"Ens implicam amb el medi natural, que és la base principal del caçador, i la majoria de nosaltres estam mentalitzats de practicar una caça sostenible"
Pep Blanes
Pep Blanes Juan, 41 anys, fadrí, de Capdepera, va entrar a la directiva de la Societat a l'any 2004, quan n'era president Rafael Hernández. A l'any 2008 en Rafael ja duia molts d'anys a la directiva, com a secretari, vicepresident i president, estava molt cansat i ho va voler deixar. Aleshores va ser quan en Pep es va presentar al càrrec i aquí segueix.
La directiva de la Societat està composta pels següents membres:
President: Pep Blanes Joan.
Vicepresident: Miquel Ferrer Hernández.
Secretari: Toni Siquier Estela.
Tresorer: Pep López Carrasco.
Vocals: Vicenç Herrero Guiscafrè, Florencio Ferrera Ruiz, José Antonio García González, Juan Antonio Sánchez Massanet, Rafael Muñoz Gonzáles, Francisco Canchado Moll i Pedro Sansó Flaquer.
La societat compta amb uns 140 socis. Per a ser soci s'exigeixen almenys dos anys d'empadronament en el municipi.
Toni Siquier, secretari de la Societat
- Parlem una mica dels caçadors i de la vostra Societat. Saps quin any es va fundar la Societat?
- Ho sé una mica pel que m'ha contat. Cap a l'any 1950, un dels primers presidents va ser en Joan Ferrer “es Sifoner”, i feien les reunions al pis damunt el bar de l'Orient. Després, a finals dels 60 i principis del 70, s'hi va incorporar molta gent, va ser quan van posar les tauletes per tot el vedat. Es va fer una feina molt bona.
- La Societat de Caçadors ha tingut algun campió?
- Sí, diversos. N'Antonio García, recentment, es va proclamar campió d'Europa de superveterans, a més de distints campionats guanyats per n'Enric Martínez i en Genaro López.
Antonio García, campió d'Europa de superveterans
- Els caçadors no teniu molt bona imatge...
- La imatge que tenim és per desconeixement de la gent. Es pensen que som escorxadors, que anam pel camp tirant trons i matant animals indiscriminadament. El paper del caçador del segle XXI ha canviat molt. Avui en dia som mes que res gestors del medi natural, nosaltres ens preocupam que la nostra afició es pugui desenvolupar bé, repoblam amb espècies cinegètiques (espècies de caça menor), disposam de menjadors i bevedors, sembram finques que estaven abandonades, ens implicam amb el medi natural, que és la base principal del caçador, i la majoria de nosaltres estam mentalitzats de practicar una caça sostenible, respectant les espècies protegides.
- Hi ha normes disciplinàries, a la Societat?
- A nivell intern tenim unes normes, més que res pel tema de quotes. Les vam aprovar en una assemblea, fa dos anys, i són unes normes que cal complir, i a qui no ho fa se'l se sanciona.
- I com se'l sanciona?
- Posaré un exemple. La quota de tudons per caçar és de deu per caçador al dia. Si el guarda que tenim troba a un soci amb una peça de més, aquest haurà de repoblar amb set peces per cadascuna que passi de la quota.
- Hi ha caçadors furtius?
- No n'hi sol haver. S'ha de pensar que avui en dia no hi ha necessitats ni fam com antigament. Abans la gent que vivia al camp solia tenir una escopeta i sortia a matar un conill per fer un arròs.
- Hi ha caçadors mal educats?
- Insistim molt que, en sortir a caçar i trobar-se amb algun pagès o amb residents de xalets, el caçador els saludi, que doni el bon dia, que es respecti la gent... Ho anam transmetent, però, per desgràcia, en totes les societats de caçadors hi ha alguna minoria que passa d'aquestes coses.
- Dos depredadors importants de la caça, quan és petita, que tenim en el terme de Capdepera són les serps i els moixos. Comencem per les serps...
- Les serps? Sobre el tema de les serps, els que vam donar més canya vam ser nosaltres. Vam tenir una sèrie de reunions amb la Cosellería de Medi Ambient. Es va intentar posar unes gàbies, però no van donar resultat. La gran sort que tenim és que no són verinoses.
- I els moixos?
- Tots els xalets solen tenir moixos, i aquests es reprodueixen molt de pressa, i molts es tornen salvatges. Si veiessis la quantitat d'ocells i conills petits que es mengen... On hi ha moixos no hi ha conills; són pitjors que la geneta. No ens deixen posar verí, està prohibit totalment, perquè podrien morir altres animals.
Acomiadam de Pep desitjant-li sort en la seva tasca, que és molta.
best
