Persones importants de l'Escolar: Mateu Garau Morey, 22 anys treballant per al club

Homenatge pòstum al jove Benito Torres Ribot

L'any 1972, en Mateu Garau va substituir en Toni Vaquer a la tresoreria del club, i va desenvolupar aquest càrrec amb els presidents Felipe Cardiel, Jaume Massanet i Pep Gallego; després passà els papers a Tomeu Pellicer. Una vegada que acabà la seva ocupació al capdavant de la tresoreria, va ser delegat, primerament tot el temps que seu fill Tomeu va jugar. Per cert, en Tomeu, si li hagués agradat i hagués tengut més afició pel futbol, segons els seus tècnics tenia tantes qualitats com en Juanmi Gelabert, que arribà a jugar a Primera Divisió. Després, en Mateu continuà de delegat amb els equips en què jugava en Mateu, el seu altre fill, fins a l'any 1994 en què aquest acabà l'etapa juvenil.

Durant aquests 22 anys, a part del seu treball, ajudà el club en altres quefers com ara cuidar-se de les taquilles, deixant-les preparades perquè el taquiller no tengués cap problema de diners ni de canvi. En aquell temps es posava taquilla en els partits de Juvenils, Tercera Regional i primer equip. En els partits de futbol base, cada delegat d'equip solia passejar la bacina entre el públic per a recollir alguns diners que després servien perquè els nens, al costat del seu delegat i entrenador, fessin un entrepà. Durant la seva etapa de delegat, en Mateu es cuidava, amb aportacions dels pares, del lloguer d'autocars per al desplaçament dels seus equips. Al final de temporada, més d'una vegada, va haver de dipositar els diners d'algun pare que s'havia oblidat de fer-ho. També va ser el responsable, bastants temporades, de repartir la loteria i de recollir-la; una temporada en què el responsable va ser el president de torn, aquest, dos dies abans del sorteig, amb tota la loteria venuda, ni l'havia cobrada ni havia retirat els dècims de l'administració, i ja teniu el pobre Mateu sense dormir de tota la nit, preocupat pel que no havia fet el responsable, en aquest cas el president de torn. Figurau-vos, sense tenir els dècims i amb la loteria venuda, si el sorteig hagués premiat aquell número! Com hagués quedat el club de cara a l'afició?

Benito Torres Ribot

Per a en Mateu i tot l'equip juvenil de l'any 1992, va ser un trauma la mort de Benito Torres Ribot, als 16 anys, quan després d'un sopar del club es dirigia a casa per l'avinguda Joan Carles Primer. En Benito, des dels seus inicis en el futbol, va estar amb l'equip d'en Mateu (fill), sent delegat en Mateu (pare).

Durant tot el mes de novembre, els equips de l'Escolar, a més de portar braçalet negre en memòria del company, van guardar un minut de silenci en record seu, abans dels partits.


Cadets, campions de Primera Regional, temporada 1992-1993. Drets, d'esquerra a dreta: Salomón, B. Palmer (entrenador), Joaquín Moll, Toni Ribot, Carlos Cruz, Javier Requena, Vicente Requena, Juan López, Pere el Català (encarregat de material), Acotats, d'esquerra a dreta: Otero, Guillermo Mir, Mateu Garau, Miquel Maria, Benito Torres Ribot, Tolo Pascual, David Flaquer, Paniagua.

El 8 de desembre, els juvenils de l'Escolar, davant mig miler de persones, van jugar un partit contra el Cide, per a retre homenatge pòstum a Benito Torres Ribot. La recaptació més els diners recollits en una campanya de venda de bitllets per a una rifa amb la samarreta nº 5 que portava el jugador finat, va ser lliurada als seus pares per Mateo Garau i el president del club.

Amb el Juvenil Escolar van jugar: López, Salomón, González, Ribot, Gonzalo, els germans Requena, Moll, Flaquer, Pascual, Garau, Miquel Maria, Suso Cruz, Gomila, Otero, Pou, Vázquez, Justino i Jeroni, tots ells amics i companys d'equip d'en Benito.