Imprimeix
Categoria: Esports
Vist: 670
Escolar 2 - Independiente Camp Rodó 2


Benvinguts estimats amics tots quan sou!
Abans d'entrar dins la pura ortodòxia futbolera, que és el motiu de la meva presència per aquesta pàgina esportiva, m'agradaria, si vostès m'ho permeten, retre el meu particular, humil i senzill homenatge a una petita gran persona que, aquesta setmana, a empres una nova aventura. Amb els deures enllestits i,en matrícula d'honor als exàmens de la vida,en Sebastià Ferrer Pasqual Maleter ens ha deixat físicament, doncs, sempre, almanco jo, el portaré dins el meu pensament. Amb en Sebastià vaig coincidir durant els tres anys que vaig tenir el gran honor i responsabilitat de ser president de l'Escolar. Ell, en tot moment va aportar equilibri i seny, a més d'un bon humor exuberant, a totes les tasques que la nostra directiva emprengué. Fou la baula engrescadora que coordina totes les generacions d'aquella directiva tan revetlera. Va ser, talment un pare, que sempre m'indicà el camí correcte a seguir donada la meva joventut. Fou un gran confident farcit de savis consells que jo intentava aplicar al difícil dia a dia de l'entitat. A un sopar de companyonia que feren a casa meva, entre les vinyes verdes que sembra en Llorenç Conill, tengué a bé dedicar-me unes sentides gloses, a on pitonissa, va vaticinar el meu posterior pas per la sala. També vaig coincidir amb ell fent de cronista per l'obreria de Sant Antoni de Capdepera. Ell era la part simpàtica i bufadora de la banda de música i, sempre content i amb la rialla a la boca, encara record, les petites converses que mantinguérem entre peça i peça o ball i ball. Estimat Sebastià...et don les més sentides gràcies per ser tan bon company, pel que m'ensenyares i per tot el que feres per ajudar-mede bon de veres. Gràcies de veritat... em feres feliç i em portares goig!
                               Sebastià, dret, segon per l'esquerra

Ara, amb la tranquil·litat d'esperit apaivagada, ja si puc entrar dins el sementer a tallar i recollir l'alfals de què ha donat de si, el partit d'avui en particular i la setmana esportiva en general. Setmana que prometia ser la de la reconciliació i que, com sempre i ja massa vegades, ha acabat amb un decebedor i constant ridícul. S'ha perdut l'oportunitat de fer una passa enrere per intentar passar pàgina i començar a fer pinya. Més aviat s'ha aconseguit, gairebé, tot el contrari: un ridícul més per afegir a la llarga llista. S'ha empres una fuita desesperada de cap endavant. Som a la vora i a punt de caure pel precipici del fora sentit. Hi ha massa egos i personalismes empernats i caparruts per assumir aquest descontrol i desgovern. Un primer equip orfe de tot quan pot suposar un suport institucional i que sols els hi queda la seva pròpia redossa. Sortida rere sortida van per tots aquests camps de Mallorca tots sols, venuts, abandonats a la seva sort i a la deriva.

Després de veure la mort d'una persona, de molt a prop, tot continua igual. Ni un simple comunicat institucional de suport. Ni una passa enrere amb la seva política de menfotisme consolidat. Ni el més mínim gest d'humanitat integrador. Res... sols el ridícul! Després del succeït de la setmana passada res més greu pot passar com per girar a aquest calcetí ple de tomàtecs i que fa massa pudor. L'abandonament en el qual està sumit el primer equip es consolida setmana rere setmana com si fos la cosa més normal del món. Normes, règims interns i conductes no escrites que s'haurien de complir i que queden amb un simple i estèril paper banyat.



La setmana passada hagueren de passar quaranta-vuit hores des del trist succeït fins a arribar la primera cridada telefònica. Les primeres quaranta-vuit hores les de major angoixa, incertesa i les de major solitud. Tot és lícit, tot va bé i mai, per molt greu que sigui, passa res: sols el ridícul més absolut! Quan acabin aquests quatre anys de supèrbia, mandat inquisitorial i d'una fuita desesperada de cap endavant, la nostra institució com a club, semblarà un solar erm, de terra cremada i ple de brutícia. No el coneixerà, setanta-cinc anys després, ni la mare que el va parir! És evident i palpable que no estimen aquests colors com a institució. Sols l'estimen, de moment, per complir vanitats i desitjos personalistes...
No caldria proposar res, perquè sols pel fet de dir-ho jo, desafiants i insultants, fan tot el contrari del que intent proposar. I si ho faig, ho faig pensant que és un bé pel nostre club i no per altres derivats. Tota aquesta primera volta ens hem queixat de la minvada plantilla que tenim. Doncs bé, ara, al descans nadalenc, és un bon moment per tornar a engrescar a tots aquests jugadors gabellins que juguen a equips de major categoria i que, per una cosa o per l'altra, aquesta primera volta no han jugat o han jugat molt poc. Ara n'és el moment! No espereu més que sinó i com sempre, enguany, serà massa tard. Jugadors que a hores d'ara estan desencisats, decebuts i, que aquí a on ara juguen, no se senten realitzats ni valorats amb la seva justa mesura.

Fer aquesta tasca implica, fora cap dubta, fer feina, feina de la bona, i quan es parla seriosament de fer feina, molts dels actors intervinents, mandrosos, fan anques enrere. A més... venir a jugar al nostre poble, amb l'anarquia regnant d'absurds personalismes, senzillament no convida ni al més agosarat. No vull ni tan sols imaginar per un segon, que el primer equip, per desgràcia, enguany perdí categoria. Es veuran en feina per poder confeccionar un equip, més o menys digne, i amb opcions d'assolir, d'altra vegada, l'ascens. Molts dels jugadors que ara juguen, cercaran llocs més amables, encobridors i de veritable aixopluc, per practicar el futbol.

Tot això, senyores i senyors lectors, tant pot passar com no passar. Això depèn del camí que trien aquests actors de repartiment i de ridícul constant. Sigui el que sigui, blanc o negre, jornada rere jornada i temporada rere temporada em tindran enfront o al seu costat, narrant o denunciant tot el que vagi succeint, tant per bo com per dolent. Veurem qui es cansarà primer, jo d'escriure o ells de navegar dins aquest absurd estropeig que amenaça per enfonsar la nau en qualsevol moment.

Les primeres veus i laments per falta de diners es comencen a sentir... i encara no hem acabat, ni tan sols, la primera volta. Aquest sentir és públic... o almenys avui es passejava per la grada. Ara sembla, que els jugadors del primer equip, segons quin tipus de targetes, les hauran de pagar de la seva butxaca. Veritablement increïble i un complet i horrible desgavell!

Són nombroses les trucades que rep setmanalment per tal que es publiqui, aquest o aquell assumpte. I em xoca que totes aquestes trucades siguin fetes per un ample ventall de persones de tota casta que s'afanyen per denunciar les dolenteries i el fora sentit d'aquesta legislatura. Veritablement, és molt trist veure com tanta de gent n'està en contra de la política d'aquest desgovern. És molt estrany, però no n'hi ha cap trucada que sigui per valorar qualsevol iniciativa de club. Serà perquè no n'hi ha? Una d'aquestes trucades denuncia la falta de venda de loteria així com la coneixíem fins ara. Abans quasi per tot arreu, per comerços i per persones, t'oferien amablement loteria de Nadal del club. Enguany si la vols, de moment encara falta quasi un mes, t'has de cercar la vida. N'està clar... la venda de loteria és i significa feina. Uf... feina!

Si són veritat aquests rumors de falta de liquiditat prematura, tal volta, seria interessant i necessari començar a parlar de la real possibilitat d'una auditoria. El temps implacable o inflexible ja o dirà... Jo, fora cap interès i entristit del tot, esper que no sigui necessari arribar fins a aquests extrems.

Encara sort d'aquests grans jugadors que partit rere partit ho donen tot i són els protagonistes de les poques alegries de què podem gaudir. Bon partit el disputat avui a un de capvespre lleig amb avarícia. El fred, el vent i la intermitent pluja han estat, per aquest ordre, els protagonistes atmosfèrics que han deslluït l'horabaixa. Malgrat aquest temps tan advers, les grades han estat ben concorregudes de públic, i això, els jugadors sempre o agraeixen.

Avui s'ha guardat un sentit minut de silenci i s'ha portat dol per la memòria d'en Sebastià Ferrer Maleter. Col·laborador infatigable i actiu durant un llarg tram de la seva vida amb l'Escolar. Escriptor del llibre del cinquanta aniversari del nostre club. Que poguem pregar molts d'anys per la seva memòria. Sebastià... descansa en pau.

Fora variar el dibuix tàctic 1-3-5-2, l'Escolar ha sortit dispost a plantar cara i a vendre cars els tres punts en disputa. L'Independiente un equip bo de la part mitjana de la taula classificatòria, rocós, de trossada i d'envergadura; d'homes amb molta d'experiència i acostumats a jugar categories superiors. La tripleta arbitral ha estat bé, tret d'unes clares mans, a la primera part, dins l'àrea de l'equip groc. Ens ha salpat un clar penal...

L'alineació per aquest xoc ha estat: Alexis, l'aranya del Figueral a la porteria. Ha estat molt segur durant tot el partit. A la defensa de tres: en Lliteres per la dreta, en Franco pel centre i en Toni Miquel Fajardo per l'esquerre. Puc dir que, llevat dels primers minuts, a on, s'han vist superats per la velocitat del número set i l'habilitat del número nou, la resta del partit, han estat molt encertats i resolutius. En Franco, al centre de la defensa, ha imposat la seva sabuda contundència, rapinyant un bon grapat de pilotes i col·locant en tot moment, a la resta dels seus companys. De fet, el primer gol que ha significat el zero a un, ha vingut després d'una rebutjada a una jugada d'atac de l'Escolar que ha caigut a banda dreta de l'Independiente. El seu número nou, força hàbil, ha driblat d'una tacada, a tres defenses i la sortida a la desesperada de n'Alexis. A banda en J. Torres que ha jugat amb molèsties musculars. Ha estat molt bé en defensa fent les ajudes necessàries a Miquel Lliteres. Amb atac no ha sabut triar la millor opció, doncs, a una de les seves oportunitats ves pogut entrar fins a la porteria i jugar-se-la amb el porter ciutadà o, fins i tot, donar-li a en Barrantes que estava tot sol. A l'esquerra en Javi Pérez. Ha estat dins la seva tònica habitual. Té una zona de confort que li costa molt abandonar. En Fajardo a trobat a faltar qualque ajuda en defensa per la seva part. Ha marcat el gol que posava en avantatge a l'Escolar. Un golarro que ha entrat com un obús per tot l'escaire de la porteria defensada per l'Independiente. Al centre del camp en Joan Sard i n'Edu Flaquer. Dos jugadors de molts de quirats que han fet molt de quilòmetres. Sobretot en Joan Sard que, per la meva opinió, ha estat el millor del partit en diferencia. A la punta del triangle de mitjos Javi Barrantes que ha desaprofitat un clar u contar u amb el porter groc. Ha fet feina i ha ajudat a conservar el domini del centre del camp. Cada partit va a més! En la punta de l'atac avui en Lluis Maya i en Hèctor Herrera. S'han emprat a fons i han lluitat totes les pilotes dividides. Fruit d'aquesta feina, en Lluis Maya, ha marcat d'un bon tret el gol de l'empat i n'Hèctor no ha pogut guanyar la resistència que ha ofert el porter a un clar u contra u.
Com a suplents i que han entrat al llarg del partit: Xavi Granados que ha sortit per un ranquejant Torres. N'Abdu II ha substituït a ja un fatigat Hèctor. Realitzant tres canvis de cop en Juanma ha substituït en Pérez; en Lluis Maya a n'Ivan Campo i en Lliteres an'Abdu I.

http://capvermell.org/images/2021/11/esports/escolar21_independent.jpg


La primera part ha començat amb certs dubtes per part dels nostres. Fruit d'aquests dubtes ha arribat el primer gol del partit que ha avançat al marcador a l'equip de Ciutat. Molt aviat l'Escolar ha entrat en dinàmica positiva de partit. S'ha començat a imposar al centre del camp que ha sigut completament seu. De mica en mica tot l'equip s'ha anat asseient i ha començat a tocar. S'ha vist un bon nivell de joc per part dels nostres. Aquest domini ha fet que molt prest, en Lluis Maya, d'un fort tret creuat anivelles el marcador. Han seguit un u contra u de n'Hèctor i un tir tou d'en Torres des de fora l'àrea. Moltes de les pilotes en perill han sortit de les botes d'en Lluis Maya que ha repartit joc i pilotes per tot arreu. L'Independiente, tret del gol, no ha pogut crear, gràcies a la nostra bona col·locació, cap ocasió més de gol. L'àrbitre ha xiulat l'acabament de la primera part, avortant injustament una clara jugada d'atac per part de l'Escolar.

Els quinze minuts de rigor per ajustar el sistema i donar noves i millors directrius als jugadors. Aquests ajusts i directrius han donat bon resultat al nostre Escolar que s'ha desferrat una bona segona part.

Aquesta segona part ha estat clarament propietat de l'Escolar. Malgrat un domini absolut al centre del camp, aquest domini, no suposava oportunitats clares de gol. En Javi Barrantes ha estavellat, una clara avantatge, al pal dret de la porteria dels independentistes. El joc ha circulat durant molts de minuts pel centre del camp verd-i-blanc intentant connectar amb els dos jugadors de la punta gabellina. Avui les bandes de l'Escolar no han estat la clau per obrir la defensa rival. S'ha trobat a faltar més profunditat i ruptura al joc d'atac de l'Escolar. Crec que la baixa d'en Toni Serapio, que dissabte passat fou expulsat, s'ha notat molt. Si avui arriba a jugar el bo d'en Toniet, crec que el resultat hagués estat un altre. A una bona jugada trenada pels nostres, l'àrbitre ha xiulat una falta força interessant molt prop de la retxa de l'àrea gran rival. L'especialista d'aquestes classes de jugades, en Javi Pérez, en primer lloc, ha estavellat la pilota contra la tanca defensiva. El rebuig l'afavorit caient la pilota de ben nou als seus peus. En Pérez no ho ha dubtat i ha fotut una canonada que ha entrat per tot l'escaire de la porteria de l'Independiente. El partit es posava molt de cara. Faltaven vuit minuts, més el descompte adient, per finalitzar el partit. Gran gol que han recollit les nostres càmeres.






Incomprensiblement, l'àrbitre a tret la segona targeta groga a Edu Flaquer que ha hagut d'abandonar el terreny de joc deixant a l'equip en deu jugadors quan faltaven pocs minuts. Els canvis que han realitzat la dupla del Ramis han afeblit clarament la línia de mitjos i la dels tres centrals. Guanyant dos a un, mai, no podem donar entrada a un jugador lesionat que ha gaudit de molt pocs minuts durant tots aquests partits de la primera volta. Tampoc pot entrar un jugador que fa un mes i mig que no ha jugat ni un sol minut. Opinar després del partit, i sabut el resultat de les decisions, sempre és molt bo de fer. Aquests canvis han suposat un clar desajust entre mitjos i defenses. L'Independiente ha avisat a una jugada en què hi ha hagut tres rebutjos que l'Inde no ha sabut aprofitar. Quan passaven de quatre minuts del joc reglamentari, a una jugada per banda esquerra dels grocs,l'Independiente ha marcat el gol de l'empat.



Massa premi per tan poc bagatge. L'Independiente no es mereixia empatar el partit. L'Escolar ha estat molt superior que el seu rival hi ha merescut un premi molt més gran que l'obtingut. Un resultat just ves pogut ser un quatre a dos a favor dels nostres interessos. El futbol té això de complicat, jugues bé, però al final del partit, no guanyes. De vegades no saps si guanyes un punt o se'n perden dos. És capritxos aquest maleït futbol!

La setmana que ve visitarem el complicat camp dels blaus de l'Algaida. Un equip de la part alta de la classificació que aspira a conquerir l'ascens. Les baixes d'en Edu i d'en Torres, tal volta, es poden notar. Esperam que no... A favor nostre serà la retornada del nostre millor valor. En Toni Serapio en tota seguretat portarà de capoll a tota la defensa algaidina. Aquest corresponsal intentarà ser allà per contar tot el que succeeixi durant tot l'encontre. Necessitam una victòria amb urgència. Estem molt prop de sortir del descens i el nostre joc és més que bo. Si seguim així, tal volta, abans de la returada nadalenca, puguem sortir d'aquests llocs tan compromesos. Això convida!

Estimats tots quan sou fins aquí la crònica...
Visca l'Escolar Victoriós!