Imprimeix
Categoria: Esports
Vist: 324
Atc Andratx 1 – Escolar 1



Salutacions cordials estimades i estimats seguidors de Cap Vermell. Com cada setmana i després de cada partit assistim puntuals a la cita concertada amb tots vostès. Avui, excepcionalment i malgrat la inoperància reiterada i demostrada pel cap que no pensa del nostre desgovern, sí que hem pogut assistir «físicament», al partit de futbol de la segona regional balear brillantment disputat al municipal andritxol.

Com tothom ja sap, l'estat d'alarma, ara mateix, ja és història. S'ha acabat! Però, malgrat aquesta nova situació d'evident baixada de l'escala, el nostre inútil desgovern està tossut, empernat i babaluet amb menysprear i furtar les nostres més bàsiques llibertats; la més bàsica de totes: la nostra llibertat de moviments reflectida fefaentment a la Constitució Espanyola. Si avui m'haguessin privat d'entrar al camp de futbol d'Andratx, immediatament i fora dubtar-ho, a la caserna de la Guàrdia Civil més avinent on hagués cursat una denúncia formal en contra de la nostra presidenta del desgovern. Sigui o no sigui aquesta, sostinguda pel TSJB. Els nostres drets fonamentals no es toquen i ningú, sigui la presidenta del desgovern Balear, sigui un jutge del TSJB o sigui en Perico de los palotes no em poden privar de les meves llibertats més elementals. Mentre guardem les mesures socials de distància, de neteja i de morralet que són els nostres deures amb la societat, ningú, ni el més pintat, en poc tocar els «fesols» privant-nos dels nostres drets. Així i tot, avui al camp d'esports municipal d'Andratx, entre cantiners i no cantiners, directius i no directius, hi havia més de cent persones gaudint amb una llibertat vigilada i condicionada, d'un gran partit de futbol. Jo mateix puc veure fora cap impediment com el meu fill actua interpretant una obra de teatre dins el tancament d'espai que significa un teatre. Però, no puc veure al meu fill com juga un partit de futbol dins la quarterada grossa que fa un cap de futbol a l'aire lliure. Per favor, desgovern de les Illes Balears, una mica de coherència!

Dita la meva, pas seguidament a desenvolupar, el que el partit d'avui ens ha ofert esportivament parlant. Partit de la jornada entre el primer i segon classificat on, uns i altres es jugaven qualque cosa més que els tres punts en disputa. Avui els nostres al·lots han aconseguit un merescut i lluitat empat. Resultat que posa en franca avantatge als nostres per aconseguir acabar el campionat de lliga en primer lloc.

La primera part quasi m'atreviria, malgrat que en dolgui dir-ho, que ha sigut clarament propietat de l'Andratx. Equip molt potent i de contrastada qualitat que té les coses, parlant de futbol, molt clares. Un equip esplèndidament treballat. Una part tècnica envejable amb jugadors que podrien jugar tranquil·lament a preferent o a tercera divisió. Una part tàctica a on tot l'equip andritxol ha demostrat amb excel·lent solvència una mobilitat posicional envejable i molt mala de contrarestar. Aquesta mobilitat posicional ha estat acompanyada per perfectes permutes, ajudes i cobertures contínues de manual, executats, tots aquests aspectes tàctics, amb una precisió quirúrgica pròpia dels millors cirurgians. Tal vegada, a on es pot trobar una fissura dins aquest gran equip de futbol, podria ser en la part física, perquè, tant al partit de Capdepera, com al partit d'avui ha deixat pales un estat físic clarament millorable.




El partit ha començat amb el número devuit de l'Andratx intentant imposar, de totes les maneres possibles, el seu tirànic regnat de control tècnic i tàctic en totes les parcel·les del camp. Però, avui l'Escolar, tenia l'antídot perfecte per anul·lar el verí que traspua de les botes d'aquest gran jugador. En Joan Sard, malgrat les molèsties físiques que el llastren, ha sigut el paper assecant que ha eixugat impecablement les evolucions d'aquest bon jugador. N'Edu Flaquer «o rei do samba», també entre cotons, s'ha cuidat brillantment de fer les ajudes necessàries a la nostra millor «assegurança» per acabar d'anul·lar la distribució del joc per part del número devuit.

Ambdós equips amb presentat un dibuix tàctic sobre el terreny de joc una mica diferents. L'Escolar amb el seu u, tres, u, quatre, u, però, amb la particularitat del rombe que formaven en Joan Sard com a vèrtex inferior, en Lluis Maya i n'Edu Flaquer als dos costats del rombe i, al vèrtex superior i jugant de mitja punta, en Màrius «el teutó d'argent». A les bandes com a carrilers en Javi Garcia i en Javi Pérez.

L'Andratx ha presentat un u, tres, dos, tres, dos, amb variants constants, tant de dibuix com de posicionament dels seus jugadors. El factor camp, molt més petit que el nostre, ha jugat a favor dels locals. Així i tot, puc dir, que els primers minuts han estat molt equilibrats. Al minut setze, a una bona internada per la seva banda esquerra, s'ha penjat la pilota dins l'àrea visitant i, amb total llibertat de marca, el seu número onze ha marcat gol d'un tret que ha entrat per tota l'esquadra de la porteria defensada per n'Alexis. Aquest gol ha fet mal a l'Escolar evidenciant que la pressió demanada insistentment pel nostre entrenador no es feia adequadament. El control del camp i de l'esfèric, després del gol, ha passat a ser una qüestió d'estat de l'Andratx que ha dominat la resta de minuts amb els jugadors de l'Escolar corrent com pollastres fora cap a darrere de la pilota i a darrere dels jugadors locals.


Al descans n'Isma Venera, amb cara de males puces, ha demanat més solvència i efectivitat a l'hora de realitzar la pressió ja demanada al començament del partit, sobre el seu centre de producció de futbol. També ha demanat més tranquil·litat a l'hora de gestionar la posició i el control de la pilota. I pareix que l'han escoltat. La segona part ha començat de forma molt diferent de com havia acabat el primer temps. El domini del joc semblava altern. Inclòs, a moments donats i concrets, l'Escolar se'n pujava a les barbes de l'equip d'Andratx fent-li la guitza. El cansament físic començava a donar mostres evidents que ja era arribat a les cames i cervell dels jugadors locals, Quan ningú s'ho esperava a una pilota mal rebutjada que ha quedat dividida i lliure de propietari, el «teutó d'argent» incommensurable l'ha lluitada fins a l'extenuació i, ha aconseguit fer-se amb el seu domini engaltant un tir que el porter andritxol sols i amb prou feina ha pogut rebutjar. Qui hi havia allà disposat per aprofitar aquest rebuig? Doncs, l'aprofitat el més llest de la classe «l'amo», el cavallet de bastos gabellí, que posant molt valent la cama ha aconseguit el gol de l'empat. Gol molt aplaudit i celebrat per tots els gabellins que seiem entusiasmats a la graderia. Casualment el cronòmetre del partit marcava el minut setze de la segona part.

Amb aquestes el seu cervell, el número devuit lamentablement s'ha fet mal i ha hagut de ser substituït. Un alleujament per l'Escolar que veia la clara possibilitat de fer-se completament amb el domini del centre del camp. Per igualar la cosa, Edu Flaquer també patint molèsties musculars, ha hagut de ser substituït. El partit ha entrat a un clar i dubitatiu impàs d'estires i arronses per part dels dos contendents. Els dos equips han començat a bellugar la banqueta «més llenya al foc» Als canvis ha sortit guanyador el nostre Escolar. La qualitat d'en Javi Maya, la contundència i bona predisposició d'en Franco, la veterania d'en Alejandro Vado «El Kàiser» i la gran qualitat tècnica d'en Juanlu Flaquer han servit per aguantar un resultat que fora cap dubte haguéssim firmat abans de començar el partit. Els últims quinze minuts de joc han estat d'infart. L'Andratx ha fet dues passes avant i ha embotellat al nostre Escolar que eixugava aigua a la desesperada. Aquests minuts han estat molt emocionants. La darrera jugada del partit ha sigut una treta de cantonada per part dels locals a la qual el porter local ha pujat a veure si podia caçà qualque rebuig. Els vint-i-dos jugadors dintre l'àrea verda-i-blanca pujant per fer-se amb la bolla. Gràcies a Déu que la nostra defensa, millor col·locada que els atacants locals, ha pogut allunyar el perill de davant la seva porteria amb un rebuig decisiu. Tot seguit l'àrbitre, que ho ha fet molt bé, ha assenyalat el final del partit.


Per resumir una mica puc afegir que ha estat un partit on els nostres jugadors han sabut patir, que han picat pedra de mala manera i que en cap moment han donat res per fet ni per perdut. Aquesta és la dinàmica i el camí a seguir per conquerir el campionat i el tan desitjat ascens. Una sentida i merescuda enhorabona a tot l'equip que ha estat superb. Un excel·lent i una matrícula d'honor a tots els jugadors que han participat de tan merescut empat. Un deu al nostre director de joc que, des de la banqueta, ha sabut llegir el partit en tot moment. Destacar, entre tots els destacats, que són tots, el gran partit realitzat per en Toni Miquel Fajardo «El Panzer» (Panzer: tanc alemany molt valuós de la Segona Guerra Mundial). Avui el nostre central de la banda esquerra ha estat resolutiu, solvent i un vertader mur inexpugnable. Ha dominat totes les facetes del partit i en tot moment ha sigut molt superior a tots els seus adversaris.

El pròxim partit el jugarem diumenge que ve al municipal de Santa Ponça, tercer classificat que com l'Andratx segurament ens posarà molt difícil les coses. Esperam que en l'actitud demostrada duran tot el campionat puguin sortir airosos d'aquesta complicada eliminatòria. Si teniu temps i us fa il·lusió podeu gaudir íntegrament del partit d'avui via el facebook de l'Andratx.

Pel que per mi respecta d'on per acabada la crònica d'avui. Esper poder continuar informant. Mai se sap quina serà la darrera entrega d'aquest serial. En tots els espies i satèl·lits soviètics que pul·lulen mancant i vigilat, ull escrutador, les nostres llibertats mai sabem el que pot passar.

Sigui el que sigui: Visca l'Escolar!!!


Biel Torres