Després d'una vigília amanida amb aquest halloween (paraula que, etimològicament significa precisament això: vigília de Tots Sants), que sembla haver vingut entre nosaltres per a quedar-s'hi, el poble tornà a la tradició, a la celebració "de tota la vida": el "nostre" Tots Sants.

En un dia apacible, de temperatura benigna, com deim en titulars, el cementeri tornà a erigir-se en el pol de la vida social del poble. I ja de bon matí el recinte oferia un magnífic aspecte, tota vegada que moltes de tombes i ninxos, com és costum, ja s'havien endreçat el dia anterior. I és que, en aquestes hores primerenques, quan l'afluència de visitants encara és menor, passejar pel cementeri el dia de Tots Sants, mudat de flors de dalt a baix, és un vertader regal per als sentits i un recés de pau per a l'esperit. 

  

A les 4 del capvespre es va celebrar una missa en sufragi de les ànimes dels nostres morts, que oficià mossèn Pere Orpi, auxiliat pel rector Antoni Amorós, amb notable assistència de fidels. Acte aquest que, d'alguna manera, ve a posar, cada any, el tancador a aquesta celebració que al poble no li passa mai per alt. I és que recordar i honrar els nostres morts és quelcom que tots duim imprès en alguna part del nostre subconscient, una necessitat interior que va més enllà de modes puntuals.

Serà fins l'any que ve, si no hi ha res de nou.