Imprimeix
Categoria: Excursions
Vist: 1313
El mes de maig, els grups excursionistes de Capdepera i Son Servera realitzàrem, un cop més, aquesta excursió emblemàtica


El diumenge dia 11 de maig, els grups Camina Caminaràs i Cranques Reumàtiques vam repetir una excursió clàssica de la Serra de Tramuntana. Clàssica per la bellesa del seu itinerari i per les magnífiques vistes de la costa nord de Mallorca.

Així, a les 8 ben puntuals, sortíem amb autobús de la plaça Constitució cap a Son Servera i Lluc, concretament fins la porta de la finca de Mossa des d’on iniciàrem l’excursió (quilòmetre 15,3 de la carretera Ma-10).

 
El grup, aquesta vegada érem pocs (devers una vintena), començà la marxa pel camí asfaltat que travessa els terrenys (molt ben conservats) de la finca, gaudint des del primer moment de magnífiques vistes del Puig Caragoler, el Tomir i el Puig Major. Poc abans d’arribar a les cases trobàrem un desviament marcat (unes escales ascendents) que voreja les cases per dalt i s’endinsa en un preciós alzinar. L’ombra de l’alzinar és d’agrair, malgrat ser encara prest el sol començava a notar-se, a més aquesta ruta no té massa zones d’ombra. El camí, a partir d’aquest moment, deixa l’asfalt i és de terra...i pedra.

Passat l’alzinar el camí comença a enfilar-se en direcció al coll dels Ases, lloc que separa  el Puig Roig i el Caragoler de Femenies.  Aquest bocí de camí guanya alçada i alhora es torna molt aeri, amb unes marjades de protecció molt ben fetes. El camí és d’una gran bellesa. Les vistes són encara més espectaculars que a la plana i no podem evitar aturar-nos a fer unes quantes panoràmiques i admirar el paisatge des dels improvisats miradors.

 
Arribats al coll dels Ases ens aturàrem a berenar sota un gran pi, un lloc habitual per a fer una aturada i reposar forces.

 
Des d’aquí el camí, irregularment empedrat, ens du per la vessant est del Puig Roig, fent lleugeres pujades. Sense perdre alçada arribàrem al Pas d’en Segarra, abans però passàrem devora una  gran bassa. protegida per les roques, que gairebé té aigua tot l’any.

 
El pas d’en Segarra obre el camí cap a la costa Nord. L’aturada és obligatòria. Les vistes de la costa són de les millors de l’illa: el Morro de Sa Vaca, la torre de Lluc...ESPECTACULAR! Així amb lletres grosses! 



Aprofitaren aquest indret per a reagrupar-nos i fer la fotografia de grup i d’altres individuals. S’ho paga!

  

No ho hem comentat però malgrat la previsió de sol i calor, el cel se manté ennigulat i inclús amenaça pluja...Qui ho diria!

Bé, seguim la ruta ja per la vessant nord del Puig Roig ( 1003 metres) , amb les cingleres del massís a l’esquerra i la mar a la dreta, amb els penya-segats més alts de la Serra de Tramuntana als nostres peus.

Camina, caminaràs el caminoi manté la alçada i travessa una ampla zona de carritx, anomenada Cingle Pla. Mantenint la corba de nivell passàrem sota la Roca Roja (843 m) prop de la font des Nespler i voltàrem cap a la vessant oest amb la vista del quarter dels Carbiners , el torrent de Pareis i l’impressionant mola del Puig Major.

  

 Passat un pins, el caminoi desemboca en un camí molt més ample que va des del quarter dels Carabiners a les troglodítiques cases del Cosconar. Uns decidiren partir cap es Cosconar i altres ho férem cap el quarter.

 

Cap el quarter dels Carabiners el camí baixa passant per la font des Poll, just a l’inici del torrent dels Baverons ( hi ha un pas que du al torrent de Lluc, que baixa vorejant el torrent). Aquesta font rajava prou aigua. El quarter es troba molt restaurat i es troba en un redol molt bonic. Desférem el camí i pujàrem cap es Cosconar, passades les cases, sota unes oliveres ens esperava l’altra part del grup dinant. Just en aquest moment va haver uns moments en què a pluja semblava que faria acte de presència però, afortunadament, no passà d’aquí.

Com és habitual, l’estona del dinar és el moment de la xerrada distesa, les bromes i compartir cafè, dolços i el glopet d’herbes.

Ben descansats iniciàrem la darrera etapa de l’excursió. Pel camí de carro, en sentit descendent, començàrem a tancar el cercle de la “volta” que ens duria al Clot d’Albarca i Lluc.

Així com baixàvem, tot fent voltes,  el pinar va ser substituït marjades d’oliveres (moltes cremades, mostrant soques amb formes estranyes) fins arribar a les primeres barreres devora un alzinar. El camí, gairebé una pista forestal,  travessa el torrent d’Alqueda i passàrem vora Son Llobera i Can Pontico, desembocant en una pista asfaltada envoltada de camps de conreu.

Seguírem la carretera amb la vista posada en Lluc que s’albira al davant. La carretera puja fent moltes ziga-zagues que es poden evitar per dreceres entre marjades d’oliveres amb suggerents formes. Aquestes dreceres estan formades caminois i  escales de pedra, restes del antic camí.

 

Tot d’una que comença la pujada, ja entre alzines, passàrem vora la possessió d’Albarca que deixàrem a la dreta.  Aquest darrer tram, tot en pujada s'ens va fer feixuc, però la proximitat a Lluc i la promesa d’una cervesseta reparadora  i hidratant a la plaça de Lluc en fa més lleuger aquest darrer bocí.

Acabam l'article amb unes imatges de flors.