Com dèiem en el lliurament anterior, aquesta temporada, esportivament, es va aconseguir la permanència a Tercera Divisió, però institucionalment el club va estar a punt de desaparèixer. Aquesta va ser una temporada de crisi directiva.

D'altra banda, en Miquel Alzina Nebot “Cuní” que ja havia col·laborat amb el club a l'inici de la tercera etapa, durant la presidència de Sebastià Pascual, en aquesta ocasió es va posar al capdavant de la secció de bàsquet, que va agafar amb molt d'afecte, amb ganes de treballar i molta dedicació, a fi que aquesta secció, davant la crisi de l'Escolar, no desaparegués. El bàsquet va estar ben atès amb la tasca d'en Miquel, i al costat d'altres companys que el van ajudar, s'aconseguí que funcionàs i es mantingués.

La directiva encapçalada per Juan Vaquer “Corem” tenia la finalitat de crear una formació política, però les desavinences entre els directius van fer que alguns d'ells, que li havien donat suport i havien fet tot el possible perquè fos el president, el van abandonar. Per mi va ser una postura injusta cap al primer mandatari; no es mereixien, ni el president ni el club, quedar a la deriva.

Després de les festes nadalenques, en Joan Vaquer va dimitir. Un grup de polítics opositors a Joan Vaquer, que no eren de l'equip directiu, van mantenir una reunió amb Vicenç Nadal (secretari), Miquel Bestard (coordinador) i Tomeu Pascual “Papa” (entrenador de l'equip juvenil). D'aquests opositors polítics en van sortir aquestes paraules: “Per tal de fer mal a Joan Vaquer ens és igual que desaparegui el club”. Després de la dimissió del president, una representació del club va mantenir una reunió amb el batle i alguns regidors, per a proposar-los que l'Ajuntament es fes càrrec de l'entitat. La resposta va ser que quan una entitat esportiva o recreativa no funciona com cal, l'ajuntament no se'n pot responsabilitzar i que només faltaria que ho fes amb els clubs esportius com futbol, bàsquet, ciclisme, petanca, judo, atletisme, etc., o amb agrupacions de de ball o de gent gran, o amb companyies de teatre...

Tota entitat, persona, família o negoci, si té més despeses que ingressos, li passa el que passà al Escolar. L'equip de Capdepera es trobava sense cap pesseta per a afrontar la resta de la temporada, els compromisos adquirits monetàriament eren elevats. Un any més, els que de veritat se sentien els colors del club van posar fil a l'agulla. En Miquel Bestard va ser president durant un mes, després es va nomenar una gestora presidida per Pep Gallego, que treballà durant la resta de la temporada per al bon nom de l'Escolar. Amb rifes, sopars i espectacles, amb la família March que ajudà pagant un desplaçament a Eivissa, amb alguna aportacions extra de directius i socis, etc., va ser possible acabar la temporada cobrint l'alt pressupost del primer equip, i deixar el club sanejat i preparat per a una nova temporada.


Miquel Bestard