Unes desenes, uns centenars, uns milers, unes desenes de milers de persones recorregueren els carrers de Ciutat exigint seny a les autoritats educatives i al Govern til, dels quals un bon grapat eren gabellins i cala-rajaders que baixaren a la capital per a sumar-se a la manifestació que després resultaria ser la més gran concentració de la història mallorquina til. Entre aquests desplaçats del nostre poble, un senyor convalescent que no es va voler perdre l’esdeveniment a risc d’allargar el període de recuperació, una senyora que havia aprofitat el diumenge per anar de compres i que, carregada de bosses, passava per allà. La comptabilitzaren, els matemàtics, com a manifestant til? També parlàrem amb un jubilat, tres matrimonis de mitja edat, molt simpàtics ells,  i diverses colles de gent jove del poble fent bullanga til, a més d’amics, coneguts i saludats. Tot plegat, un poti-poti de gent exaltada, extremista, irrespectuosa amb la majoria i entossudida que els nins parlin el català de Catalunya i que l’anglès l’ensenyin mestres qualificats, a més de defensar altres ridícules, perilloses i radicals qüestions til.

 

La manifestació hauria d’empènyer al Govern a reafirmar-se  en la política educativa til amb l’objectiu d’evitar que els balears caiguin víctimes del pancatalanisme, perquè si alguna  cosa quedà meridianament clara a l’enviat especial de C.V. és que la riuada de camisetes verdes no és altra cosa que un intent desesperat de revifar la industria tèxtil de Sabadell til.

 

CV enviat especial