Imprimeix
Categoria: Xafarderies
Vist: 3407
Semblava que duraria tota la vida, però a la fi s'acaba aquesta legislatura. Ara mateix hi ha un silenci polític esgarrifador. Sembla que tothom te por de parlar de com aniran les coses o que ningú vol dir les coses tal com són. Ara xafarderies, a balquena.
M'han advertit molt seriosament que no puc demanar el vot per ningú. Tranquiles, no ho pensava fer.

   Sols faré un repàs de les xafarderies polítiques més importants de cada partit. Ara bé no faig comptes aplicar cap criteri de proporcionalitat. Diré, com sempre allò que m'han dit. Que ja li val! I procuraré desdramatizar allò que sembla tan transcendental. Tanmateix ara ja sabem amb seguretat que qui governa no són els polítics sino els mercats. Però no digueu aquesta ximpleria a un placer que vos posarà la senalla per capell.


El ball de candidats ja ha començat. En acabar tots diuen que han guanyat. Però no és cert. Perquè uns guanyin altres han de perdre. Aquesta obvietat és tan obvia que sembla dita per un home de futbol.


Alguns lectors (mascles, evidentment) m'han demanat que faci un pronòstic de les eleccions. A mi, pel meu gust i saber, me sobren regidors-es. Per tant, he d'emprar allò que anomenen forquilles (en castellà horquilla - que és lo que de joves empràvem pels cabells-). Si aguantau el sermó, al final de l'article hi ha el meu parenòstic electoral gabellí. He suggerit a la direcció de la casa (Cap Vermell) que trivialitzem les eleccions i facin un concurs amb un bon premi a qui encerti de ple els resultats. Queda dit! Han fet concursos pitjors.


Començaré dient que cap candidatura l'encapçala una dona. Malament anam! Fixau-vos que, en general,  les número 2, que són dones, són molt millors que els caps de llista. I això serà una font de conflictes ja que contradiu el principi número 3 de qualsevol candidat: Que ningú de la llista pugui fer-te ombra.


Iniciarem l'anàlisi per l'anomendada esquerra política segons el clàssic arc parlamentari. Tot i que hi ha teories que diuen que els que políticament s'anomenen conservadors són aquells que volen canviar-ho tot: construir, carreteres, autopistes, hotels,...i en canvi els anomenats progressistes són aquells que avui en dia volen conservar el medi ambient, les tradicions, etc. Una dirà és que lo progressista avui és la conservació del que tenim (sobretot del medi ambient) i lo conservador és el creixement sense fi. O no? Jo sols dic una cosa: Aclariu-vos d'una punyetera vegada!






ESQUERRA UNIDA: La candidatura de més edat. No té res a fer més que emprenyar. Diuen que hospiciada per en Jodi Bou a expenses de la dreta gabellina. Que ja ho va fer la legislatura passada quan muntà la candidatura d'ERC sens cap possibilitat. Jo crec que és donar-li massa protagonisme a un pobre jubilat. Que l'única cosa que mostra és la poca cohesió de l'esquerra per tot arreu. En Fernando Peñalver ha jugat amb ells fins que el PSOE li ha atorgat la quota de poder que li toca al PSOE. En Deogracia és l'unic candidat a batle que ja anava en llistes en les primeres elelccions municipals l'any 1979 (fa 32 anys, mira si ja ha plogut!). El cert que tant a nivell autonòmic com municipal tenen poc a pelar. Ningú va de Grosques, Carmonas i companyia. De fet una expresió que s'ha fet popular és aquella que diu: "Se duen pitjor que els d'esquerra unida".

INICIATIVA-ELS VERDS: Després d'una legislatura amb na Maria Orts formant part del trio calaveras (qualificatiu que falsament se m'atribueix) no hi ha hagut manera de coaligar-se amb el PSM-Entesa (i no per falta de ganes, per part seva). I això que des de Palma han pitjat i fort. Les eleccions els hi passarà factura. Na Maria continua aferrada a en Rosselló i  allà on vagi un anirà l'altra. Li ha agafat el gust a Palma i als més de 50.000 € anuals de directora insular. N'Urdangarín passa a segona fila, ja colocat en Fali, i presenten de cap de llista en Juanjo Plou, l'ànima de l'extinta organització DE TU A TU (situdada a ca's Padrí). Tenen un bloc i editen una revista anomenada WIKIPERA. La presentació feia pena de la poca gent convocada.


PSM-ENTESA: De moment està presidida per l'eufòria. És una bona llista però el seu níxol electoral és reduït. Presenten a Pere Fuster, amb la seva trajectòria devers la Conselleria de Mobilitat, i el bagatge de la gestió feta per Mateu Bessó. Per la boca petita diuen que confien aconseguir dues actes de regidors, però la feina que fan és per anar cap al tercer. La seva revista i bloc ESTROPEIG, ja és un clàssic. Els seus dos eslògans de pre-campanya són: "Estam preparats" i "Sentim el poble, com vosaltres". Tothom valora la seva cohesió interna i la capacitat d'organització. Han relegat a llocs testimonials els representants més significatius de la rauxa gabellina. Prova d'això fou l'espectacular presentació a ses voltes de Can Creu d'Inca.
Ara en diré una de grossa: En el cas de que aconseguissin els tres regidors i que es pogués tornar a repetir un pacte de les anomenades esquerres (jo les anomen "tots contra el PP") en Mateu Bessó tendria moltes possibilitats de ser batle (ja que és l'únic que te experiència com a regidor i en Tolo Alzina de tots es sabut que li espera un lloc a Palma). Direu que s'han de donar moltes caramboles, però de més verdes han madurat.

PSOE: Llarg s'ha fet conèixer el candidat a Batle. Al final na Francina va convéncer en Tolo perquè en Fernández no té cartell. Però es dóna per segur que si al Consell i/o Govern es reedita un pacte en Tolo va cap a Palma (lo de que estigui imputat no fa res i acabarà en no res). Jo compar en Tolo amb en Felipe González (salvant les distàncies). Té molt de carisma i tothom l'anomena pel seu nom (no pel llinatge). En quan a la gestió i la capacitat de feina, són altres cantars. N'Abril, mare, torna a agafar les regnes del partit perque no es fia dels jovenents. N'Abril, fill, pensa en Palma. Igual que en Fernández que faria qualsevol cosa per no tornar a l'Institut. Han deixat de banda a la més treballadora del grup, na Margalida Bover. Faig comptes entrevistar-la quan acabi de regidora (ja que no l'han volguda i l'han substituida per na Carmen Corraliza, diuen que al Concert del Rèquiem ja seia als llocs reservats per a autoritats). Van de sobrats. El dit-i i-fet que publicaren, la Junta electoral els ho ha recriminat. Repetir resultats diuen que seria per a ells un fracàs. Aspiren clarament al 5è regidor. La seva espina és que a les eleccions generals doblen els vots dels obtinguts a les municipals. Són partidaris d'una campanya de baixa intensitat on hi hagi poc debat. L'exposició den Tolo el dia de la seva presentació, d'allò que no havien pogut fer i perquè, és de lo millor de la legislatura.

CONVERGÈNCIA PER LES ILLES: No se presenta tot i els rumors que hi ha hagut. Els dos militants d'aquesta formació a Capdepera se senten rebutjats per UCAP i esperen temps millors.

LLIGA REGIONALISTA: Tampoc es presenta tot i que el mòbil den Pep Serra qualque dia ha fet fum de les cridades den Jaume Font intentant que UCAP anàs amb ell. 

PP: Ho tenen tot a favor: experiència, crisi econòmica, suport insular, autonòmic i estatal,...Però diuen que les bregues internes poden passar-li factura. En Joan Ferrer, tot i que guanyà les primàries, és pot considerar un candidat per imposició desde Palma ja que si no hagués creat la candidatura de UPyD. En teoria estava pactat que fos en Pep Medina qui fos candidat a batle aquesta legislatura. Diuen que els crits se sentiren des de Canyamel. També hagué un moment on la proposta en ferm de cap de llista era en Jaume Tous Jato. Alguns comentaris diuen que aspira a la majoria absoluta (9 regidors) però ell no ho dirà mai en públic. Parlarà d'una majoria suficient. Manegen un bloc que escasament l'actualitzen. Si no aconsegueix la batlia tirarà cap a la judicialització de la política municipal sobretot pel tema del Centre Cap Vermell.

Partits sense ideologia declarada (i per tant les he deixat pel final). En tot cas haurien de concretar una mica més el que és treballar per Capdepera:

UCAP: No han volgut coaligar-se amb ningú perquè no els hi retreguin corrupcions alienes, diuen. El bagatge de la seva legislatura és magre, molt magre. Pilar Gasull i Climent Crespo han deixat molt que desitjar per aquells que esperaven altres maneres. Diuen que no firmarien els tres regidors actuals. Jo, com na Bel, crec que sofriran una davallada important (una altra, sí). Presenten una llista totalment renovada, massa i tot. Cap te experiència de govern. En Biel Torres farà el que podrà. S'autoqualifica com un corredor de fons. Jo sempre l'havia fet de velocitat en carrreres curtes. Tenen web pròpia (on la llista de candidats és molt particular) també estrenen seu a la plaça des Sitjar. Probablement seran els qui vinclin la balança cap un costat o l'altre, i això els dóna ales.


ES GRUP: En Mateu Melis Pillu encapçala un projecte feta de retalls d'altres partits. Pilar Muñoz i Damià Gelabert l'acompanyen als llocs de sortida. La seva relació d'amor-odi amb el PSOE és intensa però no arriba en lloc. Confia recuperar el regidor perdut però haurà d'explicar molt be allò que vol fer per mantenir el seu. El PSOE va a per ell descaradament. Ha estat portada del Cent per cent (revista) i la revista ha tancat la delegació a Capdepera. Un presagi? Tenen web, de fet fou el primer partit de Capdepera que tengué domini propi, però a un mes de les elecccions encara no hi ha cap referència a aquestes. La seva és una campanya molt personalista que te com a lema  “Seny i Estabilitat” (es deu referir al futur).


Abans de qualsevol consideració hauríeu de recordar els RESULTATS ELECTORALS DE 2007 que va fer el sr. Guilmore
Allà veureu que votàren 4222 electors que cada regidor costa 211 vots.

RESULTATS   2003      
2007
PP                 1.067      1.267
UCAP/UM       1.019        714
ES GRUP          596        356
PSOE               764        898
PSM                 428        420
EU-VERDS        304        501
ERC                                66

Des d'aquesta tesitura els del PP foren els més beneficiats obtenint el 6è regidor per allò que s'anomena la llei d'Hont. El PSM li faltaren 3 vots pel segon, 70 a Es Grup i al PSOE i a UCAP n'hi faltaven 150 per la regidora següent.

Ara per llevar rovell i transcendència a tot el que he dit dues imatges que poden semblar divertides o sorpresives:

Primera: Les coneixeu? Veis alguna cosa rara a la foto? Si no veis res estrany al final de l'article teniu la solució.




Segona. Nous models de faldes.

El que veis no és una falda transparent. al contrari, és ben opaca. El cert és que tots veiem allò que volem veure... i per tant...

Jo el que no se és perquè això mateix no ho fan amb els homes.




Fet el repàs molt ligth del panorama polític gabellí va't ací el meu parenòstic:
PP        6-7
PSOE    5-6
UCAP    2-3
PSM-E   2-3
In-EV    0-1
Es Grup 0-1
EU        0

Si miram la part baixa de tots sols surten 15 regidors (en falten 2) si miram per la part alta 22 (sobren 5). L'anàlisi és purament intuitiu però gens emocional. És el que hi ha. Una altra cosa seria el que a mi m'agradaria que sortís.



Una altra consideració jo no insistiria en allò de la candidatura més preparada. Recordaré que aixì qualificaven a na Pilar Gasull fa quatre anys i escoltau allò que diuen ara d'ella.

Volia no parlar en aquest article de la piscina però és superior a les meves forces. N'hi ha que molt seriosament pensen que que es podria aprofitar per fer-hi una piscifactoria.

Més coses, algú hauria d'assumir el risc de dir: Aquesta legislatura no farem res!, es a dir, reduïrem el dèficit i sanejarem els comptes municipals. Jo m'ho pensaria per votar-lo.

Bé ja tenim un punt de partida. Esper que la campanya no giri al voltant d'aquest article. Seria penós. Per cert en tornaré a publicar un altra amb els exquitxos de la campanya. També me demana la gent que publiqui el text de l'anuari 2010. Això dir-vos que ho faré quan m'autoritzi la direcció de Cap Vermell i en especial el coordinador de la publicació.

 Per cert, diuen que han dit que un ex-periodista cerca inversors per tornar a muntar una revista al poble. Que la garantia de beneficis és alta i el seu anàlisi de la situació és qualificar aquesta web, a més de catalanista, de sectària. Tot són punts de vista però allò de la palla en l'ull alié que la biga en el propi mai ha tengut tant de sentit.

Lo de la foto de les dues al·lotes que segurament no coneixeu radica en el senyoret que pixa fora de test en segon plànol. Ho veis ara?

Si tenc temps faré un article de les millors fotos d'aquests 4 anys.

Aquesta serà una candidata (la foto). Bona, eh! idò n'hi haurà més!



Bona mesada i no aneu a cercar a na Maria per sa cuina.
Ja ho sabeu, quasevol cosa Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Agraeixo als arxius de Cap Vermell les fotos facilitades. Com sempre.
Ah! i una altra cosa: plenaris de tres hores no hi ha ningú que les soporti. Alguna cosa s'ha de fer. En vídeo són patètics. Estic preparant un retrat psicològic al respecte.