Imprimeix
Categoria: Excursions
Vist: 576
La celebració del patró dels excursionistes tengué una missa oficiada pel Mossèn Pere Orpí



 

La matinada de dissabte a diumenge a les 4:30, un bon grup d’excursionistes encapçalats per la coordinació i guiatge de Joan Carles Palos i la Federació Balear de Muntanyisme, va iniciar l’ascens a la Talaia d’Alcúdia per a celebrar la festa dels excursionistes Sant Bernat Menthon, que cau en dia 15 de juny. En aquesta ocasió comptà també amb la presència gabellina de tres excursionistes, entre els quals hi havia el pare Pere Orpí.
 

Després d’un trajecte de nit, voltam les corbes de la carretera que ens porta fins a l’ermita de La Victòria, passat el campament i l’alberg de la Victòria. Nosaltres partíem de Capdepera, en fosca negra. Allà ens hi congregam, i Joan Carles Palos fa el primer parlament per començar a donar instruccions; s’encenen les primeres llanternes frontals, i també hi ha temps pel retrobament amb els amics i companys senderistes. S’ha de considerar que ja feia més de dos anys que no se celebrava l’esdeveniment d’aquesta festa muntanyenca, per mor del COVID i molta de gent tenia ganes de sortir a la muntanya.

D’altra banda, l’inici de la pujada, encara a les fosques, va ser intensa i els excursionistes  caminaren per la pista ample i empedrada. Hi havia nens i famílies senceres que pujaren el trajecte, però també gent més major, de totes les edats, com el mossèn Pere Orpí, que com bé indicà Joan Carles Palos, ja ha superat l’edat de Sant Bernat Menthon, així que fórem moltes les persones que pujaren fins al cim. De mica en mica, el dia es començava a aclarir i ja es veien els primers colors de l’horitzó: taronja, vermell i groc es fonien talment una imatge de Vallcaneres.

 

Seguidament, la pista es començava a estrènyer i el grup s’estirava, mentre deixava una estela de llum talment com si pujàssim la flama del Canigó. El penyal ja es feia present i a la dreta ja es podia albirar el Port de Pollença, lluminós i immens. S’havia deixat enrere el pinar i s’arribà al cel obert. Després de recórrer un pas amb una barana de fusta molt ben feta i empinada, el sender passa per la cruïlla de tiranys que va al Coll Baix. Una vegada a dalt, Xisco, el xeremier va començar a sonar la xeremia: el bolero de Santa Maria, La Balanguera, etc. mentre el grup pujava al cim. També sonaren el tamborino i el flabiol de Pep Toni del GEM, al fons hi havia una panoràmica esplèndida, amb el puig de Maria de Pollença i La Fortalesa, ja en el port , a una banda i Alcanada a l’altra, dins la Badia d’Alcúdia.
 



Posteriorment, veure sortir el sol des del punt geodèsic de la Talaia d’Alcúdia és una gran experiència. Després d’uns instants de contemplació, ens arreplegàrem per tornar a davallar, fins a un replà, on Mossèn Pere Orpí havia preparat sobre una pedra que faria d’ara, les teles per a celebració de la missa. Abans, Joan Carles Palos comentà que el fundador de la festa de Sant Bernat Menthon va ser el seu pare, don Benigne Palos, quan va llegir al diari que el grup excursionista de Catalunya va decidir fer-li una capelleta al Sant; aleshores ell va pensar que podia importar aquesta festa a Mallorca i així va ser com va començar. Quant a la missa, s’encetà amb un recordatori per a un amic excursionista de Xisco Hernández, el xeremier, qui li dedicà L’hora dels adéus. Pere amb l’ajuda del capellà Eugeni Rodríguez va oficiar una missa en un entorn natural, que els excursionistes escoltaven asseguts en la seva majoria; l’ofici va cobrar un caire reivindicatiu com ens té habituats el nostrat capellà poeta. En un món on la guerra castiga víctimes innocents, on les estadístiques donen fum enlloc de llum i la covid va debilitar la salut de la població l’ésser humà ha de posar la seva fe per no conformar-se amb les injustícies que pateix la humanitat, denunciava Pere. També a nivell local comentà el creixement demogràfic gairebé desbordant que ens afecta, com termes com “turismofòbia” s’han estès sense considerar que la nostra vertadera finalitat com a éssers humans és la d’acollir l’immigrant, el que ve a la nostra terra. En aquest sentit demostrà la seva gran habilitat poètica quan creà termes com “campofòbia”, “pesquerofòbia”, «obrerofòbia» o «culturafòbia» per referir-se a nous  conceptes que podrien perjudicar l’espècie humana per culpa d’una mala interpretació de la realitat.



Finalment, iniciàrem la davallada cap a l’ermita, i allà Joan Carles va fer un altra intervenció per agrair l’assistència als participants i per afegir-hi unes notes històriques sobre la celebració. Després un membre de la Federació d’Excursionistes de Mallorca va recordar tots els excursionistes que ens deixaren durant aquests darrers anys en un solemne parlament, d’entre els quals hi havia el nostre company i amic de Camina, Caminaràs, de Son Servera  Pedro Sart Vives.



A l’acte també s’hi repartiren entrepans boníssims i begudes, a més de síndria i cafè gentilesa de l’Ajuntament d’Alcúdia. En definitiva, aquest reinici de la celebració de Sant Bernat Menthon va ser tot un èxit i va estar molt ben organitzat. S’espera que l’any que ve l’acte pugui sortir també com el d’enguany i si pot ser amb més presència gabellina. Visca Sant Bernat i visca l’excursionisme illenc! Acab l’article amb unes gloses de Mossèn Pere Orpí que llegí entre mates i pins al replà de la muntanya:

 
'Corona-virus' se diu
sa 'monàrquica' pandèmia
que s'estén com una anèmia
empeltada d'alça-piu.
Inunda el món com un riu
amb deixalles de blasfèmia. 

El món ha pres mal camí
per mor des canvi climàtic:
un cataclisme dramàtic
lentament el du a la fi.
No l'ajudeu a morir,
membres del Cos Diplomàtic!!! 

 

Joan Cabalgante Guasp