Un veí comenta algunes situacions de mal aparcament entre Font de Sa Cala i Cala Rajada
Som un veí que diàriament vaig a sa Font de Sa Cala i observ com hi ha determinats llocs on les prohibicions d’aparcament s’incompleixen sistemàticament i no passa res. No ho entenc, però sembla que n’hi ha que tenen butlla. Això sol passar tant a l’hivern com a l’estiu, però en plena temporada turística el problema s’agreuja i és més evident. Partesc de sa Font de sa Cala cap a Cala Rajada.
Per començar, a sa Font de sa Cala mateix, davant el gimnàs, a determinades hores, tothom aparca on vol, ignorant la línia groga, i dificultant greument la circulació. Els qui baixen pel camí de sa Gatova tenen greus problemes de vissibilitat. Un poc més endavant, a l’avinguda, també és fàcil trobar cotxes davant la voravia, i no és una cosa puntual sinó que es repeteix diàriament.
Seguint la carretera, a l’alçada de l’hotel n’Aguait, tampoc és difícil trobar cotxes sobre la voravia i inclús ficant-se dins el bosc, devora el torrent. Seguint cap a sa Pedruscada, trobam cotxes aparcats davant la farmàcia, a ambdues parts de la carretera, on pens que no s’hi poden ni aturar. Es tracta d’una carretera!
Però el punt més caòtic és l’avinguda Arquitecte Alomar. Aquí és per llevar-se el capell i fer una reverència. Agreujat per la mala il•luminació, la manca de voravies i la deixadesa, aquest carrer és un autèntic perill per a conductors i vianants. En principi, es pot aparcar a un costat, però passeu qualsevol dia de la setmana, a qualsevol hora, i trobareu cotxes aparcats a ambdós costats indistintament. Prop de l’hotel Na Forana i del restaurant El Paraiso és escandalós, una autèntica vergonya.
L’any passat vaig llegir una carta d’un veí d’aquest carrer, que també es queixava. Jo, ingènuament, pensava que, amb això del nou govern, s’hi posarien i durien un poc de control. Però no, tot segueix igual. No acab d’entendre per què en algunes zones són tan primmirats amb l’aparcament i en altres es giren darrere. O per ventura serà que no hi passen mai.
Evidentment, hi ha més llocs on em trob situacions semblants (carrer Joan M Alcover, l’Orient, alguns carrers de Cala Rajada), i no diguem dels incívics que per fer un cafè, xerrar amb algun conegut o comprar el pa no dubten de deixar el cotxe damunt la voravia de qualsevol carrer, molesti o no. Però reconec que en aquests darrers casos, el problema és trobar els qui fan les malifetes en el moment just. La meva queixa va més per aquest llocs conflictius i reiteratius.
Un de la Cala
Per començar, a sa Font de sa Cala mateix, davant el gimnàs, a determinades hores, tothom aparca on vol, ignorant la línia groga, i dificultant greument la circulació. Els qui baixen pel camí de sa Gatova tenen greus problemes de vissibilitat. Un poc més endavant, a l’avinguda, també és fàcil trobar cotxes davant la voravia, i no és una cosa puntual sinó que es repeteix diàriament.
Seguint la carretera, a l’alçada de l’hotel n’Aguait, tampoc és difícil trobar cotxes sobre la voravia i inclús ficant-se dins el bosc, devora el torrent. Seguint cap a sa Pedruscada, trobam cotxes aparcats davant la farmàcia, a ambdues parts de la carretera, on pens que no s’hi poden ni aturar. Es tracta d’una carretera!
Però el punt més caòtic és l’avinguda Arquitecte Alomar. Aquí és per llevar-se el capell i fer una reverència. Agreujat per la mala il•luminació, la manca de voravies i la deixadesa, aquest carrer és un autèntic perill per a conductors i vianants. En principi, es pot aparcar a un costat, però passeu qualsevol dia de la setmana, a qualsevol hora, i trobareu cotxes aparcats a ambdós costats indistintament. Prop de l’hotel Na Forana i del restaurant El Paraiso és escandalós, una autèntica vergonya.
L’any passat vaig llegir una carta d’un veí d’aquest carrer, que també es queixava. Jo, ingènuament, pensava que, amb això del nou govern, s’hi posarien i durien un poc de control. Però no, tot segueix igual. No acab d’entendre per què en algunes zones són tan primmirats amb l’aparcament i en altres es giren darrere. O per ventura serà que no hi passen mai.
Evidentment, hi ha més llocs on em trob situacions semblants (carrer Joan M Alcover, l’Orient, alguns carrers de Cala Rajada), i no diguem dels incívics que per fer un cafè, xerrar amb algun conegut o comprar el pa no dubten de deixar el cotxe damunt la voravia de qualsevol carrer, molesti o no. Però reconec que en aquests darrers casos, el problema és trobar els qui fan les malifetes en el moment just. La meva queixa va més per aquest llocs conflictius i reiteratius.
Un de la Cala