Imprimeix
Categoria: Viatges
Vist: 2394

Illa de Palawan. 

Filipines




Un volt pel sudest asiàtic - 5








Coneguérem molta gent, durant la nostra aventura, pel sudest asiàtic. Sempre acabàvem xerrant de llocs visitats i per visitar en un futur. Entre comentaris d’aquest tipus…ens recomanaren arribar fins l'illa de Palawan. Ens havien dit que ho tenia tot, que era un paradís d’amants de la natura. Nosaltres quan sentíem a dir que hi trobaríem una espessa selva, unes platges i una mar de somni (amb un fons marí per no oblidar) ens hi sentíem atrets. Ja ens feia falta una presa de contacte amb una Illa idílica, sense restar importància a allò viscut.
Arribàrem a Palawan, sabent que la capital és Manila, que empren la moneda anomenada “pesos filipinos” i que xerren tagalo i anglès. Va ser colònia espanyola. L’any 1521, es portuguès Fernando Magallanes hi desembarcà. Aquest senyor va fer convertir als illencs al catolicisme i va fer desaparèixer moltes tribus. Més envant hi prengueren part anglesos i americans. Tot això va fer que, actualment, tenguin una sèrie de paraules ben espanyoles i que dominin perfectament la llengua anglesa. Arribaren a independitzar-se i es convertí en un país amb molta corrupció. 
Palawan, està situada a la part més occidental  del país, entre la Mar de Sulú i la Mar de la Xina. La distància que la separa de Manila és d’una hora i quart d’avió. Si marcàssim una línea recta en direcció sud hi trobaríem Malàsia oriental.


Arribada a El Nido. Em semblà un quadre de’n Riera Ferrari, aquest paisatge.




Llogàrem una moteta i recorrérem gran part de l’illa, que de cap a cap fa 635 quilòmetres. Amb aquestes fotos entendreu més bé es nostre recorregut. Qui no vol pols que no vagi a s’era!


Au, emprenim es camí en direcció correcta! A cada costat una verdor de veure. Arbres mil-lenaris dins una selva d’espant.


N’atravessàrem de camps d’arròs!


Assecadors d’arròs.


Port Barton.


Família que ens llogà es seu cottage a Port Barton. Gràcies a la mare d’un alumne meu…férem es nins contents amb quatre enganxines. Allà cuinàrem, a una cuina de carbó, peix pescat per en Tòfol. Com podeu veure, en mengen d’arròs! ” Tita” ben poca! Encara conserven paraules com “plato, cuchara, tenedor, arroz caldo”


Casa de pescadors a El Nido.


Illa de Miniloc (Little Lagoon) Aigües de somni!


Platja de “Las Cabañas”. El Nido.


Aigua a rompre! No era estació de pluges, però allà diuen que el temps no es pot preveure. Quan plou, no s’hi posa per poc! Es nins fan una festada i surten a rentar-se i jugar. Mentre contemplàvem aquesta escena, ens menjàvem un plat de sopa de niu d’oronella, típic a El Nido.


Ja ho crec que va ploure.


Moto-taxi, repartidor de barres de gel.


Hamburguesa de gelat. Quines coses!


Mercat a El Nido. Vàrem fer la foto perquè ens cridaren  l’atenció es noms i llinatges (Antonio Gallego, Roberto Rodríguez i Ángeles Romero) Noms dels venedors de carn i de peix.


Caseta vora el camí.


Poble de pescadors. Claucar. Hi dormírem un vespre. Deixàrem la moto a dalt i motxilla a s’esquena...baixàrem 92 escalons, fins la mar.


Peixos voladors que s’assequen. Fan això perquè quan hi ha monzons no poden sortir a pescar i així tenen es rebost ple i poden fer brou.


Es vespre en sopàrem, d’aquests peixos voladors. Foc de carbó i...ja veis s’invent que ha fet aquest homenet. Amb llaunes de beguda, un potet de plàstic i un carregador de telèfon mòbil...ja pareixia una cuina d’inducció.  Foc a les totes i a sopar!


L’endemà voltàrem el poblet de Claucar. Ens deixaren una canoa i...canal endins. En vérem de coses!


Jeepneys,  autobús de línea.


Platja de camí cap a Sabang. Com podeu veure no hi ha ningú. És una Illa amb molt poc turisme, encara.


Parc Nacional del Riu Subterrani de Puerto Princesa. Aquest riu fa vuit quilòmetres de llarg. Vérem rates-pinyades a voler.


El riu subterrani desemboca a aquest  preciós raconet.


Barca de pescadors a Rita Island. Hi arribàrem amb un botet a motor.




Fons de la mar a Rita Island (peixos pallasso i ostres de concurs)


Pandan Island.


Era cert el que ens havien dit, aquesta illa té de tot.


Fons de la mar a Starfish Island.


Foto 786 Si vos fixau bé veureu un peix tigre. Pot ser molt perillós i letal.


Trobàrem aquest pescador de pops. Allà encara duen una vestimenta de l’any del “tiruriru”. Heu vist les aletes? Són paletes de platja. Em recordà es pescadors de Cuba.


Espessor de palmeres d’Aborlan.


Férem entrega dels darrers llapis de colors a aquest poblat. Gràcies a les mamres que ens els donaren, abans de partir.


El pare d'un d'aquests nins ens convidà a beure aigua de coco. S’enfilà i amb un no res ja va haver baixat. El veis?


Nins a la platja d’Aborlan. No estan avesats a veure extrangers.


Vorera de mar a Puerto Princesa.


Una tonyina de 31Kg. Estan vuit hores per a arribar a la pesquera. Les emboliquen i envien cap a Manila.


Moto-taxis de Puerto Princesa. Heu reparat es porc que duen? Es vespres, és molt comú trobar porcella rostida per sopar, al carrer.


Aquí podeu veure en detall el moto-taxi.


Pensàrem que amb aquest “Ni Cristo”no hi anava ningú, però...sempre estaven plenes, les esglésies Quan aquí deim que no hi ha ni Cristo...tots ja sabem què volem dir. Palawan està farcida d’esglésies i totes estan pleníssimes. Quan érem a El Nido, a les sis i mitja des dematí, ja sentíem es capellà que pregava.


Una de les barberies de Puerto Princesa. Hi  van molt sovint.


Un menjar molt típic de carrer és el moneato i plàtan fregit.


Amb uns somriures ben representatatius, de l’alegria que vàrem percebre a aquesta Illa, us convidam a coneixer-la.


Maria del Mar i Tòfol.