ulls d’altres conductors.
5. Informar igualment els ciclistes que també han de respectar les normes de trànsit i respectar els vianants, especialment en les àrees urbanes on, aquests, haurien de tenir prioritat.
6. Informar els ciclistes que, pel bé de tots, han d’afavorir en la mesura que sigui segur i factible, la circulació dels vehicles motoritzats, no entorpint-los els avançaments, per a una millor convivència general.  

Tots podem patir accidents; es tracta, però, de minimitzar els riscos dins d’una normalitat que va canviant amb els temps i amb els avenços tecnològics. Sabrem evolucionar amb els canvis?



L'any 1972 la Jefatura Central de Tráfico ja va publicar la Guia del Ciclista en la qual, a més d'explicar normes i senyals de circulació, posava èmfasi en la feblesa del ciclista i la necessitat de donar-li major protecció.