Fantàstic capvespre de futbol el viscut aquest diumenge al municipal d’Artà. Un partit d'aquests que si ets un poc fluixet d’aixeta, et fan plorar, pres, de bon de veres, per l’emoció i els sentiments de ser gabellí i de pertànyer a un club de futbol com el “nostru” . De veritat, ha fet molt de goig veure les grades del camp de futbol de ses Pesqueres plenes de gom a gom. Gent d’Artà i gent de Capdepera, tots barrejats, animant cadascú el seu equip amb una total esportivitat, entrega i apassionament. Un “derbi” on, com sempre, s’ha jugat qualque coseta més que els tres punts en disputa. L’honor, la satisfacció i la identitat com a poble també han sigut un plus afegit per a esperonar ambdós equips i ambdues aficions, prou sorolloses, per a emportar-se la victòria.
En una ocasió ja vàrem dir que el qui no s’enamora del futbol és perquè no vol. Avui ha estat un dia d’aquests; on tots els elements i la màgia s’han conjurat per sentir qualque cosa més que uns simples colors; inclús molta gent que gairebé no ve mai a veure els partits de l’equip gabellí, se l’ha vista transitar, gaudint d’una gran rialla d’orella a orella. Ja ho diu la dita: “el guanyar fa riure”! I tant...
Ho vàrem avançar i pronosticar a la crònica de la setmana passada, i no és perquè sapiguem més o manco de futbol, “ca barret... i que Déu ens n'alliberi!” , però quan un equip de futbol és, sent i viu com a tal, enaltint el significat d’aquesta paraula a la màxima expressió, és complicat fer-lo baixar de les seves pròpies conviccions i guanyar-li un partit d’aquestes característiques.
Teníem el pressentiment que l’Escolar podia guanyar aquest partit, tot i que era molt difícil. A més dels agreujants de jugar contra un líder invicte que ens treia vint-i-set punts de diferència. Però el nostres..., (i perdonau-me l’expressió, però em surt del més profund de l’ànima), amb dos collons, ho han aconseguit. A tots aquest handicaps, se li havien d’afegir les baixes importants amb què l’Escolar ha afrontat avui el duel més important del Llevant mallorquí. Els qui avui han jugat, alguns amb doloroses molèsties, ho han fet amb la força, encoratjament i record de tots els company malauradament lesionats o absents.
Si deim que l’Escolar avui ha estat superior, podria semblar que mostram el llautó i la part apassionada que tenim amb tota aquesta quimera. Però resulta que, al partit jugat dins Capdepera, el nostre equip ja fou superior i no es mereixia mai empatar-lo. Avui, a més de dominar i ser superior, s’ha tingut la perspectiva, seny i paciència de jugar un partit a cara de ca que qualsevol dels dos equips l’hagués pogut decantar de cap als seus interessos.
Avui hem estat fidels testimonis i hem assistits a un partit de futbol on les pissarres d’ambdós vestidors han tret fum. I no sols avui..., sinó al llarg de tota la setmana, ja que els respectius entrenadors han anat, de mica en mica, induint, capficant i dotant de les eines necessàries perquè els jugadors poguessin guanyar el partit.
Podríem destacar la gran feina realitzada per individualitats força contrastades. Els Sureda, Miquel Martí, Alex Murillo, López o Toni Miquel ho han fet d’allò més bé. Però, fora l’ajut, coratge i bona feina de la resta de companys, suplents inclosos, aquells tot sols, amb tota seguretat, no haguessin pogut guanyar aquest “derbi”. L’aportació de tots els jugadors ha estat de vital importància. Però, si em permeteu la gosadia, vull significar que, avui, la persona que ha guanyat el partit ha estat el “mister” Isma Venera, amb un gran plantejament i les diferents variants i evolucions d’aquest mateix plantejament,
N’Isma ha guanyat la partida, en tot moment, al “mariscal” i gran entrenador artanenc Enrique Darder. L’entrenador gabellí, a més d’una brillant disposició tàctica de tot l’equip, missions encomanades a tots i cada un dels seus jugadors, ha sabut llegir millor el devenir de les evolucions del partit i, en tot moment, ha sabut anticipar-se i anular els diferents i continus moviments que en Darder encomanava als seus jugadors des de la seva banqueta. La desesperació i frustració de l’entrenador artanenc s’ha vist transmesa als seus jugadors que, en cap moment, malgrat intentar-ho, han pogut invertir la dinàmica dominadora que l’Escolar ha imposat durant els quasi cent minuts que ha durat el partit.
La primera part ha començat amb contínues escomeses per part dels dos equips. L’alternança amb les jugades d’atac eren la tònica. La línea de pressió de l’Escolar era més efectiva que la artanenca i el dos pivots verds-i-blancs han robat una mala catefa de pilotes als jugadors vermells. Pareixia que els vint-i-dos jugadors jugaven amb les cucales posades, ja que, dins el seu esperit de coratge i lluita, sols veien l’atac com a possibilitat de desnivellar el partit. Les jugades eren prou ràpides amb joc directe i mancades dels tocs suficient com per enllaçar jugades trenades. Les arribades a les dues porteries eren contínues, però les ganes i l’ànsia s’han imposat al poder o al saber.
Seria, més o manco, al minut vint del partit, a una pilota penjada dins l’àrea gabellina per part de l’Artà, on en Jaume Torres, jugador tot coratge i entrega, envers de botar amb els braços aferrats al cos, ho ha fet amb els braços estirats amb la mala sort que la pilota ha caigut a sobre d’un dels seus enlairats braços. L’àrbitre ha xiulat, com no podia ser d’altre manera un penal que ha estat molt protestat pels jugadors verds. En “Piti” màxim golejador artanenc i gran davanter era l’encarregat de executar la pena màxima. La nombrosa parròquia gabellina allà assistent, arrufava el nas, i veia, patint, com el partit, molt prest, es podia decantar a favor del líder invicte. Ningú no les tenia totes amb ell mateix. En López, molt segur durant tot el partit, ha endevinat de manera magistral el costat on en “Piti” ha llançat la pilota, aturant, una vegada més, un altre penal. I ja van tres...!
Penal aturat per López
Volem pensar i creure que aquesta jugada ha marcat el devenir de la resta del partit. S’ha pogut veure com l’aturada d’en López ha fet figa dins l’ànim de l’equip de ses Pesqueres. De la mateixa manera ha significat l’esperonament dels gabellins que a força de picar molta de pedra han aconseguit dominar les diferents fases del partit al llarg de la primera part.
I en una falta per la banda dreta de l’atac gabellí i a les acaballes del primer temps, quan en Juanlu Flaquer, amb la màgia de la seva cama esquerra, ha ficat la pilota per l’escaire de la porteria defensada per en Peret Riera que, malgrat estirar-se no ha aconseguit evitar el 0 a 1 amb que acabaria la primera part. Gran gol el aconseguit per un jugador molt tècnic, sibarita de la pilota, de la banda esquerra de l’Escolar.
0-1 Gol de Juanlu
Als vestidors, els entrenadors han aprofitat el temps de descans per donar ordres i per compondre els possibles desordres tàctics detectats. Els caps pensants dels dos equips han plantejat la segona part per intentar aguantar el resultat els uns i, per tal d’empatar i capgirar el marcador, els altres.
Com era d’esperar l’Artà ha estirat les seves línees i ha sortit des del primer minut amb la intenció d’anar a per el partit. El ritme important imposat al joc durant la primera part i la despesa física que estava fent l’Artà, al començament de la segona part, donava a entendre la possibilitat que l’Artà podia pagar car aquesta bestreta física. Hi així ha sigut... no ens hem equivocat gens! Així com anaven passant els minuts les escomeses dels artanencs s’anaven diluint dins un joc espès i de joc embarbussat al mig del camp. L’anada constant a l’atac ha fet que l’Artà deixàs la seva reraguarda descuidada, fet que aprofitava l’Escolar, amb andanades de clars contraatacs. Totes les ocasions de l’Artà eren desbaratades o bé, per els nostres pivots defensius, la nostre ben col·locada defensa o les aturades encertades per part de l’inspirat Toni López.
Com era d’esperar, l’esgotament físic ha començat a ser evident per part de l’Artà i els contraatacs per part de l’Escolar cada vegada eren més evidents i perillosos. Ha sigut, sobre els vint i cinc minuts de la segona part ,quan en Miquel Martí, ha fet una entrada per darrera a un dels atacants vermells que l’àrbitre del partit ha trobat que era molt lletja i per tant ha mostrat la targeta vermella al bon i valent central gabellí. La expulsió den Miquel Martí convidava a pensar que l’Artà, amb un jugador més i quedant tant de minuts per disputar, podia ser capaç de capgirar el marcador.
N’Isma ha recomposat la defensa col·locant a Toni Miquel Fajardo de central devora en Jaume Torres. En Dani Sureda i en Xavi Granados han ocupat el lloc de pivots. En Dani Sureda avui, malgrat jugar amb molèsties, ha estat una vertadera màquina de robar pilotes. En Darder ha començat a moure la banqueta, però els jugadors de refresc que han entrat en joc no han sigut capaços de donar l’empenta necessària al seu equip com per poder empatar el partit. A l’Artà, jugant amb un home més, s’ha li ha encès la llumeta de la reserva i, de llavors ençà, ha jugat més amb el cor que amb el cervell, el qual, mancat d’oxigen suficient com per pensar, feia que les errades vermelles fossin constants. Quan faltaven quinze minuts, a un robatori més de la pilota per part d’en Dani Sureda i, en una clara jugada de contraatac, ha significat que Alex Murillo, després d’una passada de la pilota per part d’en Miki Ruedas, rematàs amb el cap la pilota a terra fent inútil l’acció del porter local. Pujava un 0 a 2 molt engrescador i que obria la porta de la il·lusió de l’equip de la vall del Garbelien. L’Artà ha vist com tota possibilitat de guanyar el partit s’anava esvaïnt de mica en mica.
El joc ha continuat amb l’avortament continu de les jugades artanenques per part dels nostres jugadors, avui, visitants. L’àrbitre després d’afegir quasi vuit minuts al partit, davant de la impotència de l’equip d’Artà, ha xiulat un esperat i desitjat final del partit. El nus estret de la gargamella s’ha deslligat i el cor de tota l’afició gabellina ha tornat a bategar així com cal.
Tot seguit, una esclatada de goig, felicitat i alegria ha envaït tota la plantilla i cos tècnic de l’Escolar que, al centre del camp de ses Pesqueres, celebràvem la contundent victòria i lliçó de futbol que aquest capvespre han donat a tot un totpoderós i fins ara invicte Artà. Els jugadors d’ambdós equips s’han saludat esportivament, així com ha de ser, donant per acabat qualsevol mal gest o picabaralla ocorreguda al llarg de tot el partit.
Victòria que amb tota seguretat omplirà de moral a tota la plantilla i cos tècnic de l’Escolar. Amb aquest resultat podem somiar de jugar el play-off d’ascens fora tenir cap por ni temor de l’equip que ens toqui al sorteig. Avui, més que mai, hem de pensar en aquests quatre o cinc partits que hem perdut i, que mai teníem que perdre. On seríem ara mateix amb quinze punts més? Això... ja és passat i no hi hem de pensar-hi més. Ara ens queda un camí costerós i ple de dificultats, amb partits complicats com per anar de coverbos. No hem de caure en la complaença i pensar que després de guanyar a l’Artà ja tenim la Seu plena d’ous. Avui sols hem fet una primera passa de totes les que queden per donar. La següent serà la propera setmana on rebem la visita del Pòrtol, que, poc a poc, s’ha col·locat sigil·lós en un meritós i inesperat segon lloc de la taula classificatòria.
Però això serà la propera setmana... mentres hem de gaudir de la gran gesta que ha fet l’Escolar avui guanyant i llevant el precinte a un equip que portava quasi dos anys fora perdre un sol partit.
Al·lots... estau d’enhorabona! Gaudiu força d’aquesta important gesta que romandrà escrita als cervells de tots els qui hem sigut testimonis de tan gran victòria. Visca l’Escolar !
Partit amb 16 targetes
Resultats dels partits de la jornada:
