Imprimeix
Categoria: Esports
Vist: 799

Escolar 5 Valldemossa 2



Benvinguts estimats lectors de Cap Vermell. D’altre volta aquí, a l’estaqueta de la crònica per intentar contar-vos el que ha donat de si el partit d’aquesta jornada dominical. Bon temps per jugar a futbol. El vent, que aquest cap de setmana havia guaitat pel nord, ens ha donat una treva i ha deixat d’empipar. Malgrat la bonança, el fred ha estat present i s’ha notat a la graderia, que avui tornava a estar ben concorreguda.  

Una mica descol·locats hem quedat avui quan en vist en Toni Serapio que ha sortit d’inici a la línia de tres centrals. Després del gran partit de diumenge passat, sent sincers, l’esperàvem a la punta de l’atac, però, com diu la dita, a on hi ha patró no hi comanda mariner. Res a dir... flors i violes!



Avui, el dibuix tàctic inicial de l’equip ha variat una mica en referència a l’exhibit el passat dissabte. N’Isma Venera continua dins del seu laboratori afinant i fent petits retocs per tal d’arribar a aconseguir l’excelsitud tàctica i treure el màxim rendiment dels seus jugadors a dintre del terreny de joc. Avui hem sortit amb  n’Alexis de porter; tres centrals, els quals, ja pareixen consolidats i són inamovibles dins l’esquema tàctic; quatre mitjos, amb la diferència que avui no han jugat en línia, sinó que ho han fet, amb rombe. La punta inferior del  rombe per Toni Miquel Fajardo que avui tornava a l’equip després de complir la corresponent sanció federativa motivada per la seva expulsió dins el camp del Taujà. La punta superior del rombe per Edu Flaquer acompanyat als costats per en Dani Sureda i en Luis Maya, que avui, com també el seu germà Javi, tornaven a l’onze titular després d’haver superat les molèsties musculars que arrossegaven. I en atac en Cristo ajudat per banda pels dos Javis que s’han fet, amb força solvència, propietaris de les bandes de l’equip verd-i-blanc. És molt profitós el fet de poder gaudir de minuts: dóna ritme i confiança.

Els de Valldemossa s’han presentat amb onze jugadors pelats i fora la possibilitat de poder realitzar cap canvi. Creim, fora voler fer befa, que els onze que avui s’han desplaçat fins a Capdepera, s’haguessin pogut estalviar tota la quantitat de quilòmetres que separen ambdues poblacions. L’Escolar, molt seriós i sabent el que volia,  ha agafat el comandament del partit des del xiulet inicial i, no la deixat, fins que l’àrbitre, que avui ha passat totalment desapercebut, ha xiulat el final del matx. El partit d’avui, ha estat un complet i aclaparador monòleg, amb majúscules, per part dels gabellins. La piconadora gabellina ha passat fora miraments per sobre les coques de patates valldemossines.  Ho vàrem insinuar a la crònica de la setmana passada: volíem veure aquest equip dins un camp de les dimensions com té el nostre. L’equació o la incògnita és  resolta: no l’hem vist per lloc...

L’Escolar ha començat la primera part tocant la bolla, anant de dreta a esquerra i d’esquerra a dreta  per tornar a començar, fora trobar cap mena d’oposició per part d’un rival que pareixia que estava avergonyit i escalfant per celebrar les properes festes nadalenques. Els nostres avui han estat clarament superiors a totes les facetes del joc. No ha tingut cap mena d’oposició en cap moment. El públic assistent sols havia de seure tranquil i esperar  que arribessin els gols. Es veia venir que més prest que tard els gols havien d’arribar. Hi han arribat, el primer de bellíssima factura, per part d’en Javi García que amb una precisa vaselina a fet inútil la sortida del porter, que es volia jugar el llancí, amb un u contra u. Fantàstica l’evolució d’en Javi Garcia per banda. Cada diumenge demostra la seva qualitat i les ganes d’agradar que té. Ja són tres partits seguits en què ha trobat el camí del gol. Esperam que la dinàmica  duri molt de temps i que puguem celebrar molts gols més d’aquest brau jugador que fora fer renou ni estridències s’ha fet en la molt merescuda reconeixença  del públic.

El dos a zero ha vingut per la banda esquerra i ha estat en Javi Pérez el qui, després d’una bona jugada trenada, ha vinclat la feble resistència del porter valldemossí. Aprofitar per dir, que el porter visitant, a estat el jugador que més vegades ha tocat el cuiro, del seu “equip”. L’un a dos ha vingut motivat per una desgraciada centrada visitant a dins l’àrea local, la qual,  ha pegat al cos de n’Edu Flaquer, desviant la trajectòria de l’esfèric, agafant a contra peu, al nostre porter Alexis que no ha pogut arribar a aquella endimoniada pilotada. Amb una paraula: un xurro.

Amb aquestes, l’àrbitre del partit, amb molt de coneixement, ha assenyalat el camí dels vestidors pels dos equips. Els quaranta-cinc minuts de càstig, suplici i tortura que ha infligit l’Escolar al Valldemossa han acabat amb la tranquil·litat i la somnolència que ha mostrat el respectable. Era el moment adient d’anar a fer un merescut piscolabis.

La segona part ha estat una completa prolongació de la primera, amb la diferència, que el Valldemossa, que no l’ha vista en cap moment del partit, ha fet cinc o sis passes enrere, fotent a tot l’equip dins el seu propi camp. La tònica ha estat la mateixa: tocar i tocar, per cercar i poder aprofitar els forats dins els espais que s’obtenien i ens duien, a conseqüència de la feina ben feta, a assetjar la porteria contrària. Els gols, com era normal i evident, han anat arribant. Fins a tres vegades més, una en Cristo i dues  n’Alejandro Niño, han aconseguit introduir la pilota dins la porteria rival. Òbviament haguessin pogut ser més els gols, però, malgrat no haver estat un partit de moltes floritures, sí que ha estat un complet soliloqui  per part de l’Escolar que gràcies a aquesta victòria se situa com a líder capdavanter de la taula classificatòria del seu grup.  Ja ens va bé així... El segon gol visitant, anecdòtic i intranscendent del tot, ha sigut un cúmul d’errors correlatius defensius, que han acabat, amb el pobre Alexis,  caçant bubotes amb el salabre per dins l’àrea gran de l’Escolar. Malgrat l’anècdota el nostre valent porter ha tret tres pilotes de molt de mèrit amb seguretat i eficàcia.  

No em vull acomiadar de tots vostès fora comunicar que tant, en Miquel Martí com en Joan Sard, es troben recuperats dels cops i les estrebades patides la setmana passada. No hem d’oblidar al bo d’en Juli que està enfeinat amb la seva recuperació. Avui, en Martí i en Joan, no han participat del partit per precaució i assegurar que la recuperació es consolidi fora cap entrebanc. Aquesta setmana, si no hi ha   res de nou, tornaran als entrenaments, tenint, quinze dies al davant per aconseguir una   recuperació total. La pròxima setmana, seguint el cicle Covid-19, la lliga descansarà. El pròxim rival serà el sempre complicat Sóller que visitarà Capdepera. Un equip  impredictible que sempre ens ha posat les coses força difícils. Esperem que aquesta vegada sigui tot el contrari i que la bona marxa de l’equip i l’acabat estrena de lideratge  imposi respecte als propers rivals.

El partit d’avui ja no dóna per més. Ens llegim d’aquí a quinze dies si Déu vol i la Covid-19 també...



Altres resultats: 

SP.SANT MARÇAL 1-JUVENIL 4