Imprimeix
Categoria: Excursions
Vist: 537
Caminant per l’esquerpa costa de la Tramuntana sollerica




Diumenge, 8 de març, teníem previst anar d’excursió d’Orient a Sóller però les obres a la carretera d’Orient ens obligaren a canviar la sortida. Així partírem des de Capdepera i Son Servera a les 8 del matí, arribant al Port de Sóller poc abans de les 10 hores.

Des de la rodona d’entrada al Port de Sóller, on aturen els autobusos públics, surt la ruta pel carrer Bèlgica. Una estreta carretera que s’enfila amb una constant pujada fins el coll de s’Illeta, a la dreta s’hi troba el torrent de Sa Figuera.



Arribats al coll trobàrem una cruïlla. Cap a l’esquerra s’hi troba el camí cap a la Torre Picada i la zona de Ses Puntes i capa a la dreta el camí de s’Illeta, que nosaltres seguírem.



El Camí de s’Illeta segueix un traçat còmode, en un primer moment asfaltat,  que voreja a una certa alçada entre la costa i la vessant nord del massís de Bàlitx.  Prest podem veure l’impressionant Penyal Bernat, una agulla solitària que ens acompanyarà un bon tram de la ruta.  «El penyal Bernat —apunten els germans Sastre— és un estaló impressionant, decantat dels cingles del puig de Bàlitx i amb una verticalitat fàl·lica; fins i tot, amb aparença d'inestabilitat. Hi ha diverses interpretacions sobre l'etimologia o origen de tal denominació. Es creu que 'bernat' vendria de 'vernat', sol, separat, i l'expressió 'cavall bernat' derivaria de 'carall vernat' o 'carall armat', fent referència a un membre viril erecte».


El camí de carro passa sota el Penyal Bernat, entre casetes i marjades d’oliveres (Cal Canonge, Can Casesnoves o ca l’Americà). Davant d’una d’aquestes cases  (Es Sementeret) ens aturàrem a berenar: Una mena de balconada amb unes vistes impressionants del Penyal, la Torre Picada i sa Punta Llarga.





  
Deixàrem el camí  de carro per agafar un  més estret, de ferradura, que torna poc després al camí ample i passa davant les cases de Can Joan de Sa Dida i Ca ses Bales amb una curiosa cisterna tancada amb volta (en els seu interior manté una petita tafona).



Poc després arribàrem a  la darrera caseta, Can Verí,  un lloc per a fer un refresc (suc natural de taronja) i gaudir d’una  terrassa amb vistes a s’Illeta i la costa. Aquí acaba el camí de s’Illeta, amb un botador metàl·lic, i arranca l’estret camí des Joncar. Aquest tram arranca per una zona boscosa que manté l’alçada (sense gran pujades ni  baixades), on trobàrem uns grans forats, avencs i encletxes en terra, la zona coneguda com Crulls de s’Illeta ( alguns de 16 metres de fondària i més de 20 m de longitud) .



En arribar a una sitja trobàrem una bifurcació  amb un tirany que baixa cap a la mar (cap a la Font des Joncal) i el que nosaltres seguírem cap el coll de Cala Ferrera  o de Sa Cordellina. El camí s’estreny per una cornisa i vam haver d’emprarles mans per grimpar un petit pas.

 



Poc després arribàrem a l’espectacular penyal Bernat des Joncal (279 metres), sota el qual hem de passar per arribar a dalt del coll de Cala Ferrera, que s’assoleix fàcilment fent un parell ziga-zagues.

 

A dalt del coll, tancat per una baixa paret seca, poguérem gaudir d’un espectacular canvi de paisatge amb el Torrent de Na Mora, la torre de Na Seca, el coll de Biniamar o Miramar, Moncaire i el Puig Major. Una visió d’un sector de la Serra de Tramuntana magnífica i salvatge. 

També se podia veure el pròxim objectiu, el pas de s’Heura. Per un tirany dificultós , entre carritxeres i pedres, arribàrem a la base d’un cingle en el que se distingeix una encletxa que puja en diagonal. És un bell pas, vertical i aeri, moderadament difícil. Per prudència i pel nombre de caminaires (som 41 participants) posàrem una corda de seguretat.







A dalt giràrem la vista per admirar el pas de sa Cordellina des de l''altre caire.



A partir del primer tram del pas travessàrem una zona caòtica de roques i vegetació, travessant un lapiaz, prou fitat. La pujada se va fer llarga i haguérem d’assegurar un altre pas. Però poc després, arribàrem a una zona plana i poc després trobàrem un bocí de camí  empedrat que puja un petit coll entre roques.





Aquest gran pi, alguns identifiquen com el Pi del Rei Moro, que surt indicat en alguns mapes.



Poc després arribàrem a una zona de marjades i olivars, baixant arribàrem a un camí ample, que ens dugué a Sa Tanca des Bous. Durant la baixada la vista de la vall de Bàlitx i del Puig Major i el penyal des Migdia són imponents.







Al corral des Bous, una planera amb una rústica caseta i amb un forn adossat. “La Tanca dels Bous —diu Valero— representa el punt de referència més important del vessant de llevant del puig de Bàlitx. Constituïa una modesta explotació agrària i ramadera inclosa dins la propietat de Bàlitx d'Amunt. La dedicació ramadera queda ben explícita amb el mateix nom [...] Aquesta dedicació a la ramaderia bovina era combinada amb el conreu de cereals i amb la recol·lecció d'oliva”. 




Al cançoner del pare Ginard  hi ha una referència a aquest indret:

“A dins sa Tanca des Bous

oliva de dalt coïa.

Qualque olivera hi havia

que, p'es cappares, tenia

unes olives com ous.”  

Aquí ens aturàrem a dinar.
 

Amb la panxa plena seguírem l’ample camí fins arribar a una cruïlla. A l’esquerra ens duria a Bàlitx d’Enmig (unes cases en procés de rehabilitació després d’anys d’abandó), nosaltres seguírem per la dreta fins unes barreres obertes que ens dugué prop de les cases de Bàlitx de Dalt (passades les barreres surt un camí fitat que permet pujar al puig de Bàlitx). Les cases de Bàlitx estan envoltades de marjades d’oliveres o tenen un mirador amb unes panoràmiques magnifiques amb el port de Sóller i la costa de la Serra de Tramuntana fins Sa Dragonera. “Possessió amb oratori privat, situada entre Bàlitx d'Enmig i sa Font des Salt. Registrada en el Llibre del Repartiment com a alqueria Baalichi. Documentada, el 1311, com a Valig o Balitx”.



Aquesta possessió ens recorda una bella (i trista) cançó popular mallorquina interpretada per Maria del Mar Bonet .

"L'amo de Bàlitx m'envia
missatges i jornalers,
sa madona i los demés,
tota la gent que hi havia."


Clicau l'imatge per escoltar-la

 Des de Bàlitx de Dalt enllaçàrem amb el GR que ve des de Sa Costera i segueix fins Sóller. El primer tram és ample i gairebé planer, entre marjades d’oliveres ben conservades. Trobàrem un parell de creuers tots ells ben indicats amb cartells informatius. Nosaltres decidirem seguir el camí  més estret però més directe.





Una llarga baixada ens dugué fins a Sóller, passant per Sa Capelleta, el Santuari Santa Maria de l'Olivar. Aquest curiós santuari sols estar tancat, però unes dones feien neteja i feines de manteniment, i ens permeté veure l’interior d’aquesta petita església d’estil modernista.



Clicau l’imatge per tenir més informació

Arribant a Sóller  podem gaudir de les vlassiques vistes de la vall envoltada de muntanyes (Serra de Son Torrella, L'Ofre, els Cornadors, El barranc de Biniaraix..)

Ja només ens quedava seguir baixant fins la plaça de Sóller, presidida per la seva peculiar i bella església. Alguns, els primer, pogueren descansar un poc i prendre un refresc abans d’arribar a l’autobús que ens esperava. D’altres hi anàrem directament, encara ens faltava una bona estona per tornar al nostres pobles.



Una excursió molt completa, variada, amb belles panoràmiques, bon temps  i un immillorable ambient.