Així comença una carta enviada per la Ministra d’Ocupació i Seguretat Social, Fàtima Báñez García, als pensionistes de l’estat espanyol el 2 de gener de 2015. Cap Vermell no és pensionista i, per tant, no hem rebut la carta directament de la senyora ministra, com podeu imaginar. Qui ens l’ha fet arribar potser vol que la incloguem en alguna secció d’humor de la revista per compartir el cinisme ministerial amb els lectors, però no tenim secció d’humor negre; o potser volia demanar-nos la seva difusió, ara que estem en any electoral, per a compartir aquelles coses que els governants fan tan bé, com ara transmetre públicament una realitat de conte de fades que ni tan sols ells es creuen però que els serveix per mirar d’enganyar molta gent i aconseguir vots.

Si Shakespeare alcés el cap de la tomba i tornés a escriure Hamlet canviaria el nom per Jaumet i l’ambientaria a Hejpaña. Ho tindria molt més fàcil. Perquè, si alguna cosa fa olor a podrit a Dinamarca, deu ser que bufa un llebeig fort que arrenca a l’estret de Gibraltar, creua els Pirineus sense necessitat d’Atila ni elefants i visita mitja Europa a l’estil napoleònic, escampant l’olor de podrit amb una mà al pit per no perdre de vista la cartera.

Això de la ministra espanyola no té perdó, n’hi ha prou de llegir la carta amb deteniment, procurant no llençar-la al foc abans d’acabar de llegir-la (parlem de la carta, evidentment). Diu així: “Si hem aconseguit avenços positius és gràcies a l’esforç de la societat espanyola en el seu conjunt, que ha demostrat la seva exemplaritat en aquests anys d’esforç i compromís solidari”

Si haguéssim de viure de l’esforç productiu de la classe política... Per ventura no és així; el país funciona gràcies als petits i mitjans empresaris, i també a alguns dels grans empresaris, que breguen dia a dia contra les dificultats imposades políticament, tan dolentes com la selecció artificial de l’economia del campi qui pugui internacional. I també gràcies que molta gent, que no pot sobreviure empresarialment dins la legalitat, ho fa en l’economia submergida i se’n surt com pot. Millor això que no començar a trets, senyora ministra. No ha descobert res de nou amb aquesta sentència que posa la pastanaga davant l’ase. No, els jubilats són gent gran, però no ases. 

Quant a exemplaritat i compromís solidari..., aquesta senyora deu pensar que som una societat de salvatges. No deu haver viatjat molt per l’estat, ja cal que surti del seu cau ministerial. La carta continua:

“2015 serà un any clau en la recuperació de l’economia i l’ocupació a Europa”. És clar, guapa, perquè vostè ho digui. Quina diferència té el 2015 del 2014? I del 2013 o del 2016? Suposem que la diferència està en les eleccions, no és així senyora ministra? Per a vostè la diferència entre avui i demà pot ser a la meteorologia, si és festa o no, o si pot gastar el sou en un viatge a les Bermudes o a les Fidji. Però per a les persones i famílies que, com diu vostè, “ja fa més de sis anys que estan patint els efectes de la crisi econòmica”, no hi ha distinció entre avui, quan no tenen un bocí de pa per rossegar o no poden pagar la factura de la llum, i demà, que tampoc ho podran fer. Vostè creu que 300 € mensuals, senyora ministra, són suficients per a la subsistència d’una persona en condicions dignes a l’estat espanyol? El seu grau de cinisme sobrepassa límits estratosfèrics quan diu que “des del Govern d’Espanya sabem que els mateixos pensionistes han estat, i continuen sent, en moltes famílies, un element fonamental per al sosteniment i ajuda de les persones del seu entorn en aquests anys tan difícils.” És a dir, saben que 300 € mensuals no donen per a una persona i tenen la barra de confirmar que moltes famílies se’ls han de repartir?

El paràgraf següent, aquest que comença dient “Conscients d’això,...” l’hauríem d’obviar. No es pot escriure cap comentari racional al respecte sense perdre els estreps, però ho intentarem. Diu que han fet l’esforç d’augmentar un 3,54% la pensió mitjana de jubilació. Una de dues: o vostè no té ni idea de què representen els percentatges, o demostra una mala llet que no aconseguiríem ni munyint amb suc de llimona totes les vaques del món. Diu que volen avançar i per això les pensions s’incrementaran un 0,25%!!!! Una xifra que no  arriba ni a una desena part de la quantitat que segons diu, amb molt d’esforç, suposa l’augment mitjà de la pensió de jubilació. No, senyora, no: no perdrem els estreps escrivint els qualificatius que mereix respondre a aquestes dades.  

La traca final és al darrer paràgraf: “Gràcies també a l’esforç i la solidaritat dels pensionistes estem mantenint un sistema de benestar del qual podem sentir-nos orgullosos...” A Cap Vermell hem fet molts esforços per desxifrar d’aquestes paraules un missatge positiu, però resulta impossible. Els motius: 1) El sistema de benestar al qual es refereix no pot ser considerat com a tal, donat que molta gent no hi té accés a causa de la fam, malalties, desnonaments, fred... Per tant, és un estat de benestar selectiu, només apte per a economies privilegiades. 2) Vostès poden sentir-se orgullosos, actitud que demostra el seu tarannà despòtic, cretí, salvatge i inhumà. Però no pretengui que ens sentim orgullosos quan veiem i vivim les misèries de molta gent, en part gràcies al desgovern del seu partit i d’altres que l’han precedit. 3) Si són capaços de deixar una empremta tan cafre com aquesta carta deu ser que han perdut el nord, si mai n’han tingut, o que creuen que tenen la supervivència assegurada actuant com piconadores de la societat i de l’estat del benestar com han fet fins ara.

Des de Cap Vermell només els podem fer una recomanació: canviïn d’assessors d’imatge. Haurien guanyat més vots evitant aquest text, posant tan sols el percentatge d’increment de la pensió i demanant disculpes per no poder augmentar-la més. També haurien fet menys mal i menys despesa, però, com que no afecta al seu benestar, no tenen ni idea del que significa per a l’estat. Se suposa que, per tal d’arribar a ocupar un càrrec polític, com ara un ministeri, cal saber que l’estat no és només una extensió de terreny, sinó que, per dir-ho suaument, “inclou” els ciutadans que l’habiten, que implica alguna cosa més que vots. Això no ho sabia o no li interessa, senyora ministra?