Les inicials de Carme Riera (CR) també són les de Cala Rajada. Una coincidència? Tal vegada sí, com el fet d'haver pogut estar amb ella en el Club de Lectura de la biblioteca de Capdepera, on les bibliotecàries pacientment han preparat una estesa de llibres de l'autora sobre la taula de lectura, a l'interior, com a carta de presentació per a una autora que no en necessita cap, de presentació. La conversa és a fora, a la terrassa de dalt, on de fons escoltam celebracions d'aniversaris, cans que lladren (el de la novel·la de Carme, no ho podrà fer més) entre rialles i conxorxa. En aquest ambient de celebració (perquè és tot un esdeveniment que l'autora més elogiada i guardonada del panorama literari català vengui a Capdepera) li demanam si podem conversar amb ella. L'autora accepta amb una naturalitat esfereïdora, amb el seu posat simpàtic, en un racó clarobscur. Mentre hom la convida a cava i a un tros d'ensaïmada, començam l'entrevista:
Cap Vermell: Com es compaginen la docència i l'escriptura? Us sentiu atreta més per una cosa que per una altra?
Carme Riera: Dormint molt poc (riu); és l'única manera. M'agrada molt ser professora, però jo crec que m'interessa més l'escriptura.
CV: Inevitable parlar de com us sentiu dins la RAE. No és una institució massa encarcarada per a vós?
CR: La RAE té 300 anys, i per això és una institució antiga, però jo no la veig encarcarada, perquè és una institució que recull els usos de la llengua i els passa al diccionari. Per tant, és una institució molt moderna. Estam recollint tot lo dia propostes que ens envia la gent, recollim aquelles paraules que són d'actualitat i d'ús, per a introduir-les.
CV: Què ha aconseguit transformar, dins Carme Riera, la distància que hi ha entre "Dins el darrer blau" i "Venjaré la teva mort"?
CR: Continuar amb el mateix m'avorreix. Dels drames de Dins el darrer blau a la ironia de Venjaré la teva mort hi ha una enorme distància; tots els gèneres m'agrada que siguin diferents i m'estim més fer coses noves que seguir amb les velles.
CV: És aquest darrer llibre una novel·la negra tradicional o té un ritme i un estil diferents?
CR: És una novel·la grisa, perquè en les novel·les negres de veres les situacions són sòrdides, els baixos fons hi són, i en aquesta novel·la passen una mica diguem que per algun d'aquests baixos fons, però l'obra no transcorre per allà.
CV: Aquesta narradora tan escatològica no corre el risc de perdre's dins la vulgaritat?
CR: Podria caure-hi, però en aquest cas és una persona que no soc jo, sinó qui narra la seva història i per això s'hi ha de relacionar tot el que sigui coherent amb aquest personatge, per tant jo me quedo fora d'aquesta situació.
CV: Us sentíreu, amb "Les darreres paraules ", com a ambaixadora de la història íntima de l'Arxiduc?
CR: No, el que passa és que la incursió que he fet en la vida de l'Arxiduc és coordinar l'exposició que li varen dedicar a Palma el 2015, pel centenari de la seva mort. Aleshores vaig escriure un monòleg i després una novel·la, per tant ja crec que n'hi ha prou d'Arxiduc, tot i que també he escrit el llibret d'una òpera i la música l'està fent en Parera Fons, per tant, quarta possibilitat arxiducal (rialles).
CV: Creis que el lector català de Mallorca se sentí còmode amb el que contàreu?
CR: Els lectors de Mallorca crec que sí, el que no ho entendrà tant, tal vegada sigui el de fora, perquè per a nosaltres l'Arxiduc és un personatge molt proper.
CV: El teniu present a l'hora d'escriure les vostres novel·les?
CR: Sí, perquè hi estic fent feina encara. Antoni Parera tot lo dia em telefona per a dir-me: "M'has de canviar aquestes paraules! Hem de fer no sé què!".
CV: Quins escriptors catalans de Mallorca us han sorprès. darrerament?
CR: Sí, n'hi ha un munt. La renovació ha vengut sempre o per València o per Mallorca. A mi m'interessen principalment en Guillem Frontera, en Biel Mesquida, en Biel Janer, na Maria Antònia Oliver..., itambé moltíssima gent més jove que ho fa molt bé.
CV: Podria ser Capdepera l'escenari per a una de les vostres novel·les?
CR: Sense cap dubte, segur que sí.
CV: Moltes gràcies i molta de sort!
Així com ha arribat, se'n va, amb una salutació, "Bona nit a tothom!", mentre la festa continua i ella s'acomiada i davalla l'escala, per a regressar qui sap si algun dia a un lloc que bé podria sortir en alguna de les seves novel·les.
Joan Cabalgante Guasp
Agraïments: Pere Cortada, per l'infrasetructura tecnològica i Paco Galian per les imatges.
