Diumenge, 16 de març els grups excursionistes de Camina, caminaràs i  Cranques reumàtiques vam fer una agradosa caminada circular des de Son Amer (altres del Coll de sa Batalla) passant per Ses Figueroles.

La sortida la férem en autobús sortint de la plaça de la Constitució (Capdepera), Son Servera, Sant Llorenç, Manacor... recollint els companys i companyes. Alguns quedàrem directament a Son Amer (el que subscriu la crònica), així  que arribats al refugi  vam fer un cafetó i iniciarem la marxa cap al Coll de Sa Batalla seguint les indicacions del GR221, una sender molt agradós que travessa el torrent de s’Ermita, pel que corria aigua.  De fet el camí estava ben banyat per les darreres pluges.

Cal dir primer de tot que ens va fer una finestra de bon temps, enmig d’una setmana un tant freda, humida i plujosa. Mentre nosaltres caminaven cap el coll de sa Batalla, els companys havien iniciat la ruta cap a ses Figueroles, però just quan començava la pujada cap pas d’en Bartomeu s’aturaren a berenar i allà ens trobàrem.

Poc després seguírem la pujada per un caminoi. Així com guanyàvem alçada podien gaudir d’un magnífiques vistes del massís del Massanella (darrere nostre) i del puig d’en Massot. Per cert l’oratge aixecava autèntics núvols de pol·len de pi (groguet). Com hem dit feia un dia assolellat amb molt bona visibilitat, i aviat començàrem a llevar roba de damunt.

Així arribàrem al coll de sa Rota. Prop del coll s’hi troben les fites per pujar al puig de ses Covasses (esquerra) i altre pel puig d’en Massot (esquerra). Seguint comencen la baixada cap a ses Figueroles. El caminoi fa una sèrie de revolts i comença a baixar decididament. Hi ha bocins empedrats amb marges de contenció. En el primer tram n’hi ha poca vegetació, però així com baixàvem entraven en un pinar format per grans exemplars. Aquí el camí tornà més relliscós, hi havia fang i les pedres estaven humides, així que, més d’un va patinar malgrat les precaucions.

De baixada passarem per la font de sa Rota (amb una bassa d’aigua) i la font de la mata, al voltant de les quals el terreny estava amarat d’aigua.

Xino- xano arribàrem a les cases de Se Figueroles. Allà ens aturàrem una estona, trobarem dues parelles que berenaven amb taula parada. Després de les fotos de rigor al  voltant de les cases. La finca de ses Figueroles és una finca pública, amb unes cases senyorials del segle XIV que necessiten mà de metge. Com a anècdota dir que la finca se comprà per protegir zones on encara viu el ferreret.

De tornada al camí vorejàrem uns metres el llit del torrent d’Alcanella  o dels Picarols, fins que el sender el travessa per un portell. El camí es bifurca, cap a la dreta pega a Binibona i cap a l’esquerra, i en sentit ascendent, du a Alcanella. El camí és evident malgrat estar envaït per la vegetació de la vessant nord de la serra del pas d’en Bisquerra.

Abans d’arribar a les terres de cultiu de la finca d’Alcanella travessem un portell i per la vorera esquerra del torrentó,, el camí segueix vorera una paret. Poc abans d’arribar a les cases gira cap a l’esquerra en sentit lleugerament ascendent. Unes fites ens recorden que anem bé, passàrem un botador i per un breu tram rocallós (ja a l’alzinar) trobem un camí de carro perpendicular al nostre.

Girem cap a l’esquerra, iniciant una pujada  pronunciada. El camí és ample i ens ofereix molt bones vistes de la vall d’Alcanella i la serra del pas d’En Bisquerra. Passarem un cotxe abandonat (fa anys que està allà ) i s’endinsa en l’alzinar que ens durà al camí del bosc Gran (part del GR221 entre Lluc i Pollença). Allà trobàrem un senyal indicatiu: a la dreta direcció Menut i a l’esquerra i a l’esquerra cap a Son Amer/Lluc.

Aquí decidírem aturar a dinar. Com  teníem una mica de pressa, nosaltres decidírem dinar ràpid i partir, la resta del grup quedà una estona per dinar més tranquil·lament.


 

Seguírem cap a l’esquerra i, en poc metres, trobàrem una paret amb un botador. Érem al coll Petit de d’on s’inicia un baixada contínua fins a Lluc.  El camí es GR per tant es troba molt ben senyalitzat.

Poc després d’iniciar la baixada trobàrem un desviament a la dreta senyalitzat com a Mirador. Val la pena desviar-se uns metres, i més un dia com aquest. 





La vista és espectacular, a sota un gran alzinar, el Clot d’Albarca, la vall i el monestir de Lluc, son Amer... i al voltant les majestuoses muntanyes del Caragoler d’en Femenies, el Puig Roig, el Galileu, el massís del Massanella, el puig de n’Alí, etc... La part central de la Serra de Tramuntana.

De tornada al camí, la baixada encara s’accentua fins arribar a l’Ermita de Son Amer una sòbria i rústica edificació amb una sèrie de marjades i canalitzacions que recullen l’aigua de la font de s’Ermita.

Passada l’ermita el camí, el sender planeja una estona per acabar i després baixa fins arribar a unes barreres. Pel camí, gairebé planer, travessàrem la carretera i prest arribàrem al pàrquing de son Amer. 

A l’entrada un bell monument anomenat Pau, en fet amb restes de vegetació afectada pel temporal Juliette que va fer molt de mal a la Serra. Com vam tardar menys del que pensàvem encara vam ser a temps de fer un cafè amb llet al refugi i iniciar la tornada.

En definitiva, una senzilla i bella excursió, aprofitant un dia preciós per a fer senderisme.