Imprimeix
Categoria: Esports
Vist: 368
Escolar 3 – Binissalem 0



Salutacions cordials estimats i assidus lectors de Cap Vermell. Per segona vegada, aquesta setmana, tornam a intentar informar del que ha donat de si aquest partit dominical de segona regional. Pels qui no ho saben o que encara no s'han temuts, dir que seguim informant des de l'exili futbolístic més absurd, humiliant i vergonyós. Més concretament des de la confortant comoditat del «pàrquing vip» del nostre monumental estadi. El nostre govern que segueix casant bubotes amb un salabre foradat ens està furtant de les nostres llibertats més bàsiques. Govern incongruent aquí a on n'hi hagi, permissiu per segons quin tipus d'esports i restrictiu o inoperant per segons quins altres, «porco governo de merda» d'aprenents de dictadorets de república bananera.

Anam ja al que ens competeix, que no és altra cosa que, el partit disputat d'avui per un Escolar impietós enfront d'un digne rival que avui horabaixa ens ha posat molt cara la seva derrota. Deixem de banda a aquest govern de sorts mancats d'otòfon i anem per feina.

Abans d'encetar la represa volen significar que s'ha guardat un sentit minut de silenci per l'ànima de la padrina dels dos germans Lluís i Javi Maya que, aquesta setmana, com ja vàrem informar el seu moment, desgraciadament fini.



El partit ha començat potent i prometent. L'Escolar ha començat imposant un ritme de joc vertiginós. Només encetar l'encontre hem embastat una jugada per la nostra banda dreta, la banda del «ganivet» i incansable Javi García, el qual, la a passada de cap enrere dins l'àrea rival, on en Màrius «el teutó d'argent», ha rematant obligant el porter binissalemer a lluir-se. Encara estaven amb l'ai al cor, quan també, per la nostra solvent banda dreta, ha passat la pilota dins l'àrea, perquè «l'amo» el cavall de bastos, l'endolles fins al fons de la porteria dels blaus vinaters. L'àrbitre ha privat de què el gol arribes al marcador, ja que a instàncies del seu assistent de banda, ha xiulat un protestat i dubtós, fora de joc. Amb aquestes, la pilota circulava en ruptura per banda dreta, és penjada d'altre cop dins l'àrea contrària perquè, en Joan Sard, de cap, obliga a realitzar una bona estirada al porter del Binissalem.

Sense més ni manco hem vist a en Miquel Martí atès a la banqueta pel fissió verd-i-blanc. Tothom pensava que seria alguna molèstia passatgera i fora importància, ja que ha tornat a entrar de seguida a dins el camp. Poc ens ha durat l'alegria o l'esperança perquè, tot seguit, l'eix dels nostres centrals, s'ha vist obligat a abandonar el terreny de joc per molèsties als seus abductors. En Martí ha estat substituït pel jove Damià. Defensa recomposta s'ha reprès el joc. Tot seguit, i encara assimilant l'ensurt d'en Miquel Martí, ha sigut en Joan Sard «l'assegurança de vida» el qui ha hagut de ser ates, dintre i fora del camp, el nostre sostre i canalitzador del joc també, malauradament ha hagut de ser substituït, després d'una inoportuna estrebada muscular. El substitut ha sigut n'Edu Flaquer que estava a la banqueta ranquejant de la lesió patida al partit de dimecres passat.

A partir de la lesió d'en Sard tot ha canviat. L'Escolar, mancat d'organitzador i canalitzador del joc, ha perdut el centre del camp. El Binissalem ha començat a fer-se, tímidament, amb el domini del partit. El seu número deu ha estat un vertader mall piló, tant per banda dreta com per banda esquerra. Una vegada darrere l'altra ha profunditzat amb massa facilitat «com na Maria per sa cuina» driblant i sortejant verds fins a entrar dins la nostra àrea gran. Malgrat aquesta facilitat, la nostra porteria brillantment defensada per n'Alexis «l'aranya del Figueral» que ha fet parades importants i de mèrit, no s'ha vist involucrada amb ocasions de perill.

Els verds-i-blancs ho intentaven per activa i per passiva, però les coses no sortien com els nostres jugadors volien. Ens costava «Déu i ajudes» poder sobrepassar la retxa del mig camp. Els nostres puntesSerapio i Cristo, vista la sequera de pilotes han reculat posicions per intentar, fora aconseguir-ho, entrar en joc. Aquesta endarrerida de metres feia que, quan llançàvem pilotes imprecises o rebutjades a les línies de davanters, aquests no fossin al seu determinat joc. Tant en Serapio com el valent d'en Cristo, s'han cansat de córrer darrere pilotes inabastables, malgastant unes forces que més endavant ens podíem fer falta. La falta de pilotes també s'ha evidenciat amb les nostres bandes. Els dos carrilers, Javi Garcia i Javi Pérez, també malauradament, han patit la sequera rabiosa de manca de balons i d'oportunitat per sorprendre en jugades ràpides de ruptura.

Amb una paraula, la primera part ha acabat amb un incert i desconcertant empat. Hem de comprendre que, en certes ocasions, el pes del lideratge també pot influir amb el rendiment dels nostres bons jugadors. Són jugadors de carn i ós que humanament pateixen un excés de responsabilitat al llarg de tantes i tantes jornades. Crec que no cal remarcar que l'Escolar, a falta de quatre eliminatòries, és un sòlid líder invicte, pujant aspirant a guanyar-se l'ascens fent campió del seu grup.



Estavem segurs que al descans Isma Venera donaria les instruccions necessàries per poder decantar aquest partit de la nostra banda. Hem pogut ser testimonis del canvi de posició entre en Lluis Maia «Benji» i el «Teutó d'argent» Màrius. En Maia juntament amb Edu Flaquer s'han col·locat de pivots encarregats de canalitzar i distribuir el joc. En Màrius ha ocupat posicions més avançades dins la línia de mitjos, cosa que ha fet, que arribes a porteria en més facilitat i en més perill. Aquesta operació ha donat el resultat cercat, donant a l'equip verd-i-blanc, l'equilibri perdut a la primera part.

Malgrat el joc no ser brillant, sí que les ocasions s'anaven decantant per part dels nostres. No podia ser d'altre, «l'amo» el cavallet de bastos gabellí, que com els seus millors temps s'ha internat per banda dreta i cercant, intel·ligentment, les cames i el cos del contrari, ha estat tomat, com ell volia, dins l'àrea vinatera. L'àrbitre ha picat com un jove novell i ha assenyalat la pena màxima que, el mateix, qui sinó, Serapio de manera impecable, s'ha cuidat de transformar el penal, enviant el preuat cuiro a la xarxa, pel pal esquerre defensat pel brau porteret dels «asules». En pocs minuts les ocasions de gol per part d'un Escolar, ara sí, més entonat que mai s'han anat multiplicant, no ha donat treva a un Binissalem que sols feien eixugar aigua de la seva esbaldregada sentina.

A una jugada sobre en Javi Pérez, el seu número quatre ha vist la segona targeta groga de Nadal. Vermella i de cap a cases! Ja tenim als vinaters amb un home menys, cosa que els nostres, han aprofitat l'avinentesa per a un malintencionat centre d'en Cristo dins l'àrea petita fos introduït per un binissalemer dins la seva pròpia porteria. El dos a zero ha donat la tranquil·litat necessària per afrontar els darrers vint minuts del partit amb més serenor i sabedors guanyadors del matx. L'Escolar, comandats per n'Edu Flaquer i Lluís Maia, han començat a tocar la bolla, cosa que ha motivat, que el Binissalem amb un jugador menys, ni l'ensumes. A una jugada personal, el talentós i elèctric Màrius, després de superar la resistència del porter visitant, a porta buida, ha fet magistralment el tercer i darrer gol d'un Escolar que malgrat no jugar bé sí que ha tingut la paciència i solvència necessària com per matar aquest partit. Un resultat just i del tot merescut.

El pròxim partit serà el diumenge qui ve a Capdepera. Ens retrà visita el pujant Atlètic Andratx que és el nostre més seriós perseguidor. Fora cap dubta, una prova de foc, que si en sortim airosos pot semblar definitiva per conquerir el campionat i el tan desitjat ascens. Desitjam que per tan gran encontre els nostres lesionats: Martí, Sard i Dani Sureda estiguin a disposició del míster gabellí. D'igual manera, l'artístic Jaume Torres, es deixi de xirimandangues i baixi de l'escenari podent incorporar-se d'altra vegada a la disciplina de l'equip. Aquí tots són necessaris, ningú sobra i tots fan molta de falta.

Per avui, amics nostres, res més. Sols desitjar-vos que tingueu una setmana força profitosa. Gaudiu en fruïció de la vida. Sigueu bons al·lots i així no n'hi haurà tant de dolents; anau molt amb compte amb el maleït «bitxet xinès», perquè a aquesta guerra, sols queden quatre trets per pegar i, no sigui cosa, que una bala perduda fora voler, ens fereixi greument, enviant tots els nostres «sacrificis» a porgar fum.

Cuidar-vos molt! Gràcies per ser-hi i si així s'esdevé, ens tornarem a llegir molt aviat...