Les “madones d’església” de Capdepera celebraven un mercadet per recaptar doblers per ajudar que la magre caixa de la tresoreria de Sant Bartomeu es recuperi, eixugant un poc el dèficit que, segons ens informen, pateix.

Coques amb pebres i de verdura, cocarrois, bunyols, rubiols, panades de gust variat, i tota una taulada de rebosteria i pastisseria casolana, genuïna de la nostra contrada, s’exposava a l’abast de tot aquell que ho volgués tastar. La secció infantil del grup ball de bot “Aires Gabellins”, amb en Climent Crespo al capdavant, va amenitzar la festeta de la plaça de l’Orient, on siulava, de tant en tant, un vent de gregal que produïa més d’un calfred.



Deia al començament que un servidor havia hagut de llevar-se d’hora, en bon diumenge, ja que som l’encarregat , a casa meva, d’endiumenjar les bunyolades que la meva parenta acostuma a fer quan li ve de gust col·laborar –  quasi sempre que la cosa s’escau – en els esdeveniments de tota mena que tenguin la menjua com a un dels principals atractius.

Està be això d’organitzar actes a la tardor, com també ho fan a la primavera, encara que sigui per a contribuir a la depauperada economia parroquial. Es curiós contemplar, i observar, com molta gent s’acosta a comprar els pastissos (que ve de pasta, ja que tot està condimentat amb aquesta matèria) siguin dolços o salats, tot i que no freqüenti les portasses de l’escalonada enfront de la Casa de la Vila.

És ben segur que el Bon Jesuset ho premiarà tothom de la mateixa manera. De fet, com em comentava una destacada feligresa, principal organitzadora del mercadet, el Bon Jesús va ajudar, aquest matí diumenger, perquè fes bon temps i volem creure que les esporàdiques “bufades” del vent no eren altra cosa que les benediccions que des de el Cel el Totpoderós enviava a aquestes “valentes dones” i  a alguns homes encarregats d’atendre, rere les taules del mercadet, als veïnats y forans que s’apropaven a triar les saboroses viandes, d’acord amb els seus gusts personals.

Sembla que tot, tot, es va esgotar. La gent és solidària. Un milenar d’euros són molts de doblers. N’estaven força agraïdes, les organitzadores. I el rector Amorós, també.

Enhorabona!