Imprimeix
Categoria: Excursions
Vist: 517
Un petit grup d’interessats pels molins decidí fer una visita cultural i didàctica a foravila a principis d’aquest estiu


 

Està clar que el patrimoni de construccions gabellines està clarament deteriorat. Basta recordar els abeuradors que ocupaven la plaça de l’Orient i que varen ser destruïts, així com el lamentable estat dels rentadors que hi ha al carrer Col·legi, recentment tapiats. Un altre exemple són els nostres molins, que, tot hi haver resistit el pas del temps, estan en un precari estat de conservació. 


Primerament, com bé recorda Aitor Poza Román[1] seria molt interessant pensar en l’ús i el profit que se’n trauria de la seva rehabilitació, des de espai de reunions per al més joves, fins a centres també joves molt millor condicionats, fins i tot podrien servir d’observatoris de la flora i fauna gabellina, i també de centre astronòmic. Però, res més lluny de la realitat, allà resten, impertèrrits mig tapats els safaretjos i els ullals pels batzers, sense que ningú no els hi faci cas, a mercè de les inclemències del temps, sense que cap institució posi la seva mirada en ells. Tal vegada l’esguard pietós i romàntic de la secció de cultura de l’Ajuntament és l’únic que els pot treure de l’oblit. Caldria doncs una reforma immediata de les seves estructures més castigades.


Però no tothom els ha perdut de vista. A Capdepera, un petit grup d’interessats, amants i defensors de la cultura, dijous dia 16 de juny de 2022, per la tarda es va envalentir i decidí fer una visita als molins de na Maians, en una expedició que comptava amb el guiatge de l’historiador local Pep i diferents acompanyants. La primera aturada va ser per visitar, passat el molí del rei, el Molí d’en Pebre, on encara hi restava l’antiga construcció de pedra. Allà aprenguérem com l'aqüeducte recollia l’aigua i mitjançant un mecanisme d’unes pales es produïa la força suficient per a després poder batre la farina. S’ha de considerar que aquestes edificacions han petit greus erosions no només pel pas del temps, sinó també actes de vandalisme com pintades o extraccions. Altres molins que es visitaren varen ser el Molí d’en Tafona i el Molí de na Maians, a més passàrem per ca na Sopa (ja dins el terme d’Artà), Can Broll i sa Farinera (impressionant molí d’aigua que probablement degut al desnivell podria moure segurament dues pedres), també es realitzà una visita al Molí de Can Perico i al Gorg d’en Baladre. També veiérem un pou devora del torrent, que serví per abastir d’aigua les canaletes dels safaretjos que nodrien les pales dels molins. 

Seguidament, s’ha de considerar la classificació dels molins en de sang, els d’aigua, els paperers, els de pólvora i els de vent, que varen ser utilitzats a les Balears fins ben entrat el segle XX (els dos darrers de vent foren a Formentera devers l’any 1964). Quan aparegué el vapor com a força motriu en la segona meitat del segle anterior hi havia molins de foc. El molí presenta una maquinària que colpeja i capola els materials que se li presenten. Per aquesta raó, a banda de ser classificat per l’energia que el fa moure, encara que tots serveixin per fer farina, també pot ser anomenat per la matèria que copeja o tritura.

A continuació, la torre del molí és una construcció cilíndrica d’uns 7,50 a 8 mts. D’altura, i un diàmetre exterior d’uns 4,50 mts. Les seves parets són fetes de pedres lligades amb morter de calç i arena. La torre no sol arrencar d’en terra mateix, sinó que ho fa des d’una base cilíndrica anomenada cintell, sobretot present en els molins de possessió. El molí sol ser una construcció d’una planta, de vegades dues, que solia ser l’habitatge i magatzem del moliner. 

Finalment, aquesta visita serví per confirmar que encara hi ha molta tasca per fer entorn del nostre patrimoni i que allò que en queda s’hauria de conservar, per les generacions futures. El camí de tornada va ser molt agradable, amb el sol a l’esquena i el castell de Capdepera al fons. I com bé deia en Santiago Rusiñol: «Un vell molí és una cosa tan hermosa i tan venerable com qualsevol altre edifici històric». Esperem doncs que segueixin vius a través de la Història!


Agraïments: Josep Terrassa.


Joan Cabalgante i Guasp

 

 

 

  

 

[1]VVAA: IV Congrés Internacional de Molinologia. Volum 1. (pàg. 443). Actes. Mallorca, 1, 2 i 3 de maig de 2003. Consell de Mallorca.