El cens inclou la desembocadura del Torrent de CanyamelEl cens d’aus aquàtiques i limícoles a les Illes Balears que es fa cada hivern a nivell internacional, emmarcat dins el «International Waterbird Census» que coordina Wetlands International (www.wetlands.org), ha donat com a resultat que ens visiten més de 25.000 aus a passar l'hivern als aiguamolls de les Illes.
Entre d'aquest espais es troba la desembocadura del Torrent de Canyamel. El cens fet a canyamel va registrar aquestes dades:
"Després, entre ànneres i oques domèstiques 42, però aquestes no se comptabilitzen al cens", segons inforamació rebuda de Maria del Mar Navarro de l'Àrea de Comunicació del GOB Mallorca.
Més de 25.000 aus aquàtiques passen l’hivern a les Illes Balears
S’ha realitzat a totes les illes gràcies a la coordinació de GOB, SOM i Conselleria de Medi Ambient
Fotografia de Cati Artigues/ GOB
Durant el mes de gener s’ha realitzat el cens d’aus aquàtiques i limícoles a les Illes Balears, un cens que s’emmarca dins el «International Waterbird Census» que coordina Wetlands International (www.wetlands.org) i que se realitza cada any durant l’hivern.
El cens ens ha donat una xifra de 25.179 aus de 68 espècies diferents que estan passant l’hivern a les zones humides de les Illes, un nombre similar a l’obtingut en els dos darrers anys.
El cens se fa sobre anàtides, agrons i limícoles, així com altres espècies que viuen a les zones humides, com soterins, alguns rapinyaires i algunes espècies de gavines
Per illes, a Mallorca s’han visitat 35 zones, 18 a Menorca i 14 a les Pitiüses. Les zones amb major nombre d’exemplars han estat s’Albufera de Mallorca, amb quasi 8.000 exemplars, més del 30% del total de Balears, s’Albufereta, a Pollença, amb 2,019 exemplars i s’Albufera d’es Grau a Menorca, amb 1.882. Altres zones importants amb més de 1.000 exemplars han estat el Salobrar de Campos i les Salines d’Eivissa.
Com és habitual, les espècies més abundants han estat el coll verd (Anas platyrhynchos), les fotges (Fulica atra), els esplugabous (Bubulcus ibis) i els cullerots (Spatula clypeata).
Aquest any se nota cert augment de la major part d’espècies d’ànneres, especialment de les ànneres capbussadores, així com dels setmesons (Tachybaptus ruficollis) i del soterí gros (Podiceps cristatus). També destaca el nombre de flamencs (Phoenicopterus roseus) hivernants, que enguany ha superat els 1.000 entre totes les illes.
Per contra, destaca la baixada del soterí (Podiceps nigricollis), especialment a Formentera, on ha anat baixant el seu nombre any rere any des de centenars fins a uns pocs enguany. També se nota una baixada generalitzada de la major part de les espècies d’aus limícoles associades a zones humides.
Com espècies curioses destaquen fins a 6 becplaners (Platalea leucorodia) a Mallorca, 3 cigonyes (Ciconia ciconia) dues vistes a Mallorca i una a Eivissa, o una llambritja de bec vermell (Hydroprogne caspia) també vista a Eivissa.
Destacar igualment els 28 exemplars de de rosseta (Marmaronetta angustrirostris) presents a s’albufera de Mallorca i els 15 de parda (Aythya nyroca) a diferents llocs de Menorca, dues espècies que es troben amenaçades globlament. Interessant també els 51 soterins grossos (Podiceps cristatus) contabilitzats entre Menorca i Mallorca.
Els recomptes s’han pogut realitzar gràcies a la participació de més d’un centenar de voluntaris, amb la coordinació del GOB a Mallorca, SOM a Menorca, GEN-GOB a les Pitiüses i la Conselleria de Medi Ambient i Territori, i ha comptat també amb la col·laboració de l'Agència de Reserva de Biosfera a Menorca.
Aquest cens se ve realitzant a molts països del mon des de fa uns 50 anys. Aquestes sèries llargues de temps ens permeten saber quina és l’evolució de la fauna a les zones humides i per tant en quin estat es troben aquestes zones a les Balears.
