Imprimeix
Categoria: Xafarderies
Vist: 2081

Diario de Mallorca s'ha fet ressò del fet a la plana d'esports



Lajugadora de l'Artàde futbol-11regional, MarinaLorenzo,de 21anys,ha estat protagonistaaquestcap desetmanad'una històriacommovedoraen demostrarun enormeesperitde sacrificicom a esportista.Dissabte, el seu equip va jugara SantaPonça. Partí d'Artà amb grip. Gairebé sense menjar i amb clars símptomes del procés gripal va voler jugar ja que l'equip només una portera, i és ella. Va estar en el terreny de joc 85 minuts, fins que el cos va aguantar. Caigué rendida sobre el camp amb el conseqüent ensurt de les seves companyes.
Narració de Kiko, un company seu:








1 de març de 2014, difícilment oblidaré aquesta data, en la que el futbol em va mostrar les seves dues cares més oposades.
Eren les 13:30 i estava esperant Marina Lorenzo Fuster, per dirigir-nos a disputar un partit de futbol. Ella va arribar i amb mocadors a les mans i veu ronca em va dir : " he estat a punt de dir- que no venia ". Tot seguit es va posar a tossir, realment estava en un procés gripal i per poc es mantenia en peus.
Ens vam posar en marxa i vam conduir una hora i quart fins a Santa Ponça, pel camí ella va obrir uns tuppers i va picotejar una mica de menjar, li vaig preguntar si no havia menjat i ella em va contestar que no havia pogut , perquè havia estat al llit agafant forces fins a l'últim minut . Ja en el terreny de joc se la veia cansada , però durant 85 minuts va donar el seu màxim , fins al punt , en què el seu cos li va dir prou , va ser llavors quan des de la banqueta vaig veure com es desplomava i el seu cos queia a terra sense capacitat de reacció , vam començar a córrer tots cap a ella i durant tres llargs minuts va romandre estesa a terra.
Durant aquests minuts atesa per diverses persones del Santa Ponsa, (a les quals els estaré agraït de per vida per com van saber reaccionar ) i que van arribar abans que nosaltres al lloc on era Marina , només sabíem que tenia pols i que respirava lleument , us puc assegurar que aquests moments han estat els pitjors que m'ha donat el nostre estimat esport. Uns minuts més tard van arribar els metges i encara que ella ja estava conscient la van ficar en l'ambulància i la van portar a la Policlínica Miramar , per fer-li les proves necessàries per veure que tot estava bé. Estant a la sala d'espera i amb temps per pensar , em vaig adonar , del que havia fet aquesta nena pel nostre Club Esportiu Artà, per defensar un equip en el qual ella va arribar de la mà d'una altra persona , i sense voler ella venir , ella sap que no tenim altra portera , i que nosaltres la necessitem , però ningú l'obliga a seguir , ella no volia jugar a futbol aquest any , perquè la seva vida quotidiana es ho fa gairebé impossible , ha de canviar horaris , agafar trens , mobilitzar gent perquè la barren a buscar, tornar a partir a la feina sense poder quedar-se a dinar amb l'equip, etc , etc . , però tot això a ella no li importa , perquè per sobre de tot estan els seus valors , ella es va comprometre a principi de temporada amb les seves companyes i fa l'impossible fins al punt de posar la seva vida en perill per no deixar a l'estacada als seus companyes ia tota la gent que treballem per a l'equip .
Estant ja a l'habitació d'urgències amb ella, mentre esperàvem el doctor , vaig començar a veure per Facebook imatges de gent disfressada , llavors vaig aixecar el cap i la vaig veure a ella allà estirada morta de fred i vaig pensar: " mentre tu ets aquí tombada, molta altra gent, que al seu dia es va comprometre com tu amb un equip i al qual ja ha donat l'esquena, estaran de festa"(que injusta és la vida . Una vegada li van donar l'alta i ja de camí a casa , ella es va adonar que jo estava afectat pel que havia passat, i en diverses ocasions va intentar treure importància a l'assumpte per fer-me sentir millor, aquesta és una altra de les seves virtut s, no coneix l'egoisme.

Quan estàvem arribant a Cala Rajada en lloc de pensar en tot el que li havia passat i en què els seus pares podien estar preocupats em va deixar una altra perla: "la setmana que ve treball en el torn de matí , a quina hora i contra qui juguem? " jo no donava crèdit a les meves orelles , després de tot el que li havia passat i ella seguia pensant en l'equip, li vaig contestar: "oblida't de la setmana que ve, posa't bé i ja parlarem" i ella somrient em va contesta : " d'aquí a la setmana que ve ja estaré bé, compta amb mi " ens acomiadem , la vaig deixar a la porta de casa i me'n vaig anar . No crec que molta gent llegeixi tot aquest escrit fins al final , i molts dels que ho llegeixin no veuran el més bonic que em va donar tot el que ha passat en un dia de futbol .
Ahir vaig veure en una jugadora valors, que qualsevol jugador, entrenador, directiu , etc , etc , s'han de fer cada principi de temporada en decidir comprometre amb altres persones , perquè per sobre de tot , hauríem de pensar que, encara que nosaltres no ho vam crear, un equip necessita cada baula de la cadena per poder fer força tots junts fins arribar al final temporada , i que si només un d'ells falla , els altres es veuen afectats.

Sacrifici , Modèstia i Compromís , gràcies Marina per ser-hi.