Imprimeix
Categoria: Excursions
Vist: 350
Dies 18 al 20 d'octubre gaudirem dels camins de Menorca.


 

Dies 18,19 i 20 d’octubre de 2019 el grup excursionista Camina Caminarà i Cranques Reumàtiques vam realitzar dos excursions pel Camí de Cavalls, una al nord i altra al sud de l’illa. Us feim cinc cèntims de les nostres caminades.

Dia 18 d’octubre.
Ciutadella de Menorca

Partírem amb vaixell des d’Alcúdia amb un travessia un xic ”moguda”, però travessàrem el canal de Menorca (amb vistes de les costes gabellines) i arribàrem al port de Ciutadella sense entrebancs.  Des del Port caminant, caminant arribaren a l’hotel situat a Cala Degollador, entre Ciutadella i el port. L’hotel és un edifici nou i molt còmode.

Una vegada assignades les habitacions i instal·lats, sortírem a fer i sopar un volt pel centre Ciutadella.

Un grup havia arribat a Menorca pel matí i va fer una excursió per la zona de Cales Coves.

 
Dia 19 d’octubre.
Cala Mesquida- Addaia

Després d’un bon berenar matiner al restaurant “Ciutat de Perella” (a l’alçada de la categoria de l’hotel), partírem amb un autobús per travessar l’illa fins a Maó, concretament a Cala Mesquida, punt de partida de l’excursió.



Vora el pàrquing hi ha una torre de defensa d’orígen britànic (1799), actualment en procés restauració, que vérem des de la tanca i començàrem la caminada  cap a la platja de Cala Mesquida, amb la presència imponent del penyal Pa Gros. Darrere la platja hi ha una zona humida, i des d’aquest punt arranca la senyalització del primer tram de la ruta. La zona humida inundable esta protegida per una passarel·la de fusta.





A Sa Raconada Vella començà una primera pujada per un terreny de pissarra, per un camí ample, que ens situa damunt dels penya-segats amb molt bones vistes.

Arribàrem al Macar de Binillautí , després d’una suau baixada, travessàrem la platja fins a la barraca situada a l’extrem de la cala. Aquí el camí tornà a pujar. A dalt divisa una zona humida interior i a sobre uns aèreogeneradors  de gran mida. Tornàvem a ser a dalt dels penya-segats entre pissarres i mates, travessant una zona amb suaus turonets.



Passàrem per la caleta de Binillautí  amb la seva barraca tant característica de la zona. Des d’aquí  el camí gira cap a l’interior amb més vegetació, gairebé un pinar. Una pujada  intensa, però curta, ens situa a un coll que indica l’entrada al PN de s’Albufera d’Es Grau. Passàrem pel predi de sa Cudia Vella i travessàrem camps de conreus, vorejant les parets. Després d’un parell de portells i abans d’arribar a la carretera, travessàrem un alzinar. Aquí férem un descans.

El camí continuava per la carretera 1,5 quilòmetres. Fa calor i un grup decideix arribar al nucli urbà a comprar beguda i l’altre travessàrem l’albufera pel Pont de Sa Gola, vorejant la llacuna Gran per una passarel·la. Travessàrem un pinar, on trobarem un pou característic.



Arribats al final de la platja, esperàrem l’altre grup per seguir la ruta. A la boca de la badia, on es situa la platja, es pot veure l’illa des Colom i  enmig la Roca des Mabres.



S’Albufera d’Es Grau va ser declarada Parc Natural l’any 1995, la zona humida va ser el nucli principal de la declaració de Menorca com a Reserva de la Biosfera. Es tracta d’una zona molt rica en avifauna, descans d’aus migratòries. La gran llacuna  reb l’aigua marina pel canal de Sa Gola. Hi ha molt d’elements etnològics, i també es conserven arts de pesca tradicionals (anguila) i ramaderia. Al fons es feu el Monte Toro.

Tots reagrupats, des de la platja d’Es Grau,  començàrem a pujar suaument i poguérem gaudir de bones vistes de la platja i la badia. A questa alçada hem caminat uns 7 quilòmetres. Tot d’una divisàrem la torre de la Rambla (britànica, de 1802) i a la llunyania el cap de Favàritx.





Després de travessar un pinar arribàrem a Cala de Sa Torreta, una platja preciosa, que  descriu una mitja lluna perfecta. Seguírem vora la costa fins a Cala Cavaller, de pedra, amb una caseta característica. Després d’una nova pujada i baixada arribàrem a cala Morella on prenguérem el bany i dinàrem a un bosc vora una caseta amb el seu escar. L’aigua estava excel·lent.




 

Després de dinar i descansar una mica, arrancàrem amb una altra pujada que ens dugué a un alt que ens oferí una bella imatge de l’arenal de Morella (platja d’en Tortuga). Baixàrem i travessàrem la platja per tornar a pujar per una passarel·la. A  dalt divisàrem  una altra zona humida darrera la platja. A dalt travessàrem una zona plana amb vegetació baixa i a un trencall de camins on indicava la ruta cap la Bassa de Morella i Cala Presili.
 

Arribàrem a la carretera d’accés  al cap de Favàritx ( construït en 1922). Un grup decideix quedar i esperar l’autobús i altre seguir. Des del far férem un bocí de carretera en pujada, d’uns 2,5 km, fins el punt on es desvia la ruta, ja per camí de Cavalls, travessant uns conreus per l’interior.

Arribats a l’enclavament conegut com  el Pou d’en Caldes, poguérem gaudir d’una bona  vista de la zona costanera d’Addaia. Baixàrem per un caminoi enmig dels penya-segats fins a Cala CaldEs, amb la seva zona humida. Des d’aquí el camí definitivament deixa la costa. Travessàrem un pont i uns pilons i ens enfilàrem cap un coll amb un trams entre turonets. Seguint el camí arribàrem a un barranc travessat per un camí ample que duia cap a la mar. Unes penyes característiques anomenades “Penyes des Capell de Ferro”.









El camí de grava  és ample i transitable. Prop de la mar arribàrem a una bifurcació  i giràrem cap a l’esquerra ( cap a la dreta du a Mongofra Nou,  la seu de la fundació Rubió i Tudurí). Pel camí de Cavalls arribàrem a les Salines de Montgofra, zona humida inundada de gran valor paisatgístic. El camí és planer i a trams es trobava inundat. Antigament la zona estava explotada com a salines i conserva les parets de les basses i elements etnològics.







Passades les salines travessàrem un pinar i el camí puja pel camí del Lloc de l’hort des Leo, amb bones vistes de la badia d’Addaia. Una pujada intensa en dugué a l’urbanització d’Addaia, on ens esperava l’autobús.

Després una merescuda cerveseta al bar de la zona, tornàrem cap a l’hotel. Un grup ample grup sopà al mateix hotel i altre partí a sopar per Ciutadella.


Dia 20 d’octubre.
Sant Tomàs - Cala Galdana.

Com el dia anterior, després d’un bon berenar, l’autobús ens dugué Es Migjorn Gran i l’urbanització de Sant Tomàs.  Vorejàrem la platja de Binicodrell, i seguírem pel camí costaner. Passàrem l’escull d’Es Codrell,  en el que rompien les ones, fins la platja de Binigaus. A la platja desemboca el barranc homònim en el que es troba l’impressionant cova dels Coloms.





 


La ruta segueix costejant, per penya-segats sense gaire alçada. Passàrem pel racó des Barril, la punta de na Rabiosa i la caleta des Pilons , fins a Cala Escorxada.



 

Separada per la punta de Sant Antoni, tot d’una arribàrem a cala Fustam. La travessàrem i seguírem el camí que voreja la costa just per damunt dels penya-segats, a una zona anomenada l’Esquena de s’Ase o el pas de s’Arrel. Hi trobàrem una gran cova en el penya-segat i ens férem fotografies.



Ens aturàrem a dalt del penya-segat justa a l’entrada Cala Trebalúger a fer una sessió fotogràfica, per després iniciar una baixada pronunciada fins la platja. A la platja s’hi troba  un rocam característic vora la zona humida del  barranc de Trebalúger totalment inundada.





Des de cala Trebalúger  ens endinsem una mica, deixant la primeria línia vora la mar, fins arribar a  Cala Mitjana.  A Cala Mitjana ens aturàrem a dinar, a una zona preparada amb bancs i taules. Ens trobàvem prop de Cala Galdana, el final del recorregut.





Seguint pel camí assenyalat passàrem per cala Mitjaneta, ens desviàrem a un mirador i després de la sessió fotogràfica, tornàrem al camí fins a Cala Galdana.
 

Mentre esperàvem l’autobús aprofitàrem per a fer una cervesa a una terrassa. Arribat l’autobús passàrem per l’hotel a cercar l’equipatge i el mateix autobús ens dugué fins el port. Mentre esperàvem començà a ploure. I ens vengué al cap l’idea de la sort que havíem tingut aquests dies.

 

La tornada a Mallorca va ser sense problemes... malgrat la pluja.

Un cap de setmana per Menorca que deixarà molt bon record entre els excursionistes participants. Tant per la bellesa de les rutes com pel bon ambient del grup.