En la tercera excursió, que ens va dur des de Sa Mesquida- Cala Torta- zona dunar i penya-segats fins a na Pana, arribàrem massa prest per veure les camamil·leres florides i massa tard per veure les palònies també florides
En la tercera excursió, que ens va dur des de Sa Mesquida- Cala Torta- zona dunar i penya-segats fins a na Pana, arribàrem massa prest per veure les camamil·leres florides i massa tard per veure les palònies també florides
En Aquesta excursió comptàrem amb un grupet de 10 persones que varen poder gaudir d’un bon dia de sol. L’objectiu principal de l’excursió era visitar la gran comunitat de camamil·leres (santolina chamaecyparissus subsp. Magonica), subsp. endèmica que hi ha en els costers entre Cala Torta i Cala Mesquida i que és la mateixa que la menorquina. Evidentment, en aquesta època de l’any encara no està florida, però ja gaudírem del seu aroma que impregna tota la zona. Un altra objectiu era veure la Palònia florida (Paeonia cambessedesii), un altra endèmica amb una sola població en el municipi i amb una altra població en la serra de Tramuntana. Aquesta planta és preciosa i només podem gaudir de la seva bellesa durant una setmana a l’any i, és clar, de vegades, si no en fas un seguiment molt precís, es pot passar el que ens va passar a nosaltres, que arribàrem una setmana tard. Així i tot poguérem comprovar que la població es manté estable i admirar la bellesa dels seus fruits en forma d’estrella.
Paeonia cambessedesii
Una vegada travessada la platja de Sa Mesquida ens dirigírem als penya-segats i ens trobàrem amb la rapa pudenta (arum muscivorum) planta que fa una espata (lliri) de color salmó amb pèls i que fa pudor de carn putrefacta. La planta florida és una preciositat però te aquest inconvenient de la pudor. Aquesta és un reclam per als insectes, els quals, atrets per l’olor, s’apropen i queden atrapats dintre l'espata, ei són alliberats després per acomplir la missió de polinitzar i escampar les llavors. Dins el municipi només he trobat dues poblacions, i aquesta és la més nombrosa.
Dracunculus miscivorum
Tampoc tinguérem sort a l’hora de veure la didalera florida (digitalis minor), però segurament la podrem veure en excursions posteriors.
Vàrem observar, això sí, un bon grapat més d'endèmiques típiques d’aquests llocs a prop de la costa i una falguera amb pocs exemplars que malgrat no sigui endèmica és prou rara: la asplenium maritimum, només trobada en el nostre municipi entre les fissures d’aquest indret. De tornada, gaudírem de bell nou de la vegetació de la màquia litoral i de les brolles d’eixorba-rates i romaní.
Ens deixàrem la visita d’una de les joies botàniques del municipi i de Mallorca: el Botó d’Or (ranunculus weilerii), planteta delicada amb una població petita al nostre municipi i un altra també petita a la Serra de Tramuntana i que fa una floreta color groc daurat molt bonica.
Ranunculus weilerii
Felip Esteva Castro